Mitologies de museu
Una exposició itinerant, que avui s'obre al Museu d'Art de Sabadell, reflexiona sobre el paper dels museus des de l'art contemporani
L'exposició viatjarà després a Cornellà, Sant Feliu de Guíxols, Tortosa, Lleida i Mataró
Una dona de la neteja ucraïnesa treu la pols a una gran escultura de l'emperador romà Claudi al Museu Arqueològic de Nàpols. Ho mostra l'artista Eulàlia Valldosera en el vídeo Dependència mútua. Jordi Mitjà ha pres un paisatge de Francesc Gimeno del 1889, del fons del Museu de l'Empordà, i, amb l'ajut del servei de restauració, hi ha intervingut directament aprofitant el treball en l'obra fent-hi aparèixer un cartell d'optometria. Evidentment, és una acció efímera i l'obra recuperarà el seu aspecte original del segle XIX.
L'artista Perejaume, per la seva banda, va fer que diversos veïns de Valls traguessin a passejar “amb afecte”, segons l'artista, les obres del museu de la ciutat pels carrers i places de la localitat.
Totes són obres d'art contemporani que desmitifiquen i qüestionen el concepte de museu com l'entenem i l'hem entès al llarg de la història. Aquestes pràctiques autoreferencials són la base de l'exposició El museu com a pretext, que, produïda pel Museu de l'Empordà de Figueres (on es va poder veure l'estiu passat), inaugura avui al Museu d'Art de Sabadell una itinerància per diversos museus i centres d'art de Catalunya que s'allargarà fins al març del 2012. La mostra s'ha inclòs en el programa Cultura en Gira del Departament de Cultura de la Generalitat, que, amb la cooperació dels ajuntaments, porta arreu del territori català manifestacions artístiques d'arts visuals, teatre, dansa i circ.
Mirada transversal
L'exposició, comissariada per la directora del Museu de l'Empordà, Anna Capella, i la crítica d'art de l'AVUI Cristina Masanés, mostra les mirades sobre els museus de vuit artistes de diverses disciplines, provocant un curiós efecte mirall respecte a la pròpia idea de l'art i la funció dels museus. “Aquestes obres ens situen en diversos punts de vista, com a visitants, com a conservadors i com a artistes. És una mirada transversal d'un tema que preocupa especialment els artistes, sobretot des del conceptual”, apunta Capella.
L'obra de Valldosera, que ja es va presentar la primavera passada a la galeria Joan Prats, desmitifica absolutament l'aurèola sagrada del recinte museístic, mentre que Perejaume posa l'atenció sobre fins a quin punt val la pena conservar totes les obres d'art que queden fitxades en un museu. I Jordi Mitjà no dubta a intervenir radicalment en una pintura original d'un mestre de la pintura.
Sales buides
En la mostra també es poden veure dues obres de les que l'alemanya Candida Höfer dedica a les sales buides de museus, així com escultures policromades a l'estil més pop de models clàssics com Venus i David, del també alemany Hans-Peter Feldmann. El peruà Edi Hirose fotografia museus en restauració i Jaume Pitarch converteix en trencaclosques algunes obres mestres de la història de l'art.
Després de cloure's a Sabadell a mitjans de març, l'exposició viatjarà a l'Espai d'Art Moritz de Cornellà de Llobregat, al monestir de Sant Feliu de Guíxols, a l'Antic Escorxador de Tortosa, al Museu Jaume Morera de Lleida i a Can Palauet de Mataró.
El museu com a pretext.
