«Ja sóc culer»

El que va viure Thierry Henry a Barcelona després de la consecució del triplet i en especial de la lliga de campions ha canviat completament el davanter francès. D'aquell Henry a la defensiva del primer any i que afrontava les preguntes dels periodistes gairebé com si fossin un atac personal ja no en queda ni rastre. La roda de premsa que va fer ahir a Marlow n'és un exemple. No va defugir cap qüestió, ni tan sols les més compromeses, per exemple el traspàs d'Eto'o i la possible arribada d'Ibrahimovic. Va ser sincer, va utilitzar un to amable i reposat, i ja en el torn de les preguntes dels informadors locals va fer tota una declaració d'amor cap al FC Barcelona. «Estic molt bé a Barcelona. En el primer any vaig tenir problemes, però després de guanyar el trèvol i viure les celebracions a Barcelona, com diuen en català, puc dir: ‘Ja sóc culer.' Sí que és cert que el Barça és un club amb tanta expectació i tan especial que hi ha moments bons i dolents, però és fantàstic, com també la ciutat, el menjar i la gent.» Els anglesos es van quedar de pasta de moniato amb aquesta resposta quan la pregunta havia estat si tenia pensat tornar a la Premier League. Que s'ho treguin del cap deuria pensar Henry, que està gaudint d'allò més des que Guardiola el va convèncer l'estiu passat perquè es quedés. Ahir, un altre cop, Tití donava gràcies a Déu o a qui sap qui o què per haver-li fet cas i haver caigut als encants del seu poder de seducció. «Guardiola tenia raó», va afegir el francès respecte al sopar en què el tècnic de Santpedor li va demanar que no marxés perquè amb ell a la banqueta es tornaria a sentir un futbolista important. I Guardiola espera que ben aviat Henry deixi enrere les molèsties que li estan impedint entrenar-se amb normalitat i s'incorpori al grup. Sap que si finalment no es pot afrontar el fitxatge d'un nou extrem esquerre –quedaran pocs diners– que permeti donar-li descans durant aquesta dura temporada el necessitarà més que mai. I segurament, Henry, amb 32 anys i un palmarès en què ja no hi falta cap títol rellevant, respondrà com un autèntic crack, perquè gràcies a la insistència i la fe de Guardiola, que sempre va creure en ell, la temporada passada va poder disfrutar com mai ho havia fet en un camp de futbol i sobretot perquè li va donar la gran oportunitat de poder aixecar la copa de les orelles, el seu gran somni i el que, malgrat que ahir ho va negar, va ser l'impuls perquè vingués al Barça.