La flama de Samaranch s'apaga

L'expresident del COI mor als 89 anys d'una insuficiència coronària

El decés suscita un seguit de mostres de condol sense precedents

Els funerals pel gran transformador de l'esport es faran avui a la catedral

J.A. Samaranch Salisachs
FILL DE SAMARANCH I MEMBRE DEL COI
«Anar-se'n sense patir i sense fer patir forma part de tot un estil de vida. Se n'ha anat tranquil, ha tingut una bona mort»
Jacques Rogge
PRESIDENT DEL COI
«No trobo paraules per expressar el dolor de la família olímpica»
«Va ser l'arquitecte d'un moviment olímpic fort i unificat, gràcies a la seva extraordinària visió i al seu talent».
José Montilla
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
«Era un efectiu ambaixador de Catalunya i Barcelona al món, gràcies a la seva capacitat per teixir complicitats positives»
Jaume Lissavetzky
SECRETARI D'ESTAT PER L'ESPORT
«Aquesta notícia per esperada no és menys dolorosa. Sincerament crec que hem perdut el referent esportiu mundial»
«Va ser un gran innovador, es va avançar al seu temps»
Alejandro Blanco
PRESIDENT DEL COE
«No hi han paraules, és un dia de dolor i dol per Espanya, era un espanyol universal»
«Va aconseguir la integració dels països i va aconseguir buscar la pau a través de l'esport»
David Moner
PRESIDENT DE LA UFEC
«Ha fet moltes coses per l'esport, i també per L'esport de Catalunya. Mereix tots els reconeixements i honors»
«He perdut un amic, es tractava del català més universal que hem tingut»
Alberto Ruiz Gallardón
ALCALDE DE MADRID
«Estem profundament agraïts, les nostres dues aspiracions olímpiques no haguessin tingut ni sentit ni recorregut, ni haguessin tingut l'efecte de retorn tant extraordinari per Madrid si no hagués sigut per ell»
Jordi Pujol
EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT
«La seva catalanitat va créixer amb els anys, havia notat durant els trenta que el coneixia que el seu sentiment de país, la seva imbrinació amb Catalunya havia anat augmentant i això hem feia goig»
Osvaldo Gil
EXPRESIDENT DEL COMITÈ OLÍMPIC DE PUERTO RICO
«Va convertir l'esport olímpic en un espectacle de recaptar diners»
«Estava lligat a l'esport però no era esportista. Mai vaig tenir respecte per ell. Era el més semblant a un rei, donant-se luxes de totes classes»
Joan Ridao
PORTAVEU D'ERC AL CONGRÉS
«De la seva personalitat no es pot sostreure que va ser una persona amb una vinculació molt estreta, com a dirigent, amb l'etapa del franquisme, i això no es pot oblidar»
Comunicat del Real Madrid
«El món de l'esport perd al màxim exponent del moviment olímpic del segle XX»
«Era el soci número 93 i la seva vinculació amb el club al llarg de 70 anys ha estat intensa i afectiva»
Comunicat de la Generalitat
«Per la seva continuada actuació ciutadana, cultural i esportiva mereix un just reconaixement universal»
Josep Lluís Carod-Rovira
VICEPRESIDENT DEL GOVERN
«Era una persona hàbil i diplomàtica en les relacions socials que va saber utilitzar aquestes dots per a la finalitat que es proposava»
Thomas Bach
VICEPRESIDENT DEL COI
«Ell va assumir el lideratge del moviment olímpic en un moment que estava amenaçat pel fracàs, el va modernitzar i el va portar a noves alçades»
Francisco Villar
PORTAVEU ADJUNT DEL PP AL CONGRÉS
«Ha sigut l'espanyol que més amunt ha arribat en la jerarquia esportiva, sempre ha donat el seu suport a Espanya»
Joan Laporta
PRESIDENT DEL FC BARCELONA
«El recordarem com el precursor i qui més va contribuir al fet que els Jocs Olímpics se celebressin a Barcelona l'any 1992»
Mariano Rajoy
LÍDER DEL PP
«La seva figura va saber projectar energia, entrega i talent, en la promoció de valors i en enfortí l'esperit esportiu de Barcelona, Catalunya i Espanya»
Joseph Blatter
PRESIDENT DE LA FIFA
«Va lluitar amb energia per la transparència i el joc net»
Carmelo Paniagua
PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ ESPANYOLA DE PATINATGE
«La història del patinatge i de l'hoquei sobre patins no s'entenen sense la seva extraordinària tasca»
J.L. Rodríguez Zapatero
PRESIDENT DEL GOVERN ESTATAL
«És una de les figures emblemàtiques de representació d'Espanya i una figura decisiva pel resorgir de l'esport espanyol i el moviment olímpic espanyol»
Comunicat de CiU
«Va ser un català universal i un punt de referència en l'esport internacional, on va exercir una important tasca que, amb els anys, el va dur a rebre guardons destacats»
Comunicat PSC
«Destaca la seva gran tasca desenvolupada en la renovació del COI, així com la seva importància i paper vital en la contribució a l'èxit de la candidatura de Barcelona-92, uns jocs olímpics que seran recordats com un dels millors de la història»
Alícia Sánchez Camacho
PRESIDENTA DEL PPC
«Mai podrem agrair suficientment la seva decisiva contribució per tal que es poguessin celebrar el jocs olímpics de Barcelona de 1992 i l'enorme impuls que aquest esdeveniment va suposar per a la nostra societat»
Androulla Vassiliou
COMISSARIA EUROPEA I RESPONSABLE D'ESPORTS
«Va fer que l'esperit de Pierre de Coubertin mai fos oblidat en mig de les enormes pressions de l'esport modern»
Comunicat de la Família Real
«Destacava per la vocació de servei a Catalunya i a Espanya, i el seu compromís amb l'esport i l'olimpisme»
Miquel Noguer
ALCALDE DE BANYOLES
«A nivell personal és una pèrdua d'una persona molt estimada i apreciada. Com a alcalde he de dir que ha tingut una debilitat per Banyoles extraordinària i ha estat present a totes els esdeveniments esportius més destacats des dels anys 60. Donant-li a Banyoles el segell de ciutat olímpica, un segell de gran prestigi i Banyoles sempre li haurà d'estar agraïda»

Joan Antoni Samaranch va morir ahir a Barcelona als 89 anys a causa d'una aturada cardiorespiratòria posterior a una fallada multiorgànica que tenia el seu origen en la insuficiència coronària aguda que va patir diumenge, minuts després d'haver ingressat –pel seu propi peu– a l'hospital Quirón de Barcelona. L'estat de salut del president d'honor del COI ja era irreversible, com van donar a entendre dimarts els metges que l'atenien. Samaranch va morir sedat i acompanyat de la seva família, la seva companya, l'artista Lluïsa Sallent, i els seus fills, Maria Teresa i Joan Antoni, amb les seves famílies.

La salud de Samaranch havia empitjorat notablement des que va deixar la presidència del COI el 2001. Poc després de passar el relleu a Jacques Rogge va ingressar en un centre clínic de Lausana per cansament extrem. Aquell mateix any, va tenir problemes d'hipertensió arterial i va ser ingressat a Barcelona. El 2007 va patir un quadre d'hipertensió i l'octubre passat es va desmaiar a Mònaco quan participava en el Saló Mundial dels Mitjans, l'Esport i la Televisió. Tot i això, el dirigent català va assistir entre el 12 i el 28 de febrer als Jocs Olímpics d'hivern que es van fer a Vancouver. Un dels seus darrers actes públics va ser el 4 de març a l'ajuntament de Barcelona, on va rebre el premi Fundació Consell Espanya-Xina. Precisament a la Xina, a Xangai, serà on es farà present Samaranch un cop mort: un llibre editat per la Generalitat per donar a conèixer Catalunya als xinesos que visitin l'Expo Universal de Xangai en la setmana de Catalunya conté un pròleg de Samaranch, amb el títol «Catalunya i la Xina, amics per sempre», en el qual apel·la a «la convivència, la tolerància, el respecte i l'entesa», remarca «la història i la identitat mil·lenàries» de Catalunya i se sent «orgullós» de la seva llengua, cultura i identitat.

Diverses personalitats i amics es van acostar a l'hospital Quirón per donar el condol a la família. Especial significació va tenir la presència de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i una de les dues icones –juntament amb Samaranch– dels Jocs del 1992.

La volta al món.

El decés de Samaranch va general una cascada de reaccions, mostres de dol i glosses del personatge des de tots els fronts –polític, esportiu, empresarial– i des de tots els racons del planeta. Probablement, era el català més conegut arreu del món. Minuts de silenci –ahir en el Godó, el cap de setmana en les diverses competicions–, banderes a mig pal –fins i tot a l'estadi Panathinaikòs d'Atenes–, declaracions de dol oficial i les primeres peticions per posar el seu nom a places, carrers o fins i tot a l'estadi olímpic –proposta de Ciutadans, oblidant que ja porta el nom de Lluís Companys–. Les mostres de condol van arribar de clubs, presidents de federacions, caps i excaps d'estat i de govern, exdirigents, empresaris i banquers. En l'àmbit polític, segons la ideologia i el paper institucional de qui es pronunciava, l'esment al seu passat franquista era més o menys present o, s'ometia.

LA BIOGRAFIA

1920:
Neix a Barcelona el 17 de juliol.
1938:
Mobilitzat per l'exèrcit de la República, aprofita un permís per desertar i passa la resta de la guerra amagat a Barcelona.
1940:
Li convaliden el títol de pèrit mercantil que havia obtingut abans de la guerra.
1943:
Es converteix en entrenador de l'equip d'hoquei sobre patins del RCD Espanyol.
1945:
És nomenat gerent de Malvehy SA.
1947:
La selecció espanyola d'hoquei sobre patins, amb ell de seleccionador, és subcampiona mundial.
1950:
Abandona Malvehy SA i passa a Brocato SA, empresa tèxtil fundada amb els seus germans.
1951:
Samaranch dirigeix la selecció espanyola que guanya, a Barcelona, el campionat del món d'hoquei sobre patins.
1954:
Es nomenat regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Funda la Federació Espanyola de Patinatge i n'és escollit president.
1955:
Es nomenat diputat provincial i president de la comissió d'Esports de la Diputació de Barcelona. També es converteix en vicepresident del comitè organitzador dels Jocs del Mediterrani que es fan a Barcelona. L'1 de desembre es casa amb Maria Teresa Salisachs.
1956:
Representant a Catalunya de la Delegación Nacional de Deportes. Membre del Comitè Olímpic Espanyol. Cap provincial d'Esports de la Falange. Cap de l'equip olímpic espanyol en els Jocs d'hivern de Cortina d'Ampezzo.
1960:
Cap de l'equip espanyol en els Jocs de Roma.
1961:
Funda el Saló Nàutic de Barcelona. Cessa com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona.
1963:
President del consell d'administració d'Urbanizaciones Torre Baró SA.
1964:
És el cap de l'equip espanyol en els Jocs de Tòquio.
1966:
El 27 d'abril és triat membre del Comitè Olímpic Internacional. És designat Delegado Nacional de Educación Física y Deportes.
1967:
Es nomenat president del Comitè Olímpic Espanyol. Triat procurador a Corts pel Tercio Familiar. Consejero Nacional del Movimiento. Cessa com a diputat provincial.
1968:
No entra en el comitè executiu del COI i és nomenat cap de protocol. Entra en el consell d'administració del Banco de Madrid.
1970:
Escollit membre del comitè executiu del COI. L'11 de setembre és destituït com a Delegado Nacional de Deportes.
1971:
Abandona la presidència d'Urbanizaciones Torre Baró SA. Torna a ser triat procurador a les Corts per la província de Barcelona.
1973:
El 17 de juliol pren possessió del càrrec de president de la Diputació de Barcelona. President de la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació.
1974:
És nomenat vicepresident del COI.
1977:
El 10 de juny és nomenat ambaixador a la Unió Soviètica. El 17 de juliol deixa la presidència de la Diputació de Barcelona i el dia 18 arriba a Moscou.
1980:
El 16 de juliol és triat president del COI per un mandat de vuit anys. Fixa la seva residència a la ciutat suïssa de Lausana.
1984:
És nomenat conseller de «la Caixa».
1985:
Destitueix la directora general del COI, Monique Berlioux.
1986:
El 17 d'octubre comunica que Barcelona organitzarà els Jocs del 1992.
1987:
El 28 de maig és triat president de «la Caixa». Rep la medalla d'or de la ciutat de Barcelona.
1988:
Rep el premi Príncep d'Astúries de l'Esport.
1989:
El 27 d'abril és internat a la clínica Quirón per una hemorràgia digestiva. El 30 d'agost és reelegit president del COI per quatre anys més, per aclamació, en la sessió de Puerto Rico.
1990:
President de la nova caixa sorgida gràcies a la fusió entre «la Caixa» i la Caixa d'Estalvis de Barcelona.
1991:
El rei Joan Carles li atorga el títol de marquès de Samaranch.
1993:
Reelegit president del COI per a un darrer mandat de quatre anys.
1995:
L'assemblea del COI eleva a 80 anys el límit d'edat per ser membre del COI i Samaranch podrà continuar en la presidència.
1997:
Torna a ser reelegit com a president del COI.
1999:
Ha de declarar als Estats Units en relació amb el cas de corrupció destapat al voltant dels Jocs d'hivern de Salt Lake City. Al desembre, el COI aprova un seguit de reformes per fer front a l'escàndol de corrupció.
2000:
Mor la seva dona, Maria Teresa Salisachs.
2001:
El 13 de juliol el COI tria Pequín com a seu dels Jocs del 2008. El 16 de juliol deixa la presidència del COI després de 21 anys en el càrrec. És nomenat president d'honor del COI.

Cinc hores per dir adéu a un català universal

Els actes de comiat a Joan Antoni Samaranch començaran avui a les 10 amb una recepció del president català, José Montilla, als familiars. La capella ardent amb les despulles de l'expresident del COI s'instal·larà al Palau de la Generalitat –com correspon a les persones que han rebut la Medalla d'Or de la institució– i a 2/4 d'11 es farà un acte restringit al saló Sant Jordi del Palau. La capella ardent estarà oberta al públic entre les 12 del migdia i les 5 de la tarda a fi que totes les persones que ho desitgin puguin donar el seu últim adéu a un dels catalans més universals. Tot seguit, les restes mortals de Samaranch sortiran cap a la catedral, on a les 6 s'oficiarà el funeral. Samaranch serà incinerat, com era la seva voluntat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.