Tenint en compte que s'ha incrementat molt el nombre d'alumnes en relació amb el de professors, com es pot mantenir el nivell de qualitat de l'educació?
–«El creixement net de professorat ha estat menor que el d'alumnes, però el creixement real de docents sí que correspon a l'augment d'alumnes. Hem recuperat docents provinents del mateix sistema incorporant a la docència directa gent que no l'exercia, i hem reestructurat situacions que, d'alguna manera, estaven engreixades quant a plantilla.»
–Doncs als sindicats no els surten pas els números.
–«[Riu.] No he vist mai que els números dels sindicats coincidissin amb els que fa el departament.»
–Però estem parlant de números, se suposa que són faves comptades.
–«I tant, que són faves comptades: hi ha hagut un augment de 1.300 professors a tot Catalunya, que s'han recuperat del mateix sistema.»
–En el cas de Girona estem parlant de més de 3.000 alumnes nous i tan sols 57 professors nous.
–«Quan s'hagi de crear un grup nou, se'l dotarà del professor corresponent, amb les ràtios que toquen. La qualitat de l'educació està garantida.»
–Les noves tecnologies no entraran molt de cop, en deixar el llibre i agafar el portàtil aquest curs?
–«A veure. En primer lloc, només ho aplicaran, de moment, una petita part dels centres. Són sis instituts i no pas a totes les classes. Per tant, no és un salt tan gran. En segon lloc, hi ha uns altres centres que fan un programa de coexistència, combinant el sistema clàssic amb treballs digitals.» Aquests són candidats a adoptar el mètode del portàtil el curs vinent.
És un salt pausat, que és la manera que el nou sistema quedi consolidat als centres. I, d'altra banda, és un fet: no controlem la velocitat a què avancen les coses. Els textos digitals eren al mercat i d'alguna manera ho havíem d'aprofitar, i més pensant que alguns instituts –com ara el de Sils– ja ho feien pel seu compte, traient els continguts d'internet, cosa que és molt més dificultosa. És com abans, que en algun lloc no es compraven llibres i els mestres feien fotocòpies de textos que treien de llibres. Penso que és el moment oportú per fer aquest salt i que anirà en benefici de tots plegats.»
–I de passada la mainada ensenyarà a fer anar l'ordinador als pares.
–[Riu.] «És possible. Quan la televisió es va generalitzar, el mestre va haver d'anar amb molt de compte. Si explicaves una cosa a classe i el dia abans un alumne havia vist un documental sobre el tema, ja havies begut oli! El mestre ha deixat de ser l'única font del saber i ha esdevingut un guia per a l'autoaprenentatge de l'estudiant.»
–Caldrà formar els professors en el nou sistema. Com es farà?
–«Precisament aquesta setmana he signat una convocatòria perquè els instituts que s'hi han apuntat disposin d'un expert que expliqui als tutors com ha de funcionar. Per tant, la formació es farà amb totes les garanties. A més, no oblidem que molts professors són usuaris habituals de les noves tecnologies, no es parteix de zero.»
–Aquest curs s'aplicarà la nova llei d'educació. El sistema està preparat per adaptar-s'hi?
–«Jo entenc que sí. Al marge que és una llei que recull els continguts del Pacte Nacional per a l'Educació, aquest govern ja havia anat aplicant-ne algunes coses i, per tant, ja hi ha aspectes en què ja estem en línia. En breu s'aprovarà el calendari d'aplicació i, per tant, serà una aplicació gradual. El més immediat serà l'autonomia de centres, i ja n'hi ha una cinquantena a les comarques de Girona que disposen del pla corresponent. L'altre punt que s'implantarà aviat serà el reforçament de l'autoritat del director, i això és un canvi demanat des de fa molt de temps. Per tant, no hi ha d'haver cap problema.»
–Els sindicats reclamen un protocol específic per als treballadors dels centres en relació amb la grip A que finalment no tindran. Pot garantir que n'hi ha prou amb el protocol genèric que ha establert Salut?
–«És que ha de ser així. És Salut qui ha de portar la veu cantant de les recomanacions. Déu nos en guard que nosaltres ens poséssim a fer recomanacions en temes de sanitat! Estarem atents al que ens digui el Departament de Salut.»
–Educació està preparada en el cas hipotètic que hi hagi moltes baixes simultànies?
–«Si es refereix a la substitució de mestres, li diré que hi ha prou aspirants perquè no hi hagi problemes en aquest aspecte. Però és possible que hi hagi al mateix temps moltes baixes de professorat i d'alumnes, i aleshores amb els mestres que quedin es podrien continuar les classes. Per tant, no es pot generalitzar, caldrà estudiar cada cas.»
–En els últims anys s'han fet o projectat moltes inversions en edificis escolars. Aquesta és l'última tongada de grans obres?
–«A Girona encara ens queden per executar algunes obres grans. És probable que, un cop acabat aquest periple, el ritme de construcció s'estabilitzi, d'acord amb la probable moderació del creixement de la població escolar, que els últims anys ha estat brutal.»
–Crida l'atenció que hagi disminuït molt el nombre de professors de les aules d'acollida. Per què s'ha reduït?
–«El criteri establert és que per tenir una aula hi ha d'haver nou o deu alumnes, com a mínim, entre tercer i sisè que hagin entrat els dos últims anys. Hi havia centres que ja no ho complien, això. Com que havíem d'ajustar plantilles, el que s'ha fet és destinar gent que treballava en aquestes aules que ja no hi seran a la docència directa. De totes maneres, si durant el curs es presentés algun cas en què cal destinar més gent a les aules d'acollida, ja miraríem de trobar-hi una solució.»
Des de fa uns cursos creix la demanda per estudiar formació professional. Creu que aquesta tendència anirà a més?
–«No és un fet puntual. Aquest any ha augmentat probablement a causa de la crisi (joves que volien anar a treballar no ho poden fer i decideixen seguir estudiant), però fa molts anys que els ensenyaments professionals van incrementant l'alumnat, segurament com a conseqüència de comprovar que els nous que feien un cicle formatiu trobaven feina més aviat que els que feien batxillerat.Penso que cal consolidar-ho, això, com ja ha passat en molts països d'Europa. Al país li convé dotar-se de tècnics mitjans i tècnics superiors perquè l'economia productiva pugui funcionar.»
