Lou Reed i Laurie Anderson estrenen el seu «Manifest groc» a Sant Feliu

Els artistes novaiorquesos oferiran demà a la Porta Ferrada «The yellow pony», un espectacle molt basat en la paraula

«Missatge? Quin missatge? No en té», contesta ell a un periodista, sec com un cop de navalla. «Ah, no?», li replica ella, somrient. I afegeix Laurie: «Si aquest espectacle tingués algun missatge, parlaria sobre l'amor i també del mal com a concepte, d'una gelosia molt forta.» De vegades, Lou es permet una broma, però tot seguit ha d'aclarir que es tracta d'una broma, perquè el seu to no varia. No fa cap broma quan diu: «Tenint en compte l'actual crisi mundial, seria bo que els estudiants tinguessin entrades a meitat de preu.» Una periodista li pregunta si s'aplicarà el descompte. «És cosa del promotor», aclareix ell. Immediatament, un responsable del Festival de la Porta Ferrada corre a remarcar que ja estan previstos els descomptes per a diferents col·lectius. Uf, va dir ell.

Passen alguns minuts de les 10 del matí al Curhotel Hipócrates de Sant Feliu i Lou Reed i Laurie Anderson, amb Sarth Calhoun sense dir res al seu costat, són el centre d'una multitudinària roda de premsa. Hi ha una consigna prèvia: no s'admeten preguntes sobre res que no sigui l'espectacle que estrenen a Sant Feliu i que portaran també diumenge a Santiago de Compostel·la i dimarts vinent a Madrid. Una pregunta inconvenient pot provocar la seva fugida. No sembla inconvenient preguntar per què la seva gira mundial comença a Catalunya (com U2!): «Vam decidir començar en una ciutat que no fos gaire gran [silenci tens]. No, és broma [?]. Havíem de començar en algun lloc i vam pensar que aquest festival seria un bon punt de partida», explica Lou. Evidentment, ningú no li pregunta si potser és una compensació al Festival de la Porta Ferrada per haver suspès el seu Berlin a Sant Feliu, l'any passat.

El duet proposa a The yellow pony «una combinació de temes nous i clàssics, en versions irreconeixibles, però aquí l'important són les lletres». Adverteixen el públic que no assistirà a una festa, sinó a un espai per a la poesia i la paraula, amb moments molt dinàmics i sorollosos i altres més intimistes. Hi haurà la guitarra de Lou, el violí elèctric de Laurie i artilleria electrònica. I per facilitar la comprensió de les cançons i les històries, s'han preparat subtítols en espanyol. «Llegir les paraules fa que també entrin en la teva ment d'una manera diferent. Per això estaria bé que hi hagués subtítols fins i tot a Nova York, però quedaria una mica rar.»

Laurie recorda la «revelació», el «xoc» que va suposar per a ells la lectura pública de poesia catalana que van fer fa dos anys a Nova York juntament amb Patti Smith. I cita el Manifest groc (1928) de Dalí, Gasch i Montanyà, text bàsic de l'avantguarda catalana. El poni groc vol trotar en la mateixa direcció.

Supervivents

Després de quaranta anys de carrera, molts dels quals en el costat més salvatge del rock'n'roll, Lou Reed és tot un supervivent vacunat contra els periodistes i fotògrafs amb mala llet injectada directament a la vena. Ni tan sols el dolç somriure de Laurie Anderson, darrere del qual s'amaga una de les artistes fonamentals de l'avantguarda post-Factory novaiorquesa, ha aconseguit que Lou perdi la seva expressió permanent d'animal engabiat que l'acompanya des dels bons vells temps de The Velvet Underground. A Sant Feliu, però, ha tingut alguns breus moments de simpatia. Després de tallar en sec una sessió de fotos de minut i mig amb un contundent «that's enough» (ja n'hi ha prou), pel camí a la roda de premsa s'entreté amb una fotògrafa per elogiar la seva bona i «cara» càmera, com a bon amant de la fotografia que és.

Després, a mitja roda de premsa, acaba preguntant als periodistes de quins mitjans vénen. I li contesten en genèric i amb to de naufragi: «Som els supervivents de la premsa catalana.» A Lou li sembla una bona resposta. Laurie hi afegeix: «Els diaris s'estan quedant sense mercat i, en dos anys, ja no en quedaran als Estats Units.» Lou encara entra més en matèria: «Quan el fet digital va afectar només la música, no va passar res, però ara que posa en perill les pel·lícules i els mitjans de comunicació, estan aterrits per la possible mort d'aquestes formes de cultura.» Demà, divendres, a l'Espai Port de Sant Feliu de Guíxols, Lou i Laurie tornaran a invocar valors culturals incombustibles com ara la poesia d'Edgar Allan Poe i Delmore Schwartz al costat dels seus versos i cançons per a l'eternitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.