«Tranquil·les» per gràcia divina

Les nits de la festa major de Gràcia són més tranquil·les com a resultat de diversos factors: l'oferta d'oci s'ha diversificat durant el dia, el dispositiu de seguretat vetlla per mantenir l'ordre i, a més, les barres i els bars respecten els horaris de tancament. Però la programació de nit continua tenint molta força i, sense cap dubte, és la que atrau més públic. Més enllà dels aldarulls pels desallotjaments d'altres anys, si a Gràcia no hi ha cap desgràcia també és per un factor de sort.

A partir de les onze de la nit, una multitud comença a deambular amunt i avall dels carrers del barri buscant aquella activitat que els fa més el pes. Una noia amb accent italià pregunta: on és el carrer del pop? I, sense saber ben bé a què es refereix, un grup de joves la dirigeix cap a la plaça Rovira i Trias «on, com a mínim, està engalonada amb onades», diuen.

De fet, milers de persones buscaven la plaça Rovira i Trias per poder sentir, veure'ls era més difícil, el grup de moda Manel, la nit de dimarts. Si aquell dia no es van esfondrar els lavabos públics o el quiosc que suportaven el pes de seguidors que buscaven un lloc per divisar els cantants va ser per «gràcia divina». Una noia que no va poder aguantar la calor accentuada per la multitud va caure estesa a terra. Els del seu voltant van valdre's del sentit comú i van crear una rotllana perquè passés aire mentre unes noies ventaven a la defallida. El dispositiu va fer més àgil l'espera de l'equip mèdic, que va tardar deu minuts a arribar perquè quan se'ls va anar a avisar, no eren a l'ambulància. Per sort, només va ser un desmai. També van valdre's de seny els veïns del carrer Bruniquer que, dilluns a la nit, veient els visitants exhausts per la calor llençaven galledes d'aigua des dels balcons, a l'estil dels San Fermines, per intentar apaivagar la xafogor.

No hi havia menys gent a les festes populars que se celebren a la plaça del Raspall, l'espai es quedava petit per acollir aquells que defugien dels Manel. «Abans que comencés la festa major ja estàvem molestos pel lloc que ens havien assignat», explicava un membre de l'Assemblea Joves de Gràcia, Ramon Armengol, que és una de les entitats que organitza les activitats de les festes reivindicatives. Per intentar disminuir les cues que es formaven al voltant de l'enorme barra que hi ha a la plaça, els organitzadors tenien un grup de persones que venien cerveses de manera ambulant, eren els seus llauners. La lluita contra aquest tipus de venda, doncs, no és exclusiva de l'Ajuntament. A les taules del carrer Joan Blanques també hi havia cartells demanant als assistents que compressin la beguda a la seva barra ja que són ells els qui, en definitiva, paguen la festa.

Els bars i barres van tancar a quarts de tres, però la gresca seguia. La plaça del Raspall, com cada dia, va ser el lloc de trobada pels qui la volien continuar, encara que fos sense beguda i sense música. La gent va continuar la festa fins que van ser desallotjats per urbans i mossos d'esquadra. Això sí, enguany, sense incidents.