«Tranquil·les» per gràcia divina

Tot i la voluntat dels organitzadors de potenciar els actes diürns de la festa major, els carrers i places s'omplen a vessar durant les nits. Els bars i les barres tanquen a quarts de tres de la matinada però la gresca encara s'allarga

Les nits de la festa major de Gràcia són més tranquil·les com a resultat de diversos factors: l'oferta d'oci s'ha diversificat durant el dia, el dispositiu de seguretat vetlla per mantenir l'ordre i, a més, les barres i els bars respecten els horaris de tancament. Però la programació de nit continua tenint molta força i, sense cap dubte, és la que atrau més públic. Més enllà dels aldarulls pels desallotjaments d'altres anys, si a Gràcia no hi ha cap desgràcia també és per un factor de sort.

A partir de les onze de la nit, una multitud comença a deambular amunt i avall dels carrers del barri buscant aquella activitat que els fa més el pes. Una noia amb accent italià pregunta: on és el carrer del pop? I, sense saber ben bé a què es refereix, un grup de joves la dirigeix cap a la plaça Rovira i Trias «on, com a mínim, està engalonada amb onades», diuen.

De fet, milers de persones buscaven la plaça Rovira i Trias per poder sentir, veure'ls era més difícil, el grup de moda Manel, la nit de dimarts. Si aquell dia no es van esfondrar els lavabos públics o el quiosc que suportaven el pes de seguidors que buscaven un lloc per divisar els cantants va ser per «gràcia divina». Una noia que no va poder aguantar la calor accentuada per la multitud va caure estesa a terra. Els del seu voltant van valdre's del sentit comú i van crear una rotllana perquè passés aire mentre unes noies ventaven a la defallida. El dispositiu va fer més àgil l'espera de l'equip mèdic, que va tardar deu minuts a arribar perquè quan se'ls va anar a avisar, no eren a l'ambulància. Per sort, només va ser un desmai. També van valdre's de seny els veïns del carrer Bruniquer que, dilluns a la nit, veient els visitants exhausts per la calor llençaven galledes d'aigua des dels balcons, a l'estil dels San Fermines, per intentar apaivagar la xafogor.

No hi havia menys gent a les festes populars que se celebren a la plaça del Raspall, l'espai es quedava petit per acollir aquells que defugien dels Manel. «Abans que comencés la festa major ja estàvem molestos pel lloc que ens havien assignat», explicava un membre de l'Assemblea Joves de Gràcia, Ramon Armengol, que és una de les entitats que organitza les activitats de les festes reivindicatives. Per intentar disminuir les cues que es formaven al voltant de l'enorme barra que hi ha a la plaça, els organitzadors tenien un grup de persones que venien cerveses de manera ambulant, eren els seus llauners. La lluita contra aquest tipus de venda, doncs, no és exclusiva de l'Ajuntament. A les taules del carrer Joan Blanques també hi havia cartells demanant als assistents que compressin la beguda a la seva barra ja que són ells els qui, en definitiva, paguen la festa.

Els bars i barres van tancar a quarts de tres, però la gresca seguia. La plaça del Raspall, com cada dia, va ser el lloc de trobada pels qui la volien continuar, encara que fos sense beguda i sense música. La gent va continuar la festa fins que van ser desallotjats per urbans i mossos d'esquadra. Això sí, enguany, sense incidents.

El PP vol dimissions per la «guerra» de les banderes

El punt

El president del grup municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, va demanar ahir la dimissió del president del districte de Gràcia, Ricard Martínez (ERC), per haver protagonitzat la «guerra» de banderes que hi va haver dimarts durant la inauguració de la plaça de les Dones del 36. En acabar els parlaments, un assessor d'ERC va intentar tapar la bandera republicana amb l'estelada al considerar que «formava part de la política espanyola del districte». Però el conseller d'ICV-EUiA, Roger Amigo, la va retirar immediatament i va deixar la bandera republicana que havien col·locat les organitzadores de l'acte. En aquest moment hi va haver un estira-i-arronsa entre Martínez i Amigo, que haurien arribat a les mans si no haguessin estat separats.

La portaveu d'ERC, Ester Capella, va considerar que «el govern municipal va sobredimensionar aquests fets per ocultar la veritable polèmica del tancament d'un espai públic», ja que la plaça està tancada a la nit. D'altra banda va afegir que el consistori «sempre troba un argument per ocultar la simbologia catalanista».

«És un enfrontament que no té cap sentit i que perjudica la imatge dels polítics», va sentenciar el president del grup municipal de CiU, Xavier Trias. Tot i això, no va anar tan lluny com Fernández Díaz i no va exigir la dimissió de Martínez, sinó al contrari. Trias va demanar «respecte pel president del districte que té raó algunes vegades».

Fernández Díaz va avivar el conflicte de les banderes en considerar «lamentable que en un acte municipal dues de les tres que hi figuraven no fossin oficials», referint-se a l'estelada i a la republicana. També va criticar que es rebutgés la presència de la bandera espanyola. Pel líder del PP «el govern municipal va convertir la tragèdia del 36 en l'esperpent del 2009». Va afegir que «amb el pretext de la memòria històrica es promou l'amnèsia selectiva, fent un homenatge a les dones del 36 queden oblidades les que, en aquells anys, van morir pel seu amor a Espanya o per la seva fe catòlica i que també van patir com totes les mares i esposes».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.