Flotats: «El diàleg és avui un anacronisme, i la facultat d'escoltar encara ho és més»
Estrena demà a Catalunya, a Blanes i, diumenge, a Salt, «El encuentro de Descartes con Pascal joven»
El 24 de setembre del 1647, Descartes, filòsof, màxim representant del racionalisme, tenia 51 anys i va mantenir al convent dels Mínims de París una entrevista d'unes quantes hores amb Blaise Pascal (1823-1662), de 24 anys, científic, aleshores sacsejat per una crisi de fe que el va dur més tard a convertir-se al jansenisme i abandonar la ciència per dedicar-se a la filosofia i la teologia. Es respectaven i s'admiraven mútuament, malgrat que tenien una visió de la vida i el món totalment oposada. D'aquella trobada no n'ha transcendit cap testimoni directe, però el dramaturg Jean-Claude Brisville (1922) va escriure el 1985 una fabulació sobre aquesta trobada, partint, sobretot, de la correspondència privada d'aquests dos personatges –no entre ells, perquè mai no es van arribar a escriure–, en què expressen els seus «conceptes de vida, dolors, problemes, malalties, tristors i alegries», segons explica Flotats, que assegura que a partir d'aquí Brisville construeix «personatges vius i molt reals i, com els grans escriptors i poetes, escriu la veritat del que va succeir». Per a l'actor català és apassionant com Brisville –del qual fa tres anys ja va posar en escena La cena, una altra fabulació sobre una trobada històrica entre Charles Maurice de Talleyrand (Flotats) i Joseph Fouché (Carmelo Gómez)– inventa, crea i oposa els dos mons. «M'agrada la qualitat del seu llenguatge i m'apassiona el debat d'idees que conté la peça, en què es confronten l'experiència i la joventut de dos homes de bé que dialoguen i s'escolten; en la societat d'avui el diàleg és un anacronisme, i la facultat d'escoltar encara ho és més, perquè tothom parla alhora i ningú, ningú, escolta», rebla l'actor.
En el moment de la trobada, Descartes ja ha publicat la majoria de la seva obra, en què el més conegut és el Discurs del mètode, mentre que Pascal encara no ha publicat res. S'estableix el debat entre el seny i la rauxa, entre la raó i el sentiment, en què Pascal es mostra com una mena d'integrista religiós intransigent però sense la voluntat d'accedir al poder, una ambició que precisament critica de l'Església oficial del moment, representada a França pel cardenal Richelieu i l'orde dominant, els jesuïtes, tan propers al poder. Era aquesta, entre altres coses, una de les característiques de l'Església catòlica oficial que repudiaven els jansenistes, que propugnaven un rigorisme moral totalment radical. Per la seva banda, en l'obra, Descartes no pot entendre com és que Pascal abandoni la seva investigació científica per dedicar-se exclusivament a la salvació de la seva ànima, dos aspectes que no creu que siguin incompatibles.
Assequible, malgrat tot
Flotats assegura que, malgrat el tema, «hi ha aliment per a tothom en aquesta obra, perquè no és un tema dur. Són dos homes cultíssims, brillantíssims i, això ho porta la intel·ligència, amb un sentit de l'humor i una ironia deliciosos, de manera que el públic somriu contínuament, perquè hi ha atenció i tensió pels dobles i triples sentits del que es diuen i es responen l'un a l'altre». L'actor i director assegura que aquest és el muntatge que més ha treballat en la seva carrera –cap a cinc mesos–, perquè «el protagonista és el verb, el text, que és com una partitura que s'ha de respectar i que requereix exactitud, de manera que ho hem afrontat com si es tractés d'un lied de Schubert, utilitzant i subratllant els accents, els punts, els ritmes, les acceleracions, els ritardando, els fortissimo, els pianissimo i els staccato». «Malgrat això, el públic no necessita una preparació especial per seguir còmodament la peça, perquè es poden fer tantes lectures com espectadors hi ha. Es tracta de com es fa i com es diu el que enganxa més la gent, donant-li temps per pair tot el que s'està dient a l'escenari», afirma.
Aquesta obra, en llengua castellana seguint la traducció de Mauro Armiño, es va estrenar el gener de l'any passat al Teatro Español de Madrid, va fer una gira per l'Estat, va tornar a Madrid i, després de Blanes i Salt, es veurà a Galícia i a Extremadura, i farà temporada al Teatre Lliure de Barcelona, del 24 de febrer al 21 de març. L'acollida, fins a aquest moment, ha estat magnífica, tant pel que fa a la crítica com al públic, la qual cosa ha sorprès el mateix actor i director, que tot primer la considerava una «delicatessen» per a minories.
