El territori, entre la cautela i la indignació, vol retenir un impacte de 100 milions l'any
Reus s'ho agafa més aviat com un gest de pressió, però la cambra ja prepara mobilitzacions
Tarragona és més contundent i proposa mesures dràstiques
“No ens estranya, pel que ens té acostumats la companyia”, van coincidir a reaccionar les cambres de comerç de Reus i Tarragona. Però el territori va posar el crit al cel quan la companyia va anunciar el seu adéu, ja que segons la Cambra de Reus l'activitat de la firma de baix cost genera 1.300 llocs de treball directes i indirectes a l'aeroport i un impacte anual d'uns 100 milions d'euros al territori. Això sí, les reaccions van tenir intensitats diverses. Reus, el dia gros de la seva festa major, no s'ho acaba de creure: destil·lava prudència continguda i ho interpretava com un cop de colze més en l'estratègia de pressió de la companyia aèria irlandesa per sortir-se sempre amb la seva. En canvi, a Tarragona l'alcalde era molt més contundent i el president de la cambra tarragonina parlava fins i tot d'estudiar ja “quin ús s'ha de donar als 3,5 milions d'euros [anuals] que es destinen a Ryanair”. ERC anava més enllà i el diputat tarragoní Sergi de los Ríos exigia al govern “mesures legals” davant “la rescissió unilateral del contracte” que Ryanair va renovar fa menys d'un any, fins a finals del 2013, amb les institucions del territori per mantenir la seva base operativa al Baix Camp.
“Aquesta relació contractual s'ha de tractar en una taula de negociació, perquè Ryanair no ens ha comunicat res oficialment”, va manifestar amb cautela l'alcalde de Reus, el convergent Carles Pellicer, que va compartir amb la cambra de comerç reusenca la demanda de més autonomia per gestionar l'aeroport, a partir d'un traspàs de l'aeròdrom a la Generalitat que es va pactar el 2006 però que no s'ha executat, i que entre altres avantatges suposaria poder fixar les pròpies taxes. Tant Pellicer com el president de la cambra, Isaac Sanromà, van considerar que aquesta llibertat seria fonamental bé per reconduir la situació amb Ryanair –una solució en què confien de qualsevol manera– o bé per buscar altres companyies aèries, un deure que l'òrgan promotor de l'equipament (Generalitat, ajuntaments, cambres i Diputació), encara pendent de constituir-se formalment, no ha estat capaç de fer.
Un acte acadèmic
“Hem de canviar d'estratègia i no anar sempre a remolc de Ryanair”, va fer autocrítica Sanromà, que va anunciar per al setembre la convocatòria d'un acte “acadèmic” reivindicatiu en favor de les infraestructures que necessita el territori.
Pellicer, en general, va ser tou, i el més dur que va dir va ser que “no es pot tolerar la modificació substancial de les condicions de l'acord” amb la companyia britànica, un acord que tant Sanromà com el president de l'ens cameral tarragoní, Albert Abelló, com l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, consideren que s'ha complert fil per randa, a diferència del que denunciava el vicepresident de la companyia aèria. Ballesteros va ser punyent: “No hi ha en joc només els diners que paguem els ajuntaments sinó també el nostre prestigi”, es va plantar i, junt amb la parlamentària d'ICV Hortènsia Grau, va demanar al govern que actuï davant del xantatge.
Tant ICV com ERC van anunciar que portaran el cas al Parlament i van aprofitar per reclamar coratge i acció al govern de Mas, a qui l'ecosocialista Joan Boada veu com l'únic responsable de la situació de Reus: “És una conseqüència de la mala negociació feta a Girona”.
