cultura

cultura

Indignació a Cultura per l'enderroc de dues de les ventes de Camposines

Xavier Vega demana explicacions a l'Incasòl i lamenta que no s'informés el seu departament abans de tirar a terra dos dels edificis de la cruïlla històrica

L'enderrocament el mes d'agost passat de dues de les tres ventes de la cruïlla històrica de Camposines, a la Fatarella, ha provocat indignació als serveis territorials de Cultura a l'Ebre. Així, el seu responsable, Xavier Vega, ha escrit una carta al director de l'Incasòl, Miquel Bonilla, en què li demana explicacions per una actuació que es va dur a terme sense informar en cap moment el Departament de Cultura. “És cert que els dos edificis no tenien cap mena de protecció, però la seua importància històrica és indiscutible”, manifestava Vega, molt sorprès per l'actuació de l'Incasòl. De fet, el Departament de Cultura i l'Incasòl han anat del bracet a l'hora d'actuar a la zona de Camposines, on s'ha de desenvolupar un potent polígon industrial, ja que, a més d'una cruïlla històrica de camins, va ser també un dels punts neuràlgics de la Batalla de l'Ebre. “Mentre que a la primera fase es va salvar tot el que s'havia de salvar i des de Cultura vam fer un seguiment exhaustiu, a les ventes s'ha actuat a la brava sense informar ningú”, va denunciar el director dels serveis territorials. Segons va dir en el seu moment l'alcaldessa de la Fatarella, Carme Pallejà, els dos edificis enderrocats eren de propietat privada i estaven afectats pels vials del futur polígon, que encara no s'ha començat a urbanitzar.

Cruïlla històrica

L'associació cultural Lo Riu va ser la que va denunciar en aquell moment que s'havien tirat a terra l'hostal vell (la venta més gran i important de les tres que hi havia) i el mas de l'Angelito –l'única que queda dreta és el mas de les Ventes, que en principi no està afectada pel polígon–. “Aquest és un encreuament històric de camins, del qual tenim referències des del segle XVI”, diu Antoni López, de Lo Riu, tot destacant que el fet que en 300 metres hi haguessen fins a tres hostals demostra la importància d'aquesta cruïlla de camins. Així, entre d'altres, hi ha documentada una referència de 1585, escrita pel notari apostòlic Henrique Cock amb motiu d'un viatge del rei Felip II. També n'hi ha referències en documents de l'exèrcit espanyol durant les successives guerres carlines i, més recentment, cal destacar el paper de Camposines durant la Guerra Civil espanyola i la Batalla de l'Ebre. Allà hi havia la 50 divisió franquista, que va ser capturada el 25 de juliol de 1938, el dia que va començar la batalla. Les ventes, que van sobreviure a les bombes de la Batalla de l'Ebre van estar en actiu fins als anys 60.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les setenes jornades Transversal se sumen al centenari de la mort d’Àngel Guimerà

el vendrell

L'art català desaparegut

Barcelona

Veu arrossegada del carrer

Barcelona
Ryûsuke Hamaguchi
Director de cinema

“Cada generació deixa els problemes per a la següent”

Barcelona
Ferran Palau
El músic de Collbató presenta disc i curtmetratge

“Sense idees boges, el país, culturalment, no avançaria”

Barcelona
Art

Patricio Reig indaga a La Mercè en la dialèctica de la mirada

Girona
Crítica

Passió per l’òpera

Crítica

L’humanisme que defensa la naturalesa

“Vosaltres, els catalans”