La reconciliació amb França

Si els membres de la comitiva del Tour decidissin, ahir al vespre o avui al matí, fer una visita cultural per Girona, segurament passarien primer per davant de la catedral. Just després anirien a petar al Museu d'Història de la Ciutat, on toparien amb un cartell que anuncia l'exposició temporal Girona i França. Entre la guerra i la pau, 1659-1939, amb una pintura dels setges, dels quals es commemora el bicentenari. Fins i tot, només d'entrar a la recepció, podrien posar la cara en un ninot de fusta amb l'uniforme d'un miquelet –els civils captats per lluitar contra l'exèrcit napoleònic francès– i fer-s'hi una fotografia. Que ningú s'espanti per si això ha provocat algun recel, alguna disputa diplomàtica o alguna ofensa a responsables amb la pell massa fina, perquè ahir cap a les nou del vespre encara no hi havia posat els peus ningú. La comitiva del Tour ve per feina, no per turisme. I els que han vingut per fer turisme aprofitant el Tour no són pas tants. N'hi ha que han vingut del Canadà o dels Estats Units per seguir la prova, però molts dels estrangers que corrien ahir a la tarda pel centre de Girona venien de la Costa Brava. Feia un dia ennuvolat, ideal per substituir la platja per una excursió a la ciutat. Ho explicaven en Willy –conductor del trenet turístic, que deia que sempre que és núvol té molta més feina– o els de l'Arc. És veritat que els hotels estan plens, però gràcies als organitzadors, periodistes, les empreses que fan la caravana publicitària i tot el seguici que comporta un esdeveniment com el Tour. I aquests no van començar a arribar fins a partir de les set de la tarda, quan es van veure els primers cotxes d'equips carregats de bicicletes per la Gran Via.

Pels aficionats al ciclisme, un dels llocs de pelegrinatge havia de ser, més que el Museu d'Història, la casa on va viure Lance Armstrong a temporades durant set Tours. I a mitja tarda, al bar Via Augusta del carrer de la Força ningú havia preguntat si es tractava de l'edifici just al davant. Aquell on posa «Es lloga o es ven».

Som sobretot els autòctons els que parlem del Tour, ja sigui perquè passi de llarg o per anar-lo a veure. Però això no es notava excessivament als aparadors. Les rebaixes sembla que són un millor reclam que la prova ciclista, i no eren molts els que van seguir el suggeriment de guarnir els comerços amb distintius grocs i negres, els colors de la cursa. I tampoc s'hi veien gaires referències. Una pintura d'una bicicleta com a quadre de la setmana a la galeria d'art El Claustre, una bicicleta de pa decorant la fleca Nèctar de la Gran Via, o un esmorzar especial del Tour a Ca l'Aurora, al Pont Major, amb una botifarra i dos ous simulant també una bicicleta. Un menú no precisament esportista.

El dia fort serà avui, però passarà ràpid. Més que un setge, una ràtzia consentida.