Els alcaldes carreguen fort igualment

El poc marge de maniobra que, a priori, deixava el decret llei de l'executiu estatal per concertar operacions de crèdit va fer que algunes administracions locals actuessin a corre-cuita i donessin el vistiplau a operacions pràcticament sense haver-se llegit la lletra petita. A Tarragona, l'empresa municipal encarregada de construir el nou mercat, Espimsa, s'havia quedat sense 12 dels 30 milions d'euros sol·licitats a diferents entitats per executar l'obra després que Caixa Galicia es va fer enrere. Únicament es disposava dels 12,2 milions de Caixa Tarragona i amb 6 més de Caixa Sabadell; una quantitat insuficient. Feia sis dies, però, que el BBVA va oferir un crèdit de 6,2 milions; una quantitat que l'Ajuntament estava quasi obligat a acceptar, tot i que les condicions no fossin les més avantatjoses. «Hem fet l'impossible en un temps rècord», recordava el regidor De los Rios, el qual, després que el govern de Zapatero corregís el decret, va expressar el seu malestar: «Aquesta és una mostra més del que ens passa per no ser independents». Ara, amb la possibilitat de demanar crèdits el que resta d'any, el consistori confia que acabarà obtenint els 6 milions restants per arribar als 30 milions necessaris. Quant als 8 milions que hauria d'abonar l'Estat –a través de l'empresa Mercasa–, ahir l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va afirmar que, després d'una conversa amb el secretari d'estat: «Entenem que estan garantits.» En el cas de la Diputació, no va actuar amb pressa perquè ja tenia totes les ofertes i estudis dels bancs fets i l'únic que va fer va ser avançar quatre dies el ple.

A Valls, tot i que la convocatòria del plenari es va fer d'urgència, l'alcalde, Albert Batet, assegurava que les condicions de l'operació bancària d'1,7 milions d'euros, no es va fer a corre-cuita: «Som un Ajuntament que hem fet els deures i la nostra economia està força sanejada. Les condicions del crèdit són les òptimes i els tipus d'interès, efectius», detallava el batlle. El crèdit havia de servir per acabar la biblioteca de Ca Creus, la llar d'infants, el centre cívic i la revisió del pla general.

«Alguns alcaldes ens hem mogut molt les últimes hores.» Clar i concís era el batlle de Reus i vicepresident de la Federació Catalana de Municipis, Lluís Miquel Pérez, en afirmar que no troba just que els ajuntaments sense endeutament no puguin demanar crèdit. I en conseqüència, l'agrupació de municipis a la qual pertany Reus ha treballat per canviar-ne el contingut. L'ajornament de l'entrada en vigor només és un primer pas perquè, al seu parer, «s'ha tornat a fer malament perquè simplement s'ha ajornat». Així, no s'arregla la qüestió de fons: que es negui l'accés al crèdit a tots els ajuntaments igual; i per això ja avança que «d'aquí al gener canviaran moltes coses» perquè pensen fer valer la tesi que la prohibició afecti únicament les administracions públiques que hagin traspassat el límit d'endeutament (està al 125%) i, per contra, «ens deixin a les altres demanar crèdit per a inversions».