Les mentides que fan un hotel
Els arguments del Palau per impulsar l'hotel es posen en dubte després de l'escàndol Millet i dels punts foscos de l'operació urbanística. Un grapat d'enganys que comencen vuit anys enrere han fet avançar un projecte que, a un sol pas de materialitzar-se, ara s'ha congelat
Amb l'esclat del cas Millet, ara fan més aviat riure els arguments amb què la Fundació Palau defensava el projecte d'hotel que el seu president volia impulsar en unes finques al costat de l'edifici. En el conveni que signa amb la Generalitat i l'Ajuntament el 2006 –i que és la clau de volta que activa l'operació– i en el primer document de la modificació del pla general metropolità (PGM) s'hi troben algunes perles argumentals: La idea és que l'hotel és necessari per donar servei al Palau; també es diu que cal enderrocar les tres finques on es vol fer –catalogades dins del patrimoni– perquè així millori la visió de l'edifici del Palau. Que llueixi més, vaja. Del valor patrimonial de les finques del carrer Sant Pere Més Alt, s'arriba a dir que «són immobles que tenen unes característiques i uns valors molt similars a altres immobles de la ciutat». L'únic argument de pes que existeix, i que ara, amb l'aturada del projecte, és una incògnita com quedarà, és el que es refereix a les obres de remodelació que l'escola La Salle necessita per adaptar-se a la normativa. Tots aquests són els arguments que en els darrers tres anys ha adduït l'Ajuntament per defensar l'impuls del projecte davant l'oposició veïnal. Després vindria un dictamen de Patrimoni que obligava a conservar part de les finques –només se'n podia enderrocar l'interior d'una– i un procés participatiu que hi introduïa algunes petites restriccions.
Cartes que no lliguen
El segon pas de la tramitació, l'aprovació provisional de la modificació del PGM, el 16 d'abril del 2009, retoca una mica el projecte. Aquí, com ja passava en el document aprovat el 2008, sempre figura el Palau, de manera explícita, com a propietari de les finques on es farà l'hotel. En aquell moment el propietari de les finques és Olivia Hotels –figura tant en el registre com en el cadastre municipal– però el nom de la cadena hotelera no apareix ni per casualitat en cap document. I es manté en secret fins l'agost d'aquest any, que ja feia més de dos anys que Olivia Hotels n'era el propietari. L'Ajuntament assegura que no en tenia coneixement, també se sent enganyat, per bé que les primeres informacions d'aquest fet apareixen a l'agost passat i aleshores no se'ls dóna importància.
L'hotel a les auditories
Des de l'any 2003 fins al 2007, les auditories del Palau recullen el projecte de l'hotel, però no aclareixen la confusió al voltant de l'operació urbanística: Es diu que el 2003 la fundació ha obtingut la cessió de les finques per part de l'escola, però que, després, ha cedit «els drets» a Olivia Hotels, i es passa per alt que la propietat ja és de la cadena hotelera.
En tots els documents oficials sobre el projecte –dels anys 2007 i 2008– es diu que les tres finques que serviran d'hotel estan desocupades. En canvi, a les auditories del Palau –inclosa la de l'exercici 2007/2008– es deixa constància de la immobilització de 512.390 euros per indemnitzar «arrendataris de les finques». Els números del cost del projecte també ballen: a les auditories es parla de 4,4 milions, mentre que al pla de millora urbana es parla de 8,2 milions.
L'oposició i la resposta
El 2008 és quan esclata la polèmica sobre la construcció de l'hotel, amb una forta oposició veïnal, amb les associacions de veïns del Casc Antic i la Barcelona Vella que presenten constantment batalla. En una acció que, vista ara, és d'autèntic cinisme, el Palau de la Música fa públic un manifest de defensa del projecte: en reclamen «l'execució immediata», perquè és «inajornable». El manifest l'impulsa Millet i convenç, perquè hi donin suport, la Unió de Comerciants de Sant Pere Més Alt, la Federació de Comerç del Casc Antic, l'Eix Comercial Barcelona de Palau a Palau, el Centre de Sant Pere Apòstol, l'associació de mares i pares del col·legi La Salle Comtal i el col·legi Comtal. El text assegura que el projecte «aportarà noves dimensions a l'entrada del carrer».
Amb tot, s'arriba al juliol i els canvis de qualificació urbanística que han d'activar l'operació ja són aprovats de manera definitiva per la Generalitat de Catalunya, a finals de mes. En última instància, el projecte s'atura quan estava a punt de salvar el darrer tràmit: Al final, sobrevé una pregunta inquietant: què hagués passat si el cas Millet no hagués esclatat? I si hagués esclatat d'aquí a un any?
