Iniesta no ha deixat de créixer

L'any 1996 va començar l'idil·li entre Andrés Iniesta i el Barça. Tenia dotze anys i jugava per segon any consecutiu el torneig de Brunete amb l'Albacete. El seu equip va quedar tercer, però ell va exhibir-se en cada partit, i va ser escollit millor jugador del torneig. Albert Be-naiges era l'entrenador de l'aleví del Barça en aquella competició i es va fixar en aquell talent de Fuentealbilla. Va contactar amb la seva família i pares i nen van ser convidats a conèixer la Masia. Des d'aquell dia, el Barça i Iniesta han estat inseparables. Dissabte, contra el Getafe, jugarà, amb 25 anys, el seu partit 200 en la lliga. Ho farà sent un dels principals referents de l'equip de Pep Guardiola, un dels capitans, i després d'haver anat superant etapes amb brillantor.

La primera, el primer dia que va dormir a Barcelona. Recorda que, quan va arribar, la resta de residents ja estaven sopant i que se'n va anar a dormir sense menjar res. Explica que ho va passar molt malament i que el seu pare va estar a punt de renunciar al somni per tornar al poble, però que va ser la mare qui el va frenar. Benaiges, el seu descobridor, no es va separar d'ell en els seus primers anys en el club i el jugador va anar superant etapes fins que amb setze anys va complir un dels seus somnis, entrenar-se amb el primer equip. Llorenç Serra Ferrer li va donar l'oportunitat. El tècnic balear creia tant en les seves possibilitats que, més tard, quan el Barça volia fitxar Riquelme, va recomanar que no ho fessin perquè Iniesta era millor. Serra Ferrer va ser un profeta, com també ho va ser el que ara és l'entrenador d'Iniesta, Pep Guardiola. Coneixedor del futbol de base, va vaticinar un dia, parlant amb Xavi, que Iniesta els acabaria retirant.

El de Fuentealbilla va anar cremant etapes fins que va debutar amb el primer equip el 29 d'octubre de 2002, amb 18 anys, i amb Louis van Gaal a la banqueta. Va ser a Bruges, en un partit de lliga de campions. El 22 de desembre d'aquell mateix any va jugar a Mallorca el primer dels 199 partits que ja ha disputat en la lliga. Iniesta va ser protagonista en un partit en què Van Gaal es jugava el coll, amb Carlos Bianchi a punt d'arribar a Barcelona per substituir-lo. El Barça va golejar (0-4), l'holandès va salvar el càrrec i Iniesta va acabar jugant sis partits. La temporada següent, ja amb Frank Rijkaard a la banqueta, es va estrenar com a golejador en la lliga. Va ser el 10 d'abril de 2004, a Valladolid (1-3).

Iniesta va anar agafant protagonisme en l'equip de mica en mica participant en 37 i 33 partits respectivament en els dos cursos següents. Això sí, moltes vegades va ser utilitzat com a revulsiu en la segona part, com en la final de la lliga de campions de París, un partit que va començar malament per a Iniesta, perquè creia que seria titular, però el va haver de començar a la banqueta per desig de Henk ten Cate, i que va acabar molt bé. Va ser clau en la consecució de la segona copa d'Europa per al Barça.

Iniesta va continuar creixent fins a ser ara un dels líders del millor equip del món. Si amb Rijkaard es va consolidar, amb Guardiola s'ha consagrat. El de Santpedor l'ha convertit en un dels capitans de l'equip i en un dels ídols de l'afició. Li ha donat galons i Iniesta ha respost fent-se escoltar al vestidor i també sobre el camp. Que li ho diguin a Cristiano Ronaldo, a qui Iniesta va fer callar en l'últim clàssic jugat al Camp Nou. Després de guanyar l'Eurocopa amb la selecció estatal l'estiu de 2008, Guardiola va arribar a la banqueta i Iniesta va créixer més. La seva habilitat per desequilibrar l'ha utilitzat el tècnic, que l'ha situat més a prop de l'àrea. Jugant d'extrem o formant un triangle màgic amb Xavi i Messi. Iniesta va ser el protagonista del gran moment del triplet. El seu gol en l'últim sospir a Stamford Bridge contra el Chelsea que va donar al Barça la classificació per a la final de la Champions serà sempre recordat. Després, va arribar una dolorosa lesió contra el Vila-real que l'ha mantingut molts mesos sense jugar, només amb l'excepció de la final de Roma, que va afrontar lesionat i que va poder gaudir sobre el terreny de joc. Brillants actuacions que li han servit per rebre el reconeixement internacional en forma de premis. De mica en mica, torna a ser aquest curs el gran jugador d'abans, tot i haver hagut de superar una altra lesió, que el va apartar de la final del mundial de clubs jugada a Abu Dhabi.

Quan estava en la base, Guardiola va profetitzar que el de Fuentealbilla seria un «crack»