Mantenir la imatge de passeig

L'opció 1 manté el trànsit pel centre i la zona de vianants entre palmeres i plataners

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va explicar que l'opció 1 «posa cada cosa al seu lloc i reserva un lloc per a cada cosa». És a dir, sense canviar la imatge del passeig com es coneix ara, es reordenen tots els elements que hi conviuen. Això sí, el vianant guanya protagonisme en detriment del vehicle privat, que continua ocupant, principalment, la calçada central.

Les voreres a tocar dels edificis s'amplien fins als 4,2 metres al llarg de tota la Diagonal. En aquest sentit, Hereu va recordar que davant la casa de les Punxes els vianants han de passar per una vorera que no supera el metre d'ample. Per poder eixamplar les voreres, s'ha d'estrènyer el vial del lateral, de 4 metres d'ample, que passarà a ser un vial de servei d'un únic carril. Aquest està reservat per a ús exclusiu de bicicletes, taxis i també per als cotxes que hagin d'accedir a algun pàrquing de l'avinguda. També es preveu que serveixi per a la càrrega i descàrrega dels comerços ja que l'opció 1 no descarta els estacionaments de vehicles de curta durada. Per evitar que els vehicles que circulin per aquest vial lateral creuïn tota la Diagonal, l'Ajuntament preveu que el traçat es faci de tal manera que cada una o dues illes de cases el carril redirigeixi el trànsit privat cap a una nova trama de l'Eixample.

El que pren protagonisme en l'opció 1 és el passeig, situat entre el vial de servei i la calçada central. L'actual passeig, segons Hereu, «és el que Cerdà va dibuixar fa 150 anys però que ha estat envaït per motos, bicis i altres elements distorsionadors». Va reconèixer que «s'està demanant massa a aquest passeig»; per això, amb la reforma proposada passaria a ser d'ús exclusiu per a vianants. Mantindria la morfologia actual; l'amplada de 9,3 metres, amb els arbres a banda i banda, sense haver-los de moure.

Com ara, la calçada central seria per al trànsit rodat: mobilitat privada i transport públic. El tramvia aniria pel mig de la calçada amb baixadors centrals per als viatgers. Situant el tramvia en l'eix central es dota aquest transport públic de més seguretat i eficiència, ja que no es creen interferències amb els altres mitjans de transport com sí que passa en els combois del Trambaix que circulen per un tram de l'avinguda Diagonal. Als laterals d'aquesta calçada central conviurien el bus exprés, els taxis i els vehicles privats que volguessin travessar de l'avinguda de Besòs a la Diagonal i viceversa.

Una reforma més ràpida

P.M

El fet de mantenir, en l'opció 1, la posició de l'arbrat i la morfologia actual dels vials i el passeig permet actuar amb independència a l'espai central –destinat a transport públic i trànsit de pas–, respecte dels laterals –espai per als vianants i accés a edificis–. Així, es facilitaria la construcció per fases. La implantació de la plataforma de transport públic es podria dur a terme amb independència de la reducció de trànsit als laterals i es pot actuar als laterals mentre es manté el trànsit central. El fet de construir per fases permetria allargar les obres un màxim de 34 mesos, quatre menys que en l'opció 2.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Champions ja és aquí!

Girona

Les quatre finques on hi ha la llavor de l’agricultura del futur

Pacs del Penedès
SOCIETAT

Amplien a tot Catalunya el voluntariat de suport a la reinserció d’agressors sexuals

BARCELONA
Equipaments

Badalona inverteix 245.000 euros per millorar l’històric edifici del conservatori

Badalona
Sant Jaume de Llierca

Memòria del maqui Joan Platé Vergés

Sant Jaume de Llierca
SERVEIS

Malgrat de Mar s’estrena en la zona verda amb una prova pilot

MALGRAT DE MAR
SERVEIS

Calella pagarà la neteja de grafits en parets i façanes de particulars

CALELLA

L’impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles: fiscalitat verda per lluitar contra el canvi climàtic

la crònica
La crònica

Jugar no és només cosa de nens