El fiscal deriva la investigació del Jaume I a un jutjat on ja hi ha una denúncia pel cas
Va ser presentada per la plataforma Veu Ciutadana de Tarragona el novembre de l'any passat
El mes d'agost passat, la fiscalia de Tarragona va incoar diligències per analitzar si algú va perpetrar alguna acció constitutiva de delicte durant l'escandalosa gestió del que havia de ser l'aparcament intel·ligent de la Part Alta, el qual va acabar sent catalogat d'inviable i que com a herència ha deixat un important deute municipal de més de 25 milions d'euros. A l'hora de depurar possibles responsabilitats legals, el ministeri públic s'estava basant des de l'estiu en l'estudi de l'informe de la comissió d'investigació que va ser encarregat per l'Ajuntament i, actualment, encara tenia fins al febrer de l'any vinent per pronunciar si remetia el cas al jutge o bé si l'arxivava per la manca d'indicis de delicte. Finalment, però, el fiscal en cap de l'Audiència de Tarragona, Xavier Jou, va avançar ahir que aquesta decisió ja no correspondrà a l'òrgan que encapçala a causa de l'existència d'un procediment judicial sobre el mateix assumpte que està obert al jutjat d'instrucció número 3 i que s'havia iniciat abans que el consistori portés l'afer a la fiscalia. En concret, aquesta investigació precedent va començar arran d'una denúncia presentada per la plataforma Veu Ciutadana el 17 de novembre del 2008, en la qual es reclama que s'esclareixi la gestió econòmica del polèmic aparcament i si es van cometre irregularitats.
«Per imperatiu legal, no es poden dur a terme investigacions paral·leles sobre un mateix fet. Per aquest motiu, hem tancat la indagació que estava realitzant el ministeri públic amb l'objectiu que els procediments es trametin conjuntament. Es tracta d'una qüestió tècnica però que, realment, ajuda a economitzar esforços i a evitar duplicitats», va matisar Jou. Per agilitzar el canvi i que la investigació continuï el seu curs amb independència de a qui correspongui, durant aquesta setmana el fiscal ha enviat al jutjat tota la documentació de què disposava, i en la qual consta l'auditoria –en la qual es determina com a responsables de la nefasta gestió de les obres l'expresident de l'AMT, el seu exgerent, l'empresa encarregada de construir el pàrquing (Sistemas Alem), el Consell d'Administració de l'AMT, els responsables polítics de l'anterior equip de govern, format per CiU i PP, i a tots els membres dels consells d'administració de l'AMT que van prendre decisions mentre s'edificava l'aparcament, entre els quals hi ha l'actual alcalde, Josep Fèlix Ballesteros.
«Malversació de fons»
El president de la plataforma Veu Ciutadana, César Segura, va concretar ahir que en la denúncia que van formular al jutjat s'apuntava que darrere de tot el desgavell del Jaume I hi podria haver un suposat delicte de malversació de fons públics, si bé en l'escrit no es culpabilitzava a ningú com a presumpte responsable de la despesa a fons perdut de més de 25 milions d'euros perquè no disposaven de prou informació per poder fer aquestes acusacions. «En l'auditoria, tota aquesta qüestió tampoc queda clara i, per tant, voldríem que es justifiquessin les factures i saber com es va arribar a l'autèntic descontrol de diners, que va fer que el cost de l'obra fos més de cinc vegades superior al pressupostat inicialment. Creiem que el fet que sigui el titular del jutjat d'instrucció número 3 qui estudiï l'informe pot acabar reforçant la nostra denúncia.» En aquest jutjat, fa temps que es van incoar diligències pel cas i, si finalment s'arriba a la conclusió que hi ha accions que poden ser delictives, es faran les imputacions corresponents; o per contra, si no es veuen irregularitats, es dictarà el sobreseïment.
Veu Ciutadana, en un principi, va remetre la denúncia al jutjat d'instrucció número 2, que la va refusar perquè no volia barrejar-la amb la investigació sobre una altra querella presentada per l'entitat, que denunciava un suposat delicte contra el patrimoni arqueològic, prevaricació i malversació de fons públics per l'afer del Jaume I, i que anava contra regidors del govern de CiU i PP. Sobre aquest assumpte, cal recordar que el 2008 en va sortir la interlocutòria definitiva en què s'arxivava la causa.
