crítica de teatre / «el encuentro de descartes con pascal joven»

Geni maligne

Teatre de Salt. Tarda de diumenge. Pressuposem-nos en el segle XVII, el 24 de setembre del 1647, René Descartes i Blaise Pascal reunits en el convent parisenc dels Mínims. Mai s'han vist, tampoc tornaran a veure's. Pascal només té 24 anys; Descartes, 51. Són dues de les testes filosòfiques del moment. Primer llumeja l'admiració i el respecte; temps després, l'acritud i la decepció. No és exactament això el que ha d'ocórrer amb tipus humans com aquests? Si més no, Jean-Claude Brisville, així ho judica quan escriu una dramatúrgia com aquesta, tan fantàstica com maniquea, ben executada com tendenciosa, filosòficament decebedora però teatralment perfecta. Pobre Blaise Pascal turmentat i convertit aquí en un furibund ésser de parròquia fixa i sectari, malhumorat, estret de mides, reduït, tant obsessionat amb Crist com gemegant per la salvació de les ànimes, ni una sola idea. És cert que va viure una nit d'èxtasi místic i que els seus Pensées van dirigits als incrèduls i llibertins; però era un ésser riquíssim, ple de contradiccions, amb una ironia descarnada, conscient del sentit tràgic de l'existència i del seu sofriment, que suportava només a base d'un sarcasme cru. En canvi Descartes és encarnat com un hedonista angelical, bonàs, afable, d'una ironia fina i educada, amb un humor filosòfic paternal, sense fissures ni contradiccions, reflexiu, amb certeses, potser massa si tenim en compte que és l'home que estampa a l'olimp allò del dubte metòdic i del geni maligne que ens enganya; vist així, potser desplega excessives perfeccions. Enfrontats aquests dos caràcters, ja em direu quina mena d'igualació i equitat es pot desprendre!

Però teatralment parlant és d'un resultat cartesià, que funciona fantàsticament, una mena de comedieta seriosa, plena d'un humor relaxat, intel·ligent i fi. Un s'ho passa la mar de bé assaborint el llenguatge pausat i de formes exquisides, en un muntatge escènic auster, senzill, sense distraccions, en què la paraula i els silencis en marquen la vivor. Dóna gust veure Josep Maria Flotats en plena forma, irònic i amb el deix que flota en l'aire i ho embolcalla tot, l'estil únic, el desplegament afrancesat, gestualitat i formes que, sinó irriten a un, són la més pura delícia. Albert Triola acusa bregar amb un personatge antipàtic, sense matisos ni possibilitats, així desplega algun excés dolorós més que comprensible, però no deixa d'estar a l'altura correctíssima de la magnífica escena. La llum, un brot, tènue i perfecte, de candela encesa, estampa una atmosfera íntima, pintada, de quadre secular d'època.

Afirma Pascal que busquem la felicitat en l'oblit de la nostra misèria, distracció o divertiment que ens ofereix només una pau il·lusòria... Doncs bé, ara ja teniu pau.

Autor: Jean-Claude Brisville. Traducció: Mauro Armiño Direcció: Josep Maria Flotats Interpretació: Josep Maria Flotats i Albert Triola Lloc i dia: Teatre de Salt, 17 de gener del 2010


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Ramon Coll
Arqueòleg. Autor d’ ‘El santuari ibèric de la cova de les Encantades del Montcabrer’

“La cova de les Encantades és l’únic santuari dels laietans”

PREMIÀ DE MAR
MÚSICA

Documenten les intèrprets no vocalistes de les formacions de ball dels anys 30

GIRONA

Un concurs de curtmetratges amb mòbil al festival de cinema de Blanes

blanes
patrimoni

Distinció europea per a l’Hort Petit del monestir Pedralbes

barcelona
llengua

Plataforma per la Llengua homenatjarà els seus socis en els onzens premis Martí Gasull

barcelona
PATRIMONI

Enllestida amb èxit la fosa de la nova campana ‘Carme’ de Mataró

MATARÓ
Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca

música

‘Eufòria’ torna al palau Sant Jordi el 30 de juny amb un doble concert

Barcelona
música

Lluís Figueras & The Demons estrena el videoclip de ‘Lagarto Lagarto’

girona