El Sònar combat la crisi i la calor amb l'assistència en massa d'un públic rendit
Els ritmes àrabs triomfants del siri Omar Souleyman i el «synth-pop» de La Roux agafen el relleu del festival
-
A dalt, La Roux, amb un synth-pop ideal per amenitzar una festa revival dels 80. Al mig, Omar Souleyman, una eminència a Síria que, al Sònar, es va posar tothom a la butxaca. A sota, uns dels molts espectadors de l'edició del 2009. ANDREU PUIG. -
A dalt, La Roux, amb un synth-pop ideal per amenitzar una festa revival dels 80. Al mig, Omar Souleyman, una eminència a Síria que, al Sònar, es va posar tothom a la butxaca. A sota, uns dels molts espectadors de l'edició del 2009. ANDREU PUIG. -
A dalt, La Roux, amb un synth-pop ideal per amenitzar una festa revival dels 80. Al mig, Omar Souleyman, una eminència a Síria que, al Sònar, es va posar tothom a la butxaca. A sota, uns dels molts espectadors de l'edició del 2009. ANDREU PUIG.
Se li aplaudeix, a Elly Jackson, rebel postadolescent del duo La Roux, l'originalitat amb la qual es pentina la cresta, però les seves cançons –que, abans d'estar recopilades en un disc de llarga durada, ja s'havien catapultat al capdavant de les llistes britàniques– no van gaire més enllà, segons el que es va poder escoltar ahir al Sònar, dels gestos de complicitat a referents d'aquell pop de sintetitzadors tan definidor dels anys vuitanta, de la mena de Yazoo –que, fins i tot, van sonar l'any passat al Sònar més moderns que La Roux– i Depeche Mode. Era un dels grups als quals s'havia donat més corda en els dies d'escalfament, però no van aconseguir que gaire gent mogués l'esquelet. Tot al contrari del siri eminent Omar Souleyman, que va prorrogar l'exotisme d'aquesta edició del Sònar (dijous van triomfar els congolesos Konono Nº1 i, sobretot, l'etíop Mulatu Astatké) amb una escopetada de ritmes àrabs no pas exempta de concessions a pautes més occidentals. Souleyman, amb turbant i unes ulleres de sol un pèl menys fashion que les de la majoria d'assistents, no va deixar quiet cap dels espectadors que ocupaven cada racó de la gespa artificial de l'espai central del Sònar de Dia. Directe a barraca, però va triomfar, com també ho van fer –tot i que una mica menys– l'imaginatiu trio debutant de Londres Micachu and The Shapes –fitxats per Matthew Herbert– i la «punxada» entre el hip-hop i el dubstep de Bomb Squad, situat freqüentment entre els productors més influents del gènere.
Ahir, a la Fira Gran Via de l'Hospitalet, Grace Jones i Richie Hawtin donaven el tret de sortida a la primera jornada nocturna. Per la d'avui, les entrades estan exhaurides.
«Aquests que toquen són tot un fenomen a Anglaterra»
G.V«Me'n vaig cuita-corrents al Sonarvillage, que hi toquen uns que diuen que són tot un fenomen a Anglaterra.» I aquest individu, amb una caipirinha a les mans que devia ser de gran ajuda per combatre les xafogors de primera hora de la tarda a l'escenari Sonarhall, es va treure les sandàlies i es va plantar a la gespa del Sonarvillage. No sabia el nom del grup «que diuen que són tot un fenomen a Anglaterra», però tampoc estava fora de lloc. Hi ha, entre el públic del Sònar, és clar, grans experts en músiques avançades i art multimèdia –certes samarretes amb el nom estampat de segells underground de Detroit o els clubs més de moda de Berlín ja donen prou pistes–, però també hi ha, hi continua havent, centenars de personatges que fan d'aquest espai compartit entre el CCCB i el Macba tota una fira de les vanitats, i als quals els preocupa més saber quines ulleres de sol lluiran el cap de setmana del Sònar que no pas el cartell artístic. Les ulleres de sol, de totes mides, formes i colors, ja fa temps, però, que són un element definitori del Sònar de dia, encara que no és l'únic. Els barrets, les camises amb el color de la gamma cromàtica més inesperat i, en el cas, aquest any, del públic modern masculí, uns bigotets refinats propis dels anys vint, revaliden el Sònar com a viver de tendències. I finalment, un consell: si voleu aprendre idiomes, deixeu-vos d'escoles i feu-vos cambrers del Sònar, que ja deuen saber com es diu «birra» en trenta idiomes diferents.
