El mandat sorgit d’aquell 1 d’octubre del 2017 queda lluny. Aquesta és l’única constatació política en què estan d’acord les tres forces independentistes catalanes, ERC, Junts i la CUP, que reconeixen que cal fer una nova consulta sobre l’autodeterminació i la independència de Catalunya que emeti un dictamen renovat de la voluntat popular catalana. Les diferències sobre aquesta necessitat tan compartida apareixen quan es parla de com fer-la o de quan fer-la. I també de les raon de per què cal fer-la.

El cap de llista d’ERC i fins ara president de la Generalitat, Pere Aragonès, defensa l’acord de claredat, inspirat en el model escocès –que va desembocar en una consulta pactada amb el govern britànic, l’any 2014.

Per la seva part, el candidat de Junts, Carles Puigdemont, avisa que el següent repte, després d’haver aconseguit la llei d’amnistia gràcies al pacte amb el PSOE, és un referèndum acordat.

La CUP es manté en la unilateralitat.

Els comuns consideren que un referèndum ha de ser al final d’un autogovern plenament desplegat i no com a punt de partida i el PSC no preveu una consulta i advoca per obrir una nova etapa basada en el desplegament de l’Estatut del 2006.