Se surten amb la seva

El jutge deixa en llibertat Millet i Montull malgrat que les acusacions n'havien demanat l'ingrés incondicional a la presó

L'expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Fèlix Millet i el seu home de confiança, Jordi Montull, van arribar a la Ciutat de la Justícia quan passaven uns minuts de les deu del matí, l'hora prevista per a l'inici de les seves declaracions davant del jutge d'instrucció número 30 de Barcelona. Millet i Montull, flanquejats en tot moment pels seus advocats, van arribar al macrocomplex judicial amb posat seriós i van passar per l'arc detector de metalls amb una tranquil·litat esbalaïdora. Allà els esperaven gairebé un centenar de periodistes i una desena de mossos vestits de carrer, que els van acompanyar en processó fins a la corresponent sala de vistes, situada a la segona planta. Els dos imputats, amb americana i sense corbata, van comparèixer finalment davant del jutge Juli Solaz gairebé tres mesos després que esclatés l'escàndol del saqueig del Palau de la Música.

Millet, visiblement més prim, va ser el primer a declarar i va trigar una hora a contestar les preguntes de la fiscalia, de l'acusació particular –exercida, d'una banda, per la Fundació i l'Associació Orfeó Català-Palau de la Música i, de l'altra, pel Consorci del Palau (que engloba les administracions)– i dels advocats defensors. Pels volts de les dotze del migdia va arribar el torn de Montull, que també va ser interrogat durant una hora. Els dos imputats van ratificar la carta de confessió que van fer arribar al magistrat el 16 de setembre passat, on admetien haver-se gastat 1,8 milions d'euros del Palau en obres de reforma a les seves cases i en viatges de luxe amb la família, sense comptar les elevades remuneracions que cobraven.

Desvien responsabilitats

A banda d'aclarir alguns detalls de la seva confessió, els imputats van contestar preguntes relacionades amb la querella presentada per la fiscalia el juny passat, en què s'assegura que Millet i Montull van retirar 2,3 milions d'euros dels comptes del Palau entre el 2003 i el 2004, uns diners que llavors no se sabia quina destinació havien tingut. Com era d'esperar, però, cap dels dos va assumir haver estat l'artífex de les operacions que es van realitzar per desviar fons de l'entitat. Millet va recordar que el seu home de confiança era el director administratiu i va assegurar que ell es limitava a signar els documents relacionats amb operacions econòmiques que aquest preparava. Montull també va eludir responsabilitats en aquest sentit i va afirmar que ell obeïa les ordres que li donava l'expresident del Palau. Els imputats, d'altra banda, van exculpar les seves dones –que figuren com a propietàries d'algunes de les seves empreses– i les seves filles d'haver participat en el desviament de fons. En concret, Montull es va referir a la seva filla Gemma, que era directora financera de l'entitat i també figura en la querella de la fiscalia. L'exdirector administratiu va mantenir que la seva filla només ocupava un càrrec simbòlic a l'entitat –malgrat que la fiscalia considera que ella va tenir «un paper material molt important en el disseny de l'estratègia delictiva»– i va assegurar que ell prenia les decisions relacionades amb l'aspecte financer.

Els dos exalts càrrecs del Palau van evitar donar noms durant l'interrogatori per no implicar cap més persona en els fets investigats i van mantenir que els diners retirats dels comptes de l'Orfeó es van utilitzar per pagar en metàl·lic les dietes dels cors i els hotels on s'allotjaven quan actuaven a l'estranger. Segons van dir, en aquests casos era més complicat pagar amb xecs bancaris i, a més, era difícil que els hotels els proporcionessin factures. Alguna acusació va intentar interrogar els imputats sobre les donacions de fins a 630.000 euros que la fundació Trias Fargas, vinculada a CDC, hauria rebut de l'Orfeó, però el jutge no els va permetre contestar en considerar que la pregunta era «improcedent».

Després d'escoltar la versió dels dos imputats, tant la fiscalia com les acusacions particulars van demanar l'ingrés incondicional a la presó de Millet i Montull, als quals s'atribueix ara per ara un delicte continuat d'apropiació indeguda (castigat amb un màxim de sis anys de presó) i un altre de falsedat documental (penat amb tres anys). Les acusacions entenen que hi ha el risc que els dos imputats intentin fugir, tenint en compte la condemna que se'ls podria imposar, la gravetat dels fets que suposadament han comès, els seus elevats recursos econòmics –alguns d'ells dipositats en paradisos fiscals– i, segons la fiscalia, «l'escàs arrelament social i laboral» de Millet i Montull a causa del retret que els fa la societat per «l'important apropiació o desviament de fons, procedents d'aportacions públiques i de nombrosos particulars, que han realitzat en una entitat singular com és el Palau de la Música». El jutge, malgrat tot, va considerar que no es complien els requisits perquè Millet i Montull ingressessin a la presó i va acordar de viva veu deixar-los en llibertat amb càrrecs, sense imposar-los cap més mesura cautelar que la retirada del passaport i la prohibició de sortir de l'Estat. El magistrat haurà d'argumentar la seva decisió en una interlocutòria, que comunicarà avui a les parts. Millet, però, no va poder amagar ahir la seva satisfacció, que va manifestar amb un gran somriure a la sortida de la sala de vistes.

«Han passat per l'escarni i no fugiran»

M.P. / L.S

Cap a dos quarts de tres del migdia, amb cara de cansats però satisfets perquè els seus clients no dormiran a la garjola, els advocats de Fèlix Millet i Jordi Montull van donar la seva versió sobre la declaració dels dos imputats i la resolució del magistrat sobre el saqueig del Palau. «Han passat per l'escarni social i la vergonya de confessar uns fets greus, i per tant, no hi havia cap indici que anessin a fugir o que fugiran de la justícia», va raonar l'advocat Pau Molins per desmuntar la petició de presó incondicional per als directius sol·licitada per les acusacions, i a la qual les defenses i el jutge es van oposar. El lletrat Jordi Pina fins i tot va sortir en defensa del jutge, Juli Solaz –tan criticat–, en assegurar que la seva resolució de deixar-los en llibertat sense fiança «és normal i coherent amb el que ha succeït». «També cal explicar a la gent –va afegir– que se'ls imputa un delicte d'apropiació indeguda i la pena màxima, segons el Codi Penal, són sis anys de presó, i no 20 anys.»

Tots dos lletrats gairebé van qualificar d'exemplar l'actuació dels dos delinqüents confessos, als quals –va reiterar Pina– se'ls haurà d'aplicar els atenuants de confessió i reparació del dany en haver dipositat al jutjat 3,6 milions d'euros per tornar al Palau, a banda del llistat de propietats. Els defensors van recordar que en la carta de confessió, Millet i Montull van admetre haver-se gastat 1,8 milions d'euros en obres a les seves cases i viatges amb les seves famílies, a més de cobrar incentius econòmics no quantificats que es van assignar, com el milió d'euros anual (el 80% per a Millet i el 20% per a Montull) fins al 2007. Al jutjat, «van reiterar que es van equivocar» i van matissar alguns fets, tot i que no van parlar de les quantitats apropiades, van dir els lletrats. En aquest sentit, van insistir que en el cas del saqueig del Palau de la Música, «els fets ja estan clars i ara cal la quantificació dels diners apropiats», feina, feixuga, que les defenses deixen que demostrin les acusacions. És a dir, la nova direcció del Palau, amb l'auditoria del saqueig que inicialment es quantifica en 10 milions d'euros, i l'anàlisi dels inspectors de l'Agència Tributària per encàrrec del jutge. Tanmateix, Molins va insistir que, a part de les remuneracions, Millet i Montull van treure diners en efectiu del Palau «només per atendre despeses de la fundació», és a dir, per als cors. Afirmació que no comparteixen ni la fiscalia ni els professionals.

Gemma Montull i els dos tresorers, pendents de declarar

M.P./L.S,

Tot i que ahir van quedar en llibertat amb càrrecs, l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i el seu home de confiança, Jordi Montull, podran tornar a ser citats a declarar davant el jutge Juli Solaz quan la investigació ho requereixi. Segurament ho faran quan els inspectors de l'Agència Tributària i els auditors de la nova direcció de l'ens musical acabin i posin en comú les respectives auditories per tal d'establir la quantitat exacta del desfalc que es pugui provar i que s'estima en més de deu milions d'euros.

També hauran de desfilar davant el jutge les altres tres persones contra les quals la fiscalia dirigeix la querella: Gemma Montull, llavors directora financera de l'entitat; Enric Àlvarez, extresorer de la Fundació del Palau de la Música, i Pau Duran, fins fa poc temps tresorer de l'Orfeó. En la declaració d'ahir davant el jutge, tant Millet com Montull van tornar a exculpar els seus familiars i els treballadors de l'entitat en afirmar que desconeixien el pla que van ordir tots dos. Tanmateix, la fiscalia dóna un paper destacat a la filla de Jordi Montull, Gemma, en l'execució del desviament de fons de la centenària entitat. Amb més motiu perquè durant el registre del Palau, aprovat pel jutge el 23 de juliol, agents dels Mossos van enxampar-la quan s'amagava un llapis de memòria electrònica a la bossa, després d'haver-hi copiat arxius del seu ordinador. Als tresorers, el ministeri públic, inicialment, els adjudica només un paper secundari, tot i que signaven documents i xecs. Davant l'abast d'aquest cas, el jutge adverteix en una interlocutòria (de 5 d'octubre) que la investigació és molt complexa i que no es descarta que puguin sorgir «més fets delictius i, fins i tot, més persones que hi hagin pogut participar, al marge dels dos principals imputats». També està previst, que se citin a declarar treballadors del Palau com a testimonis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.