L'escena local es reivindica més que mai
Fent valer el títol de «festival estratègic per a les polítiques culturals de la Generalitat», un honor compartit únicament amb quatre altres festivals musicals de tot el territori català, el Sònar entrega aquests dies als periodistes i professionals acreditats el CD Electronic Music From Catalonia, editat per l'Institut Català de les Indústries Culturals amb l'objectiu de fer valer arreu del món una escena que, segons s'insisteix, també està plena de talent. La visita, aquests dies al Sònar, de més d'un miler de professionals d'una trentena de països diferents ha de servir, és clar, per presumir.
Dijous, pel Sònar de Dia, ja s'hi va poder veure Néboa i Miaau. També Joe Crepúsculo posant-se a prova –amb una notable divisió d'opinions, tot sigui dit– amb La Estrella de David i Thelemáticos, encetant així una sèrie de xous basats en la «confrontació musical» entre dos o més projectes que, ahir, també va «enfrontar» a l'Auditori –fidel col·laborador, any rere any, del Sònar– el grup instrumental BCN216 amb el noruec Lars Horntveth.
És, avui, però, quan, en l'última jornada del Sònar de Dia, actuaran tres dels catalans en els quals hi ha dipositades més expectatives: el sempre imprevisible Pau Riba, que estrenarà al Convent dels Àngels un projecte compartit amb músics de Mil Pesetas i Don Simón y Telefunken; Guillamino, per tercer cop al Sònar, i Anímic, amb un folk d'aires casolans i psicodèlics. També l'acèrrim activista rumber Txarly Brown, situat darrere dels plats, acostarà la música de Peret i Los Amaya a la multitud de visitants estrangers del festival.
