Economia

Ryanair tanca Reus

L'aerolínia irlandesa pressiona el govern català amb el tancament de la base el 30 d'octubre aprofitant que encara no hi ha acord perquè continuï a l'aeroport de Girona

Després de culpar el govern, confia pactar-hi

L'aerolínia irlandesa Ryanair i la Generalitat juguen al gat i la rata com ja han fet altres vegades, si bé, aquest cop, les regles de joc han canviat, sobretot perquè hi ha una crisi econòmica que afecta tant les arques de la Generalitat com la butxaca de la companyia. De cara al públic, la sensació torna a ser que els irlandesos exigeixen més diners a l'administració catalana per quedar-se a Girona i Reus, mentre que aquesta busca la manera que li surti tan barat com sigui possible mantenir Ryanair als dos aeroports. En el fons, probablement tot és menys teatral i respon més aviat a la lògica del mercat. Ryanair va aterrar a Girona-Costa Brava per portar-hi turistes a l'estiu, però també per portar-ne a Barcelona tot l'any i, al mateix temps, atendre la demanda dels barcelonins que volen volar a tot Europa a baix preu.

Reus va complir la mateixa funció, però a menor escala, i no va ser una iniciativa de la companyia si no dels anteriors governs de Pujol i Mas a la Generalitat i de Joan Miquel Nadal a l'Ajuntament de Tarragona, que van preferir Ryanair a Hapag-Lloyd Express, que aleshores operava a Reus. Salou és un destí atraient a l'estiu, però Ryanair va venir a l'aeroport de Reus tot l'any per la suma de subvencions que li garantien.

Ara, amb una crisi petroliera que ja fa quatre anys que afecta el sector aeri, Ryanair ha canviat el rumb a Catalunya i ha apostat pel negoci segur: Barcelona. El setembre de l'any passat aterrava a l'aeroport del Prat, perquè la capital catalana és origen i destí de viatgers tot l'any. Naturalment, aquell dia, el sector turístic de Girona i Tarragona van començar a tremolar, sobretot aquest darrer. L'aerolínia anunciava ahir que tanca la seva base a l'aeroport de Reus a partir del 30 d'octubre, on passen la nit tres avions que fan 28 rutes. A l'estiu que ve es mantindran els vols als destins del nord i el centre d'Europa que proporcionen més turistes, però els avions tindran la base en aquests aeroports, no pas a Reus. És un pas més en el replegament cap a Barcelona després d'haver eliminat recentment 18 rutes de Girona.

Això sí, amb Ryanair no hi ha mai res definitiu. És com el mercat dels Encants: qüestió de posar-se d'acord amb el preu. El vicepresident de l'aerolínia, Michael Cawley, admetia ahir que la decisió de tancar la base de Reus es pot replantejar “si la Generalitat i les institucions de la província de Tarragona ens ofereixen garanties fiables que compliran amb els compromisos adquirits contractualment”. És a dir, si els paguen les quantitats de diners que els demanen. Amb Ryanair ha estat sempre impossible saber què diuen els contractes amb la Generalitat i les cambres i ajuntaments amb l'excusa que són “confidencials”. No dubten mai a carregar les culpes a les administracions. Ahir no va ser una excepció.

Si marxen de Reus “a contracor”, diu Cawley, és perquè la Generalitat i les institucions tarragonines han incomplert els compromisos de promocionar la Costa Daurada als mercats del Regne Unit o Alemanya. Textualment, acusa les institucions catalanes d'haver “trencat l'acord”. Segons ell, la companyia ha complert tots els compromisos tant a Lleida, on ja ha abandonat l'aeroport, com a Reus. El directiu de l'aerolínia líder del baix cost a Europa fa, a més, una advertència. Els destins que competeixen amb Catalunya com Malta, Xipre, Grècia, Itàlia i Marroc ofereixen la Bíblia a la companyia perquè hi instal·li bases. L'anunci del tancament de la base reusenca es produeix en plena negociació amb la Generalitat pel nou contracte a l'aeroport de Girona. Ryanair utilitza Reus com a instrument de pressió per obtenir les millors condicions possibles a Girona, on encara no s'ha renovat el conveni que caduca enguany.

L'anterior govern tripartit va signar amb Ryanair un acord d'intencions, amb el vistiplau de CiU, que prometia a l'aerolínia 7,5 milions d'euros ampliables fins als 11,5 segons variables amb la condició de mantenir la base gironina i portar-hi 4 milions de passatgers. Aquesta, però, era una nova quantitat molt elevada que exigia Ryanair tenint en compte que, el 2009, cobrava 4,7 milions per portar a la Costa Brava 5 milions de viatgers. Quan es va produir el canvi de govern a la Generalitat, el nou executiu de Mas va decidir renegociar el preacord del tripartit i Ryanair s'hi va negar.

LA DATA

30.10.11
És la data de tancament
de la base que avui té Ryanair a Reus.

Futur al Prat sense risc per a Girona

L'aerolínia va estrenar la seva base barcelonina el setembre de l'any passat amb 8 avions i 23 rutes, algunes de les quals es deixaven de prestar a Girona i Reus. Es va passar els mesos previs avisant que, tot i que li interessava ser present a Barcelona, no es decidia a fer el pas perquè les taxes aeroportuàries eren massa elevades i no els permetien embarcar i desembarcar els passatgers a través de les pistes i prescindint dels fingers. Ara Cawley valora molt positivament la seva presència a Barcelona, on preveu arribar de moment als 2,5 milions de passatgers anuals, i no descarta l'expansió de la base barcelonina de cara al 2012 tenint en compte que Ryanair comprarà a Boeing una vintena d'avions properament. Ara per ara, Ryanair no té previst operar la ruta del pont aeri entre Barcelona i Madrid.

Ni això ni el tancament de la base de Reus suposen una amenaça per a la continuïtat a Girona, segons Cawley, que es mostra optimista perquè la negociació amb la Generalitat arribi a bon port, curiosament després d'haver acusat el govern de Mas de manca de paraula per voler renegociar un pacte a què havia donat el vistiplau com a cap de l'oposició.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

El PIB de Barcelona supera per primera vegada els 100.000 milions

Barcelona

Les empreses d’ambulàncies s'enfronten al concurs més important

Barcelona
Javier Peña,
director de l’Escola Universitària de Disseny Elisava

“El disseny ha de posar l’usuari al centre, i aquest és avui el planeta”

Barcelona
Jaume Vilanova
President delegat del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya a Girona

“Amb un gestor administratiu el resultat obtingut serà el més beneficiós possible per al contribuent”

Quines són les grans empreses que atenen les urgències a Catalunya?

barcelona

365 Obrador vol captar altres públics amb noves marques

Barcelona

Datarmony inicia l’expansió internacional a Xile

Barcelona

El debat per internalitzar el servei, en suspens

barcelona
economia

Pacte a Freixenet per l’ERTO que afecta 615 treballadors

barcelona