En defensa del doblatge

El conseller Tresserras voldria que ens acostuméssim a veure cinema en versió original amb subtítols. Algú s'imagina el ministre de cultura espanyol anunciant que vol potenciar les VOSE? Això tindrà, segur, l'aplaudiment dels tertulians i columnistes i de la progressia en general però no pas de la gent. Creu el lector que, en la intimitat de les seves llars, els intel·lectuals consumeixen DVD i sèries de TV en VO? És tan fàcil! Només cal prémer un botonet. Parlar malament del doblatge és molt senzill. Jo, que no m'hi guanyo la vida, em permeto fer-ne la defensa sense complexos ni prejudicis. La primera afirmació que faig és paradoxal: el millor de tot és la versió original. Original del tot, vull dir. Això és: sense subtítols. Però ja entenem que això ens limitaria al consum de films en idiomes que dominem. Per tant, hem d'escollir entre el mal menor de sentir unes veus doblades o seguir els diàlegs mitjançant els rètols carregats d'inconvenients. En primer lloc, ens obliga a fixar els ulls a la part baixa de la pantalla i ens distreu de contemplar bé l'enquadrament. Una segona raó és que el que apareix escrit tampoc no és tot el diàleg sinó una traducció resumida. Una tercera raó és que dels cartellets no és exactament el tempo dramàtic amb què parlen els actors. I a més, els subtítols són una interferència molt antiestètica en una imatge creada originalment per ser vista neta de taques. S'adona el lector que una VO subtitulada no és una VO?

El doblatge és un altre mal menor que està molt estès també a França, Itàlia i Alemanya. En primer lloc caldria indicar que en això també hi ha categories. No és el mateix el que podem sentir en una sèrie de TV, doblada amb presses i poc pressupost, que els films de llargmetratge, la versió doblada de les quals està supervisada i aprovada pels creadors originals. Estem parlant d'una activat que forma part de la indústria cultural audiovisual, que té el talent de grans veus i grans directors. Barcelona ha estat tradicionalment considerada la capital mundial del doblatge. La major part de pel·lícules que hem vist des de petits han estat doblades a Barcelona per veus catalanes. Feu la prova amb el DVD i us adonareu que el nivell de qualitat amb què aquestes actrius i actors imiten els originals és extraordinària i, a més, un descans per a l'espectador. Per tant el que cal és que es dobli bé, i en català. Finalment: la tecnologia juga a favor nostra i, per sort, quan som a casa podem escollir. Jo mateix, defensor del doblatge, miro molt sovint pel·lícules que ja he vist, en VO.