El llarg camí de Boateng, el nen que jugava amb Essien
Boateng (Getafe) era el referent d'Essien quan tots dos formaven part del mateix equip amb tot just tretze anys
El 1996, els tècnics del Liberty Professionals d'Accra, la capital de Ghana, sabien que tenien al vestuari dos vailets destinats a fer molt de soroll. Qui els veia queia als seus peus, així que només era qüestió de temps que els observadors europeus se'ls emportessin. Un era Michael Essien, l'actual jugador del Chelsea. L'altre, Derek Boateng, que avui visitarà l'estadi amb la samarreta del Getafe. Els tècnics del Liberty, però, estaven convençuts que un dels dos era més madur que l'altre, i que, per tant, triomfaria abans. Es van equivocar.
Aquells tècnics creien que Derek Boateng era més madur que Essien. L'actual jugador del Getafe, de fet, va marxar abans a Europa. L'elecció de la destinació, però, potser no va ser la millor. Boateng va anar a espetegar al Kalamata grec amb setze anys i va patir per adaptar-se a aquesta ciutat perduda al sud del Peloponès. Els tècnics del club, a més, volien protegir el seu tresor i no el van deixar jugar la fase final de mundial sub-17 que es va disputar l'any 1999 a Nova Zelanda. Mentre Essien es guanyava una prova amb el Manchester United després de brillar en el torneig, Boateng continuava donant voltes per camps modestos del futbol grec, fet que només li va deixar un camí per créixer: passar a un club grec gran. Això li va passar l'any 2001, quan va ser fitxat pel Panathinaikòs després de fer-ho bé en el mundial sub-20 de l'Argentina, on les estrelles negres van arribar a la final. Tot i que el Manchester United no s'havia quedat Essien, aquell mateix any 2000 l'actual jugador del Chelsea ja estava en un futbol més competitiu, el francès, un aparador fantàstic per als jugadors africans. Els papers ja s'havien canviat, i Essien havia encetat el camí que el duria a ser el jugador ghanès més mediàtic del moment, mentre aquell noi en qui s'inspirava quan compartien vestuari patia en el futbol grec.
Boateng s'havia condemnat a fer un camí més llarg per terres gregues, i al Panathinaikòs no va fer-se mai un lloc com a titular. Durant els seus dies al Panathinaikòs, va ser suplent en alguns partits a les ordres del tècnic uruguaià Sergio Markarian, que el feia jugar al mig del camp, amb projecció ofensiva. Boateng, per exemple, va jugar aquells partits dels quarts de final de la lliga de campions contra el Barça en què Carles Rexach va ordenar a Francesco Coco un marcatge a l'home sobre Liberopoulos. De fet, ell va substituir Liberopoulos en el minut 50. Sent un home sense gaire sort, quan va cridar l'atenció del llavors tècnic del Middlesbrough, Steve McClaren, gràcies als pocs minuts que tenia amb l'equip d'Atenes, no va poder fitxar perquè no havia jugat prou partits internacionals, per la qual cosa no complia els requisits per rebre un permís de treball a les illes. Poc després, el camí descendent continuaria amb un canvi de tècnic al Panathinaikòs, ja que Fernando Santos el va enviar cedit a l'OFI de Creta, en el qual jugaria poc per falta d'adaptació i per nombroses lesions. Poc després, decidiria deixar per fi Grècia i va anar a Suècia, on tot i assolir la titularitat a l'AIK de Solna, va viure un descens a segona. Aquell mateix any, Essien fitxava pel Lió.
Els dos migcampistes es retrobarien en la fase final del mundial del 2006, quan Essien ja era al Chelsea. Boateng s'esperava una allau d'ofertes de clubs de lligues potents, però entrat el mes d'agost continuava esperant la trucada que mai arribaria. Al final, acceptaria marxar al Beitar de Jerusalem, en què, de mica en mica, va anar alçant el cap. El 2008, declarava al diari israelià Haaretz: «Encara somio jugar en la lliga espanyola o en l'anglesa.» Finalment, amb 26 anys, l'home que havia de ser millor que Michael Essien ha aconseguit el seu objectiu en fitxar pel Getafe després d'estar mig any en l'equip alemany del Colònia.
Boateng va substituir Liberopoulos el dia que aquest va ser marcat a l'home per Francesco Coco
