Ciutat Vella reclama que els reincidents no puguin trepitjar els carrers on roben
El districte proposa delimitar l'espai públic dels eixos comercials com a zona en la qual tindran prohibit posar els peus
Hi ha precedents d'ordres d'allunyament a delinqüents en centres comercials tancats, però en cap cas s'han produït, fins ara, prohibicions als lladres d'acostar-se a carrers on perpetren una vegada i una altra els furts, segons assenyala la regidora de Ciutat Vella, Itziar González. El districte ha reclamat que es prohibeixi als lladres reincidents trepitjar els carrers on acumulen una gran quantitat de furts. Com s'ha de sostenir, legalment, aquesta mesura perquè la tinguin en compte els jutges? La proposta del districte és valorar els eixos comercials i els seus associats –com podrien ser el de Sant Antoni o el Raval– i la delimitació a l'espai públic de la seva àrea d'influència com una entitat jurídica pròpia. És a dir, que els carrers que formen part dels eixos comercials s'assimilin al que podria ser un centre comercial.
Segons ha argumentat a aquest diari González, en el cas dels furts constants que es repeteixen en una mateixa zona de la ciutat, sovint carrers altament turístics, «la multa que han de pagar» els delinqüents, en ser enxampats, pràcticament «forma part de la seva feina». Això motiva que s'escampi una sensació generalitzada d'impunitat a la qual el districte pretén posar fre. D'aquesta manera, la taula de seguretat del districte, on hi ha representats els diferents ens i administracions implicats, reclama «als jutges que siguin sensibles a reconèixer aquesta eina legal», de manera que «tractin els eixos comercials com a centres comercials» i estableixin, en aquest aspecte, precedents legals. L'empara jurídica d'aquesta mesura es basa en el fet que els eixos comercials són entitats en si mateixes, que apleguen un seguit d'associats, que són perjudicades reiteradament per l'acció dels lladres. En defensa dels seus drets es dictarien les ordres d'allunyament.
Segons González, aquesta mesura té punts en comú amb la que ja va impulsar, al seu dia, el districte per combatre, per mitjà de la fiscalia, l'assetjament immobiliari. I al mateix temps, permetria un tractament «cas a cas» de les problemàtiques detectades.
La taula de seguretat del districte també treballa en una proposta concreta dels canvis legals que demana per al Codi Penal –moltes veus ho han demanat darrerament, perquè inclogui penes de presó– per reforçar la lluita contra l'acció reincident dels delinqüents.
Els barcelonins, neguitejats per la seguretat
Diverses enquestes que s'han fet públiques recentment coincideixen a fer notar la preocupació dels barcelonins per la inseguretat a la ciutat. La darrera enquesta de victimització, feta per l'Ajuntament de Barcelona, assenyala que un 25% dels barcelonins creuen que la inseguretat a la ciutat ha empitjorat. A més a més, l'última enquesta de serveis municipals detecta la inseguretat ciutadana com el principal problema que identifiquen els barcelonins, davant fins i tot de l'atur i les condicions laborals. Si en el conjunt de la ciutat un 14,2% dels barcelonins la situen com a principal preocupació, en el cas del districte de Ciutat Vella aquest índex es dispara fins al 27,8%.
Aquest conjunt de dades ha fet aflorar, des de diferents fronts, la necessitat de lluitar contra els delinqüents reincidents. Així, tant l'Ajuntament com la Generalitat han remarcat la demanda perquè hi hagi canvis legals en el Codi Penal que permetin un enduriment de les penes.
«Endreçar» la prostitució en «l'espai privat»
L'exercici de la prostitució al carrer en determinats punts de Ciutat Vella és un altre dels problemes que té damunt la taula el districte. I en aquest cas també es proposa d'abordar-la des de diferents perspectives. A més de continuar amb el treball social en aquest àmbit, hi ha la reforma del pla d'usos, que regularà molts altres aspectes relacionats amb els locals de pública concurrència. D'aquesta revisió, n'han de sortir eines per «endreçar» la prostitució en «l'espai privat», segons la regidora de Ciutat Vella, Itziar González. La fórmula exacta de les modificacions que es faran en el pla d'usos en aquest aspecte concret encara s'han de fixar. El pla d'usos es troba ara en ple debat amb les entitats del districte, després que s'hagi ampliat el període de temps per fer-hi aportacions. El districte preveu que es voti el pla en el plenari del districte del pròxim mes de desembre.
Sigui com sigui, el que és ben clar és que cal «reconduir aquesta activitat» i que passi a tenir, com a mínim, una «mesura» proporcional a les dimensions dels barris del districte. «El que mata Ciutat Vella és la no mesura», argumenta González, en referència a l'impacte d'aquest fenomen i d'altres, que dificulten la convivència al carrer. Tot i així, la regidora de Ciutat Vella precisa que la seva intenció no és «facilitar l'obertura de molts prostíbuls». Per González, «el pla d'usos és una figura dinàmica de regulació i pot ser preventiu» a l'hora d'evitar determinades situacions que posen en joc l'equilibri de la convivència.
Tal com va publicar fa uns dies aquest diari, el Departament d'Interior crearà les pròximes setmanes, i dins dels Mossos d'Esquadra, un grup especialitzat en la lluita contra les màfies que trafiquen amb persones, especialment les que estan relacionades amb la prostitució. Aquesta unitat específica estarà coordinada per la divisió d'investigació criminal dels Mossos i prestarà servei a totes les comissaries de districte de Barcelona. Anteriorment, els Mossos d'Esquadra també havien anunciat la creació d'un grup antidroga a Ciutat Vella.
