cultura

Beuda recupera el monestir de Palera com a centre cultural i turístic

Inverteixen 1,2 milions en unes obres que duraran dos anys

Mentre que l'església s'ha mantingut en bon estat i roman oberta al culte, les dependències de l'antic priorat del Sant Sepulcre van iniciar als anys setanta del segle passat un procés de deteriorament implacable que ha deixat el recinte en estat gairebé de ruïna.

El projecte –elaborat per l'arquitecte Lluís Bayona– preveu fer-hi, entre altres, una sala polivalent, una sala d'actes i d'exposicions, un menjador, un bar botiga i un habitatge per al personal. Les obres aniran acompanyades d'un seguiment arqueològic, una circumstància que permetrà als historiadors conèixer millor les diferents etapes constructives del recinte, entre les quals hi ha unes reformes poc afortunades realitzades a mitjan segle passat.

L'alcalde, Josep Riu; el director del Departament de Cultura a Girona, Miquel Sitjar, i el diputat de cultura de la Diputació, Roger Zamorano, van presentar ahir conjuntament el projecte, escenificant així el front comú que ha fet possible l'empresa. La Generalitat i la Diputació hi posen 500.000 euros cadascuna (en el marc d'un programa per restaurar cinc grans monuments gironins) i l'Ajuntament, la resta, fins a cobrir els 1,2 milions necessaris. Paral·lelament, el consistori i el Bisbat (propietari del recinte) han pactat la cessió de Palera al municipi per seixanta anys.

Documentat al segle X

R. E

Les primeres notícies escrites que es conserven relatives al Sant Sepulcre de Palera es remunten al 979 i se sap que s'hi va consagrar un temple l'any 1085. Al segle XII s'hi fundà un priorat benedictí de petites dimensions (hi havia dotze monjos) però de gran influència a la comarca, que a partir del segle XVI va ser regit per religiosos provinents de monestirs com ara els de Banyoles, Ripoll i Besalú. La desamortització dels béns de l'Església del 1835 va suposar la fi de la vida al Sant Sepulcre. Tot i conservar elements medievals, l'estructura actual és una barreja de les nombroses reformes que s'hi han fet al llarg de la història.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MÚSICA

La pluja marca el tram final de Primavera Sound

BARCELONA

Lankum, d’una casa ocupada de Badalona al Primavera Sound

BARCELONA
MÚSIC

L’encanteri ‘pop’ de Lana del Rey triomfa al Primavera Sound

BARCELONA
COMUNICACIÓ

El lleidatà Lluís s’imposa per sorpresa en la final del concurs ‘Eufòria’

BARCELONA
Ester Boquera Diago
Directora de ‘Les publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939

“La Generalitat republicana va editar quasi 90 títols a l’any”

Banyoles
art / música

Més de 40 artistes de diferents disciplines, al Wart Project 24

sant jordi desvalls
música

Joanjo Bosk reprèn la línia poètica amb ‘Cançó de repòs’, de Leveroni

figueres
Cultura

Margot Benacerraf, figura històrica del cinema veneçolà

música

El grup tarragoní Stromboli Jazz Band, en un festival de ‘dixieland’ a Portugal

tarragona