Societat

UN RETRAT DE LA IMMIGRACIÓ - 6

L'Ajuntament tortosí retalla el padró i la població estrangera recula al 22,8%

Tortosa s'allunya dels 40.000 habitants amb una política més restrictiva d'empadronament i torna a l'índex d'immigrats de fa quatre anys

«Ciutat mediterrània de les tres cultures.» Aquest és l'eslògan turístic amb què Tortosa evoca el seu passat medieval, marcat per una convivència més o menys pacífica de jueus, musulmans i cristians. Però la realitat del 2010 és que a Tortosa hi convivien, divendres passat, 36.574 persones de gairebé un centenar de nacionalitats. En aquest sentit, les dades més recents del padró municipal indiquen que 8.357 persones, el 22,85% dels veïns censats, són estrangeres. A més, durant el mes de gener i els primers dies de febrer Tortosa ha donat de baixa del padró més de 200 persones. A causa de la crisi econòmica, però també com a conseqüència de la nova política d'empadronament de l'Ajuntament, de CiU i ERC, el padró de Tortosa ha baixat per sota dels registres del desembre del 2006, quan hi havia 9.375 estrangers i un índex de població immigrada del 24,1%. Tortosa es torna a allunyar del somni d'assolir els 40.000 habitants.

L'alcalde, el convergent Ferran Bel, ha hagut de defensar la nova política d'empadronament. El desembre passat, el síndic de greuges, Rafael Ribó, va recomanar a l'Ajuntament que no exigeixi la cèdula d'habitabilitat dels pisos per empadronar els nous veïns. «Tots els habitatges tenen l'obligació de disposar d'una cèdula d'habitabilitat, i la Generalitat hauria de vetllar perquè en tinguin, ja que és una manera de garantir que els habitatges tenen les mínimes condicions per viure-hi», va afirmar Bel. Fa tres anys, la població estrangera de Tortosa voltava 27% del total, i l'alcalde va decidir que calia «posar ordre en el padró». El govern municipal de Bel va detectar que en el mandat anterior, amb alcalde del PSC, hi havia hagut empadronaments massius, ja que només calia un rebut de l'aigua o de la llum per poder inscriure's al cens municipal. «Hi havia un autèntic desgavell, amb nouvinguts que arribaven a Tortosa per les facilitats que l'Ajuntament posava per empadronar-se», va recordar. L'alcalde va assenyalar que fins i tot es van generar situacions insòlites, com ara l'arribada massiva d'immigrants amb autocar fins a les mateixes portes de l'ajuntament.

«Les mesures no eren només per als estrangers, sinó per a tothom, i dins de la llei», remarca la regidora d'Acció Social, Anna Algueró. «Amb la nova política d'empadronament s'ha frenat l'arribada de nouvinguts, però sobretot ens volem assegurar que la gent viu en condicions dignes», afirma. Algueró recorda l'obligació de renovar la cèdula d'habitabilitat de tots els habitatges cada deu anys, i que l'Ajuntament també exigeix aquest certificat als veïns autòctons, per exemple, si canvien de domicili o si volen empadronar un familiar a la localitat. En aquest sentit, el principal objectiu de la mesura és evitar la sobreocupació dels pisos, ja que l'Ajuntament havia detectat un centenar d'habitatges sobreocupats, que constaven com a domicili de més de deu persones. El cas més greu va ser el d'una veïna que, fins que no la van descobrir, va arribar a empadronar 57 persones com a residents al seu domicili, al barri de Remolins.

Abusos i especulació

«El que no podíem permetre és que en un pis de 50 metres quadrats visquessin 15 persones», precisa Algueró. A banda d'això, la regidora d'Acció Social apunta que de l'ampliació dels requisits per empadronar-se a Tortosa, «se n'han queixat més els autòctons que els nouvinguts». Però també cal tenir en compte que la majoria dels habitatges sobreocupats, gairebé en estat de ruïna o sense aigua ni llum, són al nucli antic. Pisos buits que els veïns havien abandonat durant els anys vuitanta i noranta, quan es van traslladar als barris nous de la ciutat, i que els immigrats van llogar o comprar, moltes vegades a uns preus abusius. «També per llogar o vendre una casa, cal una cèdula d'habitabilitat, perquè moltes vegades hi ha accidents perquè tant les cases com les instal·lacions no estan en bones condicions», diu. Algueró lamenta que, durant els últims anys, s'hagi abusat dels nouvinguts, i hi afegeix que hi ha gent que ha comprat pisos i els ha sobreocupat imposant uns lloguers abusius. «A Tortosa s'ha fet un gran negoci a costa dels immigrants; hi ha gent que fins i tot els ha obligat a pagar-se la cèdula d'habitabilitat», denuncia Algueró, que també recorda que la policia local va detectar un grup de nepalesos que vivien «esclavitzats», ja que «treballaven a canvi d'un sostre i d'un plat d'arròs». La regidora també acusa les caixes i els bancs d'haver agreujat l'especulació immobiliària amb la població immigrada. De fet, a Tortosa s'han arribat a atorgar hipoteques milionàries sobre cases en estat ruïnós, com ara la que es va esfondrar la nit de Nadal del 2005 al carrer de Sant Felip Neri. En aquell cas, fins i tot es va revendre un pis ja desallotjat, per 66.000 euros. «Un dia, un banc ens volia cedir, amb finalitats socials, uns quants pisos que tenia embargats –recorda Algueró–, però no en vam poder aprofitar ni un, ja que tots els habitatges eren ruïnosos», adverteix.

Crisi i pla d'immigració

La regidora d'Acció Social afirma que, a conseqüència de la crisi, els que han notat més la falta de feina són els nouvinguts. «Cada dia rebem molta gent necessitada, i no només immigrats», recorda. A més, els processos de reagrupament familiar han estat tan lents, que molts pares han quedat sense feina just quan la dona i els fills han pogut venir del país d'origen. A més, els acomiadaments de la població autòctona han afectat indirectament les dones nouvingudes, ja que moltes famílies ja no necessiten ningú per fer les tasques domèstiques o per tenir cura de la gent gran. En aquest sentit, explica Algueró, els treballs de redacció del pla local d'immigració de Tortosa han coincidit amb la crisi. «Farien falta plans d'immigració més generals i gestionats, amb més recursos, a través dels ajuntaments; però sobretot el que necessitem és una reindustrialització i recuperar els llocs de treball que s'han perdut», considera la regidora. «Cal posar-nos en la seua pell, i no fer veure que els immigrats no existeixen», conclou Algueró.

POBLACIÓ ESTRANGERA

2000
454 habitants (1,54% de la població total)
2001
876 (2,94%)
2002
1.633 (5,37%)
2003
2.664 (8,55%)
2004
3.504 (10,96%)
2005
5.110 (15,16%)
2006
5.751 (16,78%)
2007
6.452 (18,52%)
2008
7.549 (21,13%)
2009
8.566 (23.27%)
Origen (gener del 2010)
Marroc: 2.680 (7,3%)
Romania: 1.239 (3,3%)
Pakistan: 937 (2,56%)
Equador: 498 (1,36%)
Xina: 321 (0,88%)
Moldàvia: 259 (0,71%)
Colòmbia: 204 (0,56%)
Ucraïna: 192 (0,52%)
Regne Unit: 171 (0,4%)
Lituània: 134 (0,37%)
Perú: 125 (0,34%)
Rússia: 122 (0,33%)
Bolívia: 122 (0,33%)
Algèria: 121 (0,33%)
Argentina: 118 (0,32%)
Mali: 109 (0,30%)
Polònia: 88 (0,24%)
Hondures: 68 (0,19%)
Portugal: 61 (0,17%)
Índia: 50 (0,14%)
Itàlia: 49 (0,13%)
Alemanya: 48 (0,13%)
Suïssa: 43 (0,12%)
França: 43 (0,12%)

Ordenança cívica i de locutoris

Al marge dels nous criteris d'empadronament, hi ha altres polítiques municipals que han afectat la població nouvinguda durant l'actual mandat. L'ordenança que regula l'obertura de locutoris, aprovada el març del 2008, pretenia frenar la concentració d'aquest tipus de negocis als mateixos barris, carrers o edificis. Tortosa tenia aleshores 30 locutoris, i l'ordenança estableix que els nous han de respectar una distància mínima de 200 metres. A més, la normativa fixa les superfícies mínimes i els horaris d'obertura, i evita que les cabines puguen compartir espai amb perruqueries, carnisseries o supermercats. D'altra banda, l'ordenança de civisme, en vigor des de la primavera del 2009, prohibeix agafar més de cinc litres d'aigua de les fonts públiques, però també pescar o banyar-se al riu sense permís municipal, la mendicitat amb menors i la instal·lació d'antenes parabòliques a les façanes. Unes mesures que alguns col·lectius han interpretat com una manera de pressionar els nouvinguts. Tot i així, la convivència entre cultures diverses a Tortosa és força bona, i per trobar el succés més greu cal remuntar-se a l'agost del 2005, quan un magribí va morir a trets enmig del carrer per una discussió de trànsit.

Esports, llengua i formació

La regidora d'Acció Social, Anna Algueró, diu que l'ordenança de civisme també ha servit per donar a conèixer els costums del país als nouvinguts. «En els últims anys, els problemes puntuals de convivència han anat disminuint, en lloc de créixer», afirma. També assenyala que la integració dels més joves es fa a través de l'esport, amb diversos equips de futbol. Però sobretot, Algueró destaca programes com ara Voluntaris per la Llengua, que l'Ajuntament fa en col·laboració amb entitats com Atzavara-Arrels, amb els quals autòctons i nouvinguts han creat importants vincles socials i d'amistat. «A banda, també hi ha els plans d'entorn, que permeten que els nouvinguts coneguin els barris i la ciutat on viuen, i l'Espai Obert d'Aprenentatge», explica la regidora. Algueró comenta que aquest és un servei que ha funcionat com un espai d'intercanvi cultural però també de formació. Així, «dones d'aquí i d'allà» comparteixen experiències en el taller de costura, però el servei també ha permès formar joves reagrupats. «Els fills de més de 16 anys que arriben al país no poden treballar fins que no passen dos anys aquí, i l'única cosa que podem fer és oferir-los una formació», diu Algueró.

AHMED EL HAMDOUNI

«La crisi no afavoreix la convivència»

GUSTAU MORENO
La comunitat marroquina és el col·lectiu de nouvinguts més nombrós a Tortosa. Com viuen la situació actual?
–«La crisi afecta tothom, la gent del país i els estrangers en general, que van ser els primers a quedar-se sense feina. Es fa difícil tirar endavant, perquè s'acaben els ajuts socials, l'atur i els altres subsidis. En moltes famílies, només treballava el pare, i ara ho estan passant molt malament. A més, la majoria de la gent, poc o molt, també enviaven diners a la resta dels familiars que s'havien quedat al país d'origen.»
–La convivència és bona?
–«De moment, sí, tot i que la crisi no l'afavoreix, i comencen a sorgir problemes. Esperem que no hi hagi conflictes més greus. Però la gent autòctona també comença a quedar-se sense feina, i el primer que els ve al cap és que no hi ha feina per a tothom. Això, fins a un cert punt, és lògic. Però hi ha gent que fa deu o quinze anys que viu aquí, i encara se'ls considera estrangers, per molt que hagin contribuït a l'economia com qualsevol altre ciutadà.»
–La religió fa que els musulmans ho estigueu passant pitjor que altres col·lectius?
–«Penso que ho passem pitjor que els d'altres cultures, per la mala imatge que té l'islam. Però l'Ajuntament fa la seua feina per evitar que hi hagi cap conflicte. No renunciem al diàleg per negociar un altre emplaçament per a la mesquita, per fer un centre cultural obert a tots els veïns.»
ALBA PALLISÉ

«Garantim la igualtat d'oportunitats»

GUSTAU MORENO
Atzavara-Arrels està a punt de celebrar el desè aniversari. Quins són els serveis i activitats que oferiu?
–«Fem acolliment lingüístic amb grups de diferents nivells, i també tenim un grup de lectura fàcil. A banda, el servei Esplaia't, amb 42 inscrits, és un reforç escolar obert a tots els xiquets, no només als nouvinguts. Aquí els ajudem a fer els deures, i també fan activitats de lleure, introducció a les noves tecnologies, tallers... Ara hem fet un taller de màscares de carnaval. També fem de pont amb la resta d'entitats juvenils de la ciutat, i garantim la igualtat d'oportunitats. Molts pares no poden ajudar els xiquets a fer els deures perquè no saben la llengua. També intentem fer sortides o una excursió a final de curs, perquè els xiquets nouvinguts sàpiguen què és fer colònies en un alberg o fer acampada.»
–Quantes persones ateneu o formeu a Atzavara-Arrels, al llarg del dia?
–«Entre l'oficina d'acollida, l'acolliment lingüístic i cultural, l'aula oberta, l'espai de la dona, els tallers d'informàtica i altres activitats, podem arribar a atendre unes 120 persones cada dia. La nostra feina és possible gràcies als voluntaris, i especialment les persones que han estat usuàries d'Atzavara, que després també vénen per fer de voluntàries. Generen molta empatia i serveixen de model. A banda, ens financem a través d'ajudes, subvencions i plans ocupacionals, i gràcies a donacions d'institucions i de particulars. A més, ara tenim gent en pràctiques en administració, educador i integrador social.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les assignatures pendents

Girona
Societat

“La gent se’m queda mirant fixament”

Badalona
comerç

Més facilitats als xinesos perquè comprin

Barcelona
Vallfogona de ripollès/ Planoles

Porta a porta dels alumnes per fomentar l’estalvi d’aigua

Vallfogona/ Planoles
Olot

La Garrotxa vol aprendre de la mobilitat de Pontevedra

Olot
Administracions

El Suprem obliga el Prat a treure aparcament de la platja

El Prat de Llobregat
societat

Nou pas per a la construcció de l’institut Cal Maiol

barcelona
Bisharo Ali Hussein
Activista dels drets humans feminista

“Els homes volen controlar la sexualitat i el cos de la dona”

Girona

CADERSEM passa a formar part del GRUP E-COORDINA