«Maus» sobre restes andalusines

Tortosa va estrenar divendres al vespre l'exposició itinerant Maus. Relat d'un supervivent, d'Art Spiegelman, que es podrà veure a la biblioteca Marcel·lí Domingo fins al 30 de juny. Després, durant tot aquest any i el 2010, la mostra recorrerà més de 100 biblioteques d'arreu de Catalunya. De fet, l'exposició és una coproducció entre la subdirecció general de Biblioteques i Inrevés Edicions, l'editorial mallorquina que ha publicat Maus en català i en gallec, i que ara prepara una versió en basc d'aquesta novel·la gràfica, considerada un dels millors còmics de la història.

Maus, relat d'un supervivent és el còmic que haurien de llegir totes aquelles persones que pensen que els còmics són cosa de xiquets. El dibuixant nord-americà Art Spiegelman, que provenia de l'escena underground, va documentar-hi la història del seu pare, un jueu polonès que va sobreviure als camps de concentració nazis, explicada en un còmic a través del seu fill. El tret més característic de l'obra, més enllà de la tècnica narrativa de Spiegelman i el seu dibuix sobri en blanc i negre, és que els jueus hi són representats com a ratolins, i els nazis són gats. Però la faula universal dels ratolins i els gats assoleix a Maus una dimensió terrible: aquesta novel·la gràfica, l'única obra no periodística que ha guanyat un premi Pulitzer (1992), té el mèrit d'acarar els lectors de totes les edats amb el malson de l'Holocaust.

A la inauguració de l'exposició a Tortosa, un dels encarregats de glossar l'obra mestra de Spiegelman va ser el dibuixant Pere Joan, director artístic d'aquesta exposició modesta però que ajuda a entendre la importància de Maus en la història recent de la historieta. Joan va remarcar que Spiegelman va aconseguir «treure» els còmics dels quioscos i del públic adolescent, i va prestigiar la novel·la gràfica amb una barreja de gèneres i uns dibuixos força neutres, «al servei de la intensitat de la història». El dibuixant va recordar que Spiegelman, tot entrevistant el seu pare, va recuperar la memòria familiar al camp d'extermini d'Auschwitz, i que el resultat final de Maus és una espècie de documental sobre l'Europa d'entreguerres, sobre l'Holocaust i sobre el procés de creació d'un còmic. De fet, Maus és també còmic dins del còmic, i un «document literari de primer ordre», tal com va destacar l'editor Lluís Ballester, que també ha estat l'autor de la guia didàctica de l'exposició i que és director de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de les Illes Balears.

D'altra banda, tant Pere Joan com Lluís Ballester van marxar sorpresos de la diversitat de públic que divendres va assistir a la inauguració de l'exposició. Així, la majoria dels assistents eren joves magribins i subsaharians, usuaris habituals de la biblioteca de Tortosa. Van escoltar la presentació amb molt d'interès, van somriure quan calia fer-ho i també van seguir la visita guiada que van fer els dos experts en Maus, una obra que entre altres coses afirma que el «racisme és un problema social, però també un problema personal». Després de la presentació, alguns comentaven que la presència d'aquests joves musulmans era un contrapunt curiós, tenint en compte que l'exposició parlava d'un còmic sobre el genocidi jueu. Però més enllà del conflicte entre àrabs i jueus, que serveix perquè alguns diguen que els israelians han acabat fent als palestins allò que ells van patir a mans dels alemanys, el tema de fons era un altre. De fet, Maus també ensenya com els jueus nord-americans, els fills dels supervivents als camps nazis, mantenen actituds racistes amb els negres. El racisme no hi entén, de races, i és tan universal com la por. De fet, l'exposició està instal·lada damunt del vidre que protegeix les restes arqueològiques d'un barri andalusí de Tortosa, testimoni petrificat d'una època de convivència entre musulmans, jueus i cristians que es va acabar per sempre quan els últims van expulsar els moriscos, ara fa just 400 anys.