Rambla i canvi de la línia d'arbres

L'opció 2 guarda per al cotxe, tramvia i bus tres carrils per cada sentit als laterals

«Es modifica l'estructura de l'arbrat per poder situar als laterals la zona de les calçades» i es planteja «una rambla central com a eix estructurador de la nova Diagonal». Així, i acompanyat d'uns moviments i escenografia d'un cert aire nord-americà, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va explicar les bondats de l'opció 2 per reformar la Diagonal. Ara bé, s'hi va entretenir i estendre en la seva explicació bastant menys que en l'opció 1. Això es repeteix també en el dossier de premsa municipal, en què es dedica menys espai a l'opció 2. Tanmateix, Hereu després va puntualitzar que s'estimava els dos projectes igual.

L'opció 2 planteja una rambla central de 15 metres, dels quals 2,4 estarien ocupats pel carril bici. Als laterals se situarien les dues calçades, amb tres carrils per cada sentit. El carril enganxat a la rambla seria per al tramvia, que tindria les seves parades a la rambla. D'aquesta manera, la circulació del tramvia no interferiria amb els girs dels altres vehicles. Els altres dos carrils dibuixats a les calçades laterals se'ls repartirien autobusos i cotxe privat. No obstant això, les explicacions d'Hereu van fregar en alguns moments l'ambigüitat. Escudant-se que la gestió de la mobilitat en aquests carrils s'hauria de «decidir en el futur», no va arribar aclarir quines conseqüències pràctiques comporta aquesta distribució, ni tampoc els beneficis o greuges respecte a la distribució del trànsit que proposa l'opció 1.

Amb aquesta opció 2, la vorera a tocar de les façanes s'amplia fins arribar a 7,9 metres. Això fa que l'actual posició que tenen els arbres de la Diagonal hagi de canviar totalment. Es faran dues fileres d'arbres a les voreres, i dues més a cada banda de la rambla. Amb tot això, les quatre alineacions d'arbres mantindran distàncies idèntiques entre elles, compatibles amb la posició dels serveis al subsòl. Si bé totes les palmeres ara existents a la Diagonal es poden trasplantar, no passa el mateix en el cas dels plataners, que no es podran recuperar.

La regularitat aconseguida en la distribució de l'arbrat també ha d'afavorir «una lectura unitària de l'espai de 50 metres» que fa d'ample la Diagonal, assumint, d'aquesta manera, «un model d'esplanada». Per al tram final de la Diagonal, a tocar de les Glòries, aquesta opció 2 preveu mantenir l'estructura actual, bo i millorant la qualitat del passeig.

Més enrenou d'obres

Més enllà de la diferència de la distribució dels espais respecte a l'opció 1, l'opció 2 per transformar la Diagonal en una gran rambla comporta una altra diferència substancial. Si tira endavant aquest projecte, les obres seran més llargues i duraran 38 mesos (tres anys i dos mesos). També hi ha algunes dificultats més respecte de com executar i fer avançar les obres. S'ha de tenir en compte que aquesta opció suposa arrancar l'actual arbrat per trasplantar-lo en els casos que sigui possible i regirar-ne la seva alineació. L'arbrat de la Diagonal és un element emblemàtic de l'avinguda i algunes entitats s'han mostrat contràries a tocar-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Portu regala la Champions al Girona

Girona
la crònica
La crònica

Jugar no és només cosa de nens

OLOT

Simulacre d’emergències al Recinte Firal d’Olot

OLOT
equipaments

Solsona inaugura una nova pista poliesportiva

SOLSONA
patrimoni cultural

Homenatgen una trentena de ‘casillers’ del canal d’Urgell i les seves famílies

El Palau d’Anglesola
tradicions

La samarreta de la Patum llueix a la plaça Sant Pere de Berga

BERGA
societat

Fundesplai engega la campanya de casals i colònies d’estiu amb 90.000 places

prat del llobregat
SOCIETAT

La falta de pluja canvia la maceració de la ratafia

SANTA COLOMA DE FARNERS
societat

Alella fa una crida a participar del consell agrari municipal

alella