Eto'o, el geni dels excessos
L'etapa del camerunès al Barça es tanca amb uns números espectaculars
En cinc anys a l'entitat s'ha convertit en el tercer màxim golejador del club
El seu caràcter, però, ha fet que fos protagonista de més d'un cas polèmic
Ara fa cinc anys, Samuel Eto'o arribava al Barça anunciant que «correria com un negre per viure com un blanc». Amb la samarreta amb els colors del Camerun, i acompanyat de Laporta, Rijkaard i Begiristain, el golejador africà iniciava un periple de cinc anys en què ha corregut més que ningú altre, però ha viscut no com un blanc, sinó com ho fa Samuel Eto'o. Incomparable, incontrolable i inclassificable, Eto'o s'ha erigit en un geni dels excessos, de la incontinència, i ho ha portat tot al límit: l'esforç, la suor, els gols, la polèmica i les mostres del seu caràcter fort. Un caràcter que l'ha fet així de fort mentalment, amb la capacitat de perseguir el gol sense aturar-se mai, i que l'ha ajudat a superar lesions (com ara la ruptura de menisc que es va fer contra el Werder la temporada 2006/07), però que també li ha creat més d'un maldecap. De fet, el seu caràcter l'ha acabat empenyent fora del club, per la coneguda falta de «feeling» amb Pep Guardiola.
En cinc anys, Eto'o s'ha convertit en el tercer màxim golejador de la història del club, al darrere només de César i Kubala. En aquest segle XXI, i en l'etapa de Joan Laporta, el gol ha estat cosa d'Eto'o (130 en 203 partits oficials). Gols que han portat títols, com les dues lligues de campions en què ell va marcar. Un fet mai vist fins ara en un club que s'acomiada d'un home que ha estat clau en el darrer triplet, però que també va provocar enrenous. Eto'o ha estat el dels gols al Madrid, però també el que va voler marxar de la gespa quan va escoltar insults racistes a Saragossa. Ha estat el del gol de l'empat en la final de París, però també el que va perdre els papers a Vilafranca del Penedès. Eto'o ha estat l'autor del primer gol en la final de la lliga de campions de Roma, i també el que va veure una targeta groga sospitosa el 2008 per no anar a jugar al Santiago Bernabéu el dia que tocava fer el passadís al Madrid, que ja havia guanyat la lliga. El camerunès ha estat el que insultava el Madrid durant les celebracions de la primera lliga de Rijkaard, i posteriorment demanava perdó, però també el que va ser màxim golejador de l'equip en tres dels seus cinc anys al Barça.
En cinc anys, Eto'o s'ha guanyat el dret a no generar indiferència. I així ha marxat, generant notícies, polèmiques, fent-se estimar o criticar i demanant ben alt cobrar els diners que ell creu que es mereix. Així acaben cinc anys d'Eto'o al Barça. Amb polèmica, com és habitual en els genis.
