Renfe: la revolta dels usuaris

Vàrem llegir amb interès les informacions generades després de la reunió dels directius de Renfe amb alguns dels usuaris revoltats. El primer que cal dir és que algunes de les compensacions que aquests proposaven, les hauria d'haver aplicat Renfe, sense que ningú els les demanés, pel respecte que una companyia pública hauria de tenir als seus usuaris. Els directius no han dit res del compromís de la ministra –que va assumir just abans de les eleccions– de presentar un pla per millorar el servei a Catalunya. Tampoc han demanat excuses per les seves reaccions repressives, molt desproporcionades, davant la protesta. Els usuaris, generosament, van donar a Renfe temps perquè doni resposta a les 23 propostes. Nosaltres pensem –i ens agradaria equivocar-nos– que no hi haurà cap canvi substancial: només concessions menors.

Els usuaris demanem la suspensió d'un augment de tarifes que, a més d'estar molt per sobre de l'IPC, és clarament discriminatori per als usuaris de rodalies i regionals, que en són la immensa majoria, respecte dels de l'AVE, i que s'ha aplicat en paral·lel a un empitjorament del servei a moltes línies. L'extensió de la validesa dels abonaments a 45 dies que ofereix Renfe, queda molt lluny del que havia existit en el passat; és una pobra compensació pels retards i només beneficiaria una part dels usuaris.

La insistència a declarar que hem de tenir paciència perquè tot millorarà quan disposem dels trens Avant, demostra que Renfe i el Ministeri de Foment no estan disposats, de cap manera, a canviar les seves prioritats inversores i no són altra cosa que un intent de dividir els usuaris segons el poder adquisitiu. Efectivament, aquests trens circularan per la línia d'alta velocitat, només s'aturaran a Girona i a Figueres i són el doble de cars que els Catalunya Exprés. Tot això quan ha estat precisament el desviament d'una gran part de la inversió cap a l'alta velocitat durant molts anys i no pas les obres, el que ha provocat aquest desgavell en unes línies que, en conjunt, han doblat el nombre de viatgers en vint anys. La política antisocial de Renfe és el resultat d'unes prioritats que ni es decideixen a Catalunya ni les decideix la direcció de Renfe i que han de canviar perquè són injustes. L'argument de la manca de diners, després dels regals a la banca i de les fortunes abocades a l'alta velocitat, és indefensable. Les prioritats han de canviar, també, perquè problemàtiques com la crisi econòmica, els accidents, el col·lapse del trànsit, el canvi climàtic o la crisi energètica fan evident que és imprescindible un bon transport públic.

Cal tenir present que l'actual situació encara pot empitjorar. Efectivament, és molt possible que els retards que provoquen les obres es reprodueixin quan aquestes es facin a d'altres llocs. A més, ens preguntem què passarà els pròxims anys si el Ministeri de Foment manté la decisió d'instal·lar el tercer rail a les vies de la línia per fer-hi circular, provisionalment, els trens AVE entre Barcelona i Figueres. Més encara: ens poden garantir que les obres d'instal·lació d'aquest tercer rail, de la nova senyalització, etc., no afectaran el servei?

El mateix fet que la direcció de Renfe a Catalunya s'afanyés a reunir-se amb els usuaris, demostra que temen l'extensió de la protesta i que el camí triat és el correcte. Si no fem sentir la nostra veu, ens instal·larem definitivament en el paper d'ase dels cops que ens han adjudicat. Arribats a aquest punt, el sentit comú ens indica que només una mobilització ciutadana, combinada amb l'actuació a nivell institucional, podrà introduir un canvi real en aquesta situació. La nostra plataforma ja havia decidit, abans de l'esclat de la revolta, treballar en aquest sentit els pròxims mesos. Només hi ha un problema: mentre tot això passava, on eren els nostres representants?