JOSEP ORIOL

DEGÀ DEL COL·LEGI D'ENGINYERS DE CAMINS, CANALS I PORTS

«Al tramvia l'ha d'acompanyar una xarxa de transport públic potent»

És partidari d'unir les dues xarxes per la Diagonal, però proposa que la reforma també deixi dos carrils per al vehicle privat

El degà del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, Josep Oriol Carreras, defensa la unió dels dos tramvies per la Diagonal però creu que s'haurien de deixar dos carrils per al vehicle privat.

–La Diagonal s'ha de reformar?
–«És una avinguda amb 150 anys de vida des que en Cerdà la va idear i no es pot negar que li convé algun tipus de transformació o ordenació. Trobaríem un consens gairebé absolut que les voreres són massa estretes i, en alguns llocs, inexistents.»
–Creu que el vehicle privat és l'ase dels cops, tenint en compte que totes les reformes urbanístiques el deixen en un segon terme?
–«L'Ajuntament de Barcelona ha escollit un model de mobilitat que prioritza aspectes com el transport públic, les bicicletes, els vianants, i va en detriment d'altres com el vehicle privat. És clar que no hi ha lloc per a tot en els 50 metres d'amplada que té el tram de la Diagonal que es debat si s'ha de modificar.»
–El model que té l'Ajuntament és encertat?
–«És un model relativament d'èxit. Malgrat que en moltes ocasions el trànsit està congestionat, és molt millor que en altres grans ciutats. Els embussos al centre de la ciutat, on és difícil arribar, circular i aparcar, són inevitables.»
–Com és que Barcelona té menys congestió que altres ciutats?
–«Perquè l'Eixample absorbeix molt i perquè té una bona xarxa de transport públic. Però, a més, hi ajuda el fet que una de les principals artèries com la Diagonal no té una connexió completa de transport públic d'alta capacitat en superfície. No hi ha cap autobús que creuï tota l'avinguda.»
–Necessitem un transport públic de gran capacitat que creuï la Diagonal?
–«Sí, però no necessàriament ha de ser en superfície. Una possibilitat seria un metro sota la Diagonal, cosa que permetria mantenir els mateixos usos que ara té l'avinguda.»
–Però l'alcalde ha descartat el metro?
–«Crec que ho ha fet per motius econòmics. Són dos horitzons temporals diferents, el tramvia podria estar en marxa d'aquí a tres o quatre anys. El metro, o el túnel de rodalies, és un projecte a llarg termini.»
–Apostaria per l'opció a llarg termini i descartaria el tramvia?
–«No. Unir el tramvia és molt eficient. Però s'ha d'acompanyar d'una xarxa de transport públic potent com serien les línies 9 i 2 del metro, o la xarxa de bus exprés. Perquè la idea no és que el 100% de cotxes que treus de la Diagonal han de passar per l'Eixample.»
–Es podria col·lapsar l'Eixample?
–«No, sempre que aconseguim que circulin menys cotxes potenciant tota la xarxa de transport públic.»
–Es podria veure la Diagonal sense cotxes?
–«És impossible. Aquesta és una crítica que fem a les dues propostes de l'Ajuntament. Creiem que s'haurien d'assegurar dos carrils per sentit per al transport privat.»
–A tota l'avinguda?
–«És un error pensar que la Diagonal ha de ser igual des de la plaça de Francesc Macià fins a la de les Glòries. En punts amb més trànsit potser es podrien fer tres carrils per sentit i un per un altre.»
–El vehicle privat i el tramvia són compatibles?
–«Sí, si el tramvia comparteix el carril amb l'autobús. El problema és que l'Ajuntament ha ensenyat una sèrie de dibuixos sense que estiguin acompanyats d'un projecte.»
–Aquests esquemes ho han embolicat tot?
–«La consulta és massa simplista, es basa en uns esquemes que només s'acompanyen d'un estudi de mobilitat. La consulta s'hauria de limitar a preguntar sobre el model que la ciutadania creu que ha de tenir la Diagonal.»
–Les propostes haurien d'anar acompanyades de més estudis?
–«Demanem que abans de fer res es posin en marxa les mesures previstes en l'estudi de mobilitat –com ara que Urgell sigui de pujada, que l'avinguda de Sarrià sigui de baixada i Còrsega s'obri–. Si es compleixen les previsions de l'estudi de mobilitat, es podran fer els avantprojectes i projectes de la Diagonal.»
–Pensa que les mesures proposades en l'estudi de mobilitat són molt dràstiques?
–«S'han fet reformes com les del carrer Balmes, on s'ha perdut un carril i han eixamplat voreres, que d'entrada podien semblar traumàtiques però funcionen raonablement bé.»
–Quina de les opcions votaria?
–«No votaré perquè no estic empadronat a Barcelona.»
–Però alguna de les dues solucions li agrada més?
–«Les dues solucions tenen les mateixes capacitats teòriques. Amb la rambla acostes el transport públic a les voreres, però les pacifiques poc perquè hi ha més soroll. Amb el bulevard allunyes el transport públic de les voreres i s'haurien de tallar alguns arbres, però per mi aquesta opció és més cosmopolita.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
OLOT

Un camió vessa la càrrega a l’avinguda Sant Jordi

OLOT
PALAMÓS

El jutge exculpa en part l’agent que instava a investigar la multa a un edil

PALAMÓS

Figueres lliura els premis de les Creus de maig 2024

FIGUERES

Entitats socials denuncien que Barcelona no deixa empadronar persones vulnerables als seus locals

Barcelona
judicial

Una tercera sentència tomba la superilla de Consell de Cent executada per Colau

Barcelona

La Universitat de Vic – UCC investeix l’artista i poeta Perejaume doctor honoris

VIC
societat

Els firaires es queixen que la Copa Amèrica els impedeix ser a la festa major de la Barceloneta

BARCELONA
societat

Recuperen dos gossos amb signes de desnutrició i ferides

platja d’aro
Societat

Mor als 56 anys l’activista veïnal barceloní, Pere Nieto