L'evidència dels rànquings individuals

A vegades, el negoci del futbol és injust amb aquells jugadors d'equip que tampoc destaquen per aspectes extraesportius. És el cas d'Iniesta i del que li va succeir el 2008. Tot i que aquell any no havia estat gaire positiu en l'àmbit de club –el Barça de Rijkaard havia mort i Guardiola acabava d'arribar–, el manxec havia continuat creixent, havia guanyat l'Eurocopa amb la selecció estatal, i era un jugador bàsic en l'esquema del conjunt blaugrana. Però la revista France Football el va deixar fora dels 30 nominats a la Pilota d'Or, en què sí que hi eren Messi, Xavi i Eto'o. La presència en la llista d'altres jugadors amb molt menys talent que el que Iniesta havia exhibit durant els mesos anteriors, va deixar en evidència la selecció feta per la revista francesa. Un any després, però, el jugador es rescabalaria entrant per la porta gran de l'elit mundial. Aquesta vegada Iniesta va entrar en la llista de nominats de la Pilota d'Or i del FIFA World Player del 2009 i, fins i tot, va ser designat com un dels cinc finalistes dels premis que lliura el màxim organisme del futbol internacional. En la gala que es va fer a Zuric, va rebre 134 punts, i va quedar al darrere de Kaká (190), Xavi (196), Cristiano Ronaldo (352) i Messi (1.073). A més, el seu nom va quedar inclòs dins l'onze ideal de la FIFA. Escortant dos dels seus companys al Barça, va aconseguir, per fi, el reconeixement que el món del futbol li devia.