El 55% dels arbres de la Diagonal s'hauran de substituir en vint anys si no es fa la reforma

El projecte de la Diagonal dóna per debatre, i molt, sobre múltiples derivades. La mobilitat, o la mateixa conveniència de la remodelació, són terreny adobat a la controvèrsia, però un dels aspectes que susciten posicions més acalorades és què passarà amb els 1.244 arbres que ara hi ha al tram de l'avinguda que va de Glòries a Francesc Macià. La posició de l'Ajuntament és clara. El pitjor que els podria passar «és no fer res», com va assegurar ahir la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol. I per què? Doncs perquè l'actual estructura de l'avinguda provoca que els falti aigua o terra, aspecte al qual cal afegir que molts d'aquests exemplars –principalment plàtans i palmeres– van ser plantats fa 40 o 50 anys. En aquest període de temps, a més, han patit més avatars del compte, com ara les podes matusseres a què eren sotmesos durant la dictadura per evitar que dificultessin la visió de les desfilades militars en honor i glòria del règim. Pel gerent de l'àrea de Medi Ambient, Jordi Campillo, en aquestes circumstàncies un 55% d'aquests arbres s'hauran de canviar abans de vint anys. Aquesta dada quadra amb un estudi del mateix consistori en què es conclou que 690 d'aquests 1.180 exemplars tenen alteracions estructurals –més o menys greus– que afecten la seva capçada o el seu tronc.

El missatge institucional que es vol donar davant d'aquesta situació és que les dues propostes de transformació de l'avinguda aporten solucions tècniques vàlides per assegurar que aquestes espècies vegetals, fins i tot les que estan en un estat més precari, podran viure més anys, ja que ho faran en millors condicions. En el cas de l'opció del bulevard, a priori més proteccionista, ja que respecta l'actual alineació de l'arbrat, aquest compromís serà possible gràcies a la instal·lació d'un paviment conegut com «en suspens», un mètode constructiu fins ara no utilitzat a l'Estat. A la pràctica això vol dir que els arbres s'encaixaran en una mena de plataforma elevada, que serà més permeable a l'entrada d'aire i aigua. S'ha de recordar, a més, que s'incrementarà el nombre d'unitats plantades. De les 1.244 actuals es passaria a 1.339. La proposta de la rambla és conceptualment més complexa de quadrar, ja que implica moure tot l'arbrat. A la llarga, però, això li serà més beneficiós, ja que les obres permetran renovar la sorra que els sustenta, els sistemes de drenatge i les cavitats on s'hauran de plantar els 1.604 exemplars previstos en el projecte. Campillo va assegurar ahir que en el cas que aquesta sigui l'opció guanyadora, s'intentarà trasplantar el màxim nombre d'arbres dels que ara hi ha a l'avinguda. Els que s'hagin de posar de nou vindran d'un viver, i seran preferentment plàtans i palmeres, per respectar el disseny de la via que va idear Ildefons Cerdà. I per intentar conservar al màxim la seva imatge actual, no seran exemplars migrats, tot i que quan es plantin tampoc podran exhibir majestuositat. Això sí, al cap de quatre o cinc anys ja seran frondosos.