L'omnipresent riure de Rubianes
El carrer Sant Pere Màrtir es converteix per una setmana en un recordatori del genial còmic
Una cita de Mario Benedetti acompanya l'inconfusible somriure de Pepe Rubianes. «Qui ho diria, els febles de veritat mai es rendeixen.» El còmic galaicocatalà tenia sens dubte les seves febleses –i qui no?–, però no és aquest aspecte el que més es recorda d'ell i pel que encara se li dediquen recordatoris. I carrers, ni que sigui de manera efímera, com ara el carrer de Sant Pere Màrtir, a Gràcia, que per una setmana s'ha convertit en el carrer de Pepe Rubianes. Els integrants de la comissió de festes més aviat destaquen que «Pepe era la persona més lliure que corre encara per aquestes contrades, el paio que més ens ha fet riure, començant per riure de nosaltres mateixos i de les nostres misèries». I acabant per ser «la veu més lúcida i implacable a l'hora de riure's de tant de malparit imparable que corre per aquest planeta». El riure, doncs, com a element d'alliberament personal i, alhora, social. I posat més en èmfasi pel carrer que ocupa l'espai del de Pepe Rubianes durant 358 dies a l'any: Sant Pere Màrtir: el record d'aquest inquisi- dor italià, mort assassinat, no provoca precisament el riure.
El tram entre els carrers Goya i Sant Domènec simula un dels teatres en què Rubianes es va acostar als espectadors amb els seus ja mítics monòlegs. «Gran teatre Vila de Gràcia», resa la portalada que hi dóna accés. I a l'interior, un petit santuari en memòria de l'actor. Un muntatge amb cubs, coronat amb uns dits fent banyes –una de les imatges més recordades del còmic– barreja frases com ara «solament faltes tu», «me'n vaig» i un simple «Pepe Rubianes». Se succeeixen fotografies de l'actor, ja sigui a dalt de l'escenari o caracteritzat com a Makinavaja, el popular personatge de la revista satírica El jueves que Rubianes va portar a la pantalla. I pengen, del cel engalanat, interjeccions que transporten mentalment al món de la comèdia. Però que ningú s'enganyi: el carrer de Pepe Rubianes és caduc: els organitzadors li han volgut retre un homenatge però no van més enllà i no es plantegen reclamar un carrer dedicat a l'actor. Ara, que quan els ho pregunten es miren i reconeixen: «Doncs no seria mala idea», alhora que arrufen el nas en recordar que el carrer actual es diu Sant Pere Màrtir.
