Philip Glass proposa a la Porta Ferrada una vetllada de música de cambra

Va néixer a Baltimore –com John Waters– i la seva trajectòria vital l'ha fet passar per llocs tan diferents com ara París, el nord de l'Índia i el Tibet. Allà ha completat la seva formació musical i espiritual però el personatge i la música de Philip Glass són tan novaiorquesos com ara el tàndem format per Lou Reed i Laurie Anderson, que el van precedir en la programació del Festival Internacional de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, on avui el pianista i compositor actua en format de trio, amb Wendy Sutter (violoncel) i Mick Rossi (percussió), per oferir una peculiar vetllada de música de cambra al Teatre Auditori (21.30 h, 20 i 30 euros).

Amb una sòlida formació acadèmica, que ell ha volgut modelar amb altres mestratges heterodoxos com ara el de Ravi Shankar, Philip Glass va assolir una fama planetària gairebé equivalent a la d'una estrella del pop com a apòstol d'un corrent efímer, el minimalisme, que no és més que un capítol dins la seva extensa carrera. No ha tingut una vida fàcil: no va poder viure de la música fins als 41 anys –ara en té 72– i havia de mantenir la seva família treballant de taxista i reparador d'electrodomèstics. El seu destí va començar a canviar quan va col·laborar amb Robert Wilson en l'òpera Einstein on the beach (1976) i sobretot a partir de la banda sonora de la pel·lícula Koyaanisqatsi, un documental experimental de Godfrey Reggio produït per Coppola. La relació de Glass amb el cinema ha estat molt fructífera i així ho confirmen títols com ara Kundun de Scorsese –Glass es va fer budista a principis dels setanta i ha defensat aferrissadament la causa tibetana– i, més recentment, Las horas, El ilusionista i Diario de un escándalo, amb diverses candidatures als Oscar.