Contador treu el cap

La carretera i el rellotge no enganyen, però les sensacions són la mare de tots els triomfs. I aquí Contador és líder de la general amb força avantatge respecte d'Armstrong i la resta de possibles favorits –ni Evans, ni els germans Schleck, ni Sastre ni Mentxov van perdre temps amb el nord-americà–. Tots dos, perfectament aixoplugats pels companys d'equip, van comandar l'ascens a Arcalís fent de l'etapa una prova de veritable exigència només fins als quatre quilòmetres finals. Punt en què tots dos, i sense dificultats, van respondre a un intent de Cadel Evans per arreglar la casa. Ara bé, només Contador va tenir acció i reacció instants després per neutralitzar un intent d'Andy Schleck per desmuntar l'absolutisme imperant. Una resposta suficient, sense esforç i que el va instal·lar a l'arribada amb 21 segons per sobre de la resta de favorits que prou feina tenien a no cedir més al campió de Tour, Giro i Vuelta. A Armstrong se'l va veure molt millor que no pas en el Giro, en què amb els atacs se'l veia patir i cedir, però que Bradley Wiggins arribés al seu costat prova també que la cosa no va ser res de l'altre món. La primera entrega d'alta muntanya té avui, amb dos ports de primera i un de segona, el seu segon capítol. La sèrie de sobretaula Contador-Armstrong, l'enèsim.

L'etapa més llarga del Tour d'aquest any va servir també per donar a Brice Feillu i a Rinaldo Nocentini els quinze minuts de glòria que Andy Warhol va pronosticar que tothom tenia garantit en algun moment o altre de la seva vida. Amb només 23 anys, el company d'Eduard Gonzalo va contactar, al quilòmetre 35, amb Egoi Martínez, José Ivan Gutiérrez i Christophe Riblon, escapats des del vuit. Ell, juntament amb cinc homes més, entre els quals hi havia l'italià de l'AG2R Nocentini. El grup de nou va acumular minuts respecte al pilot principal, fins arribar a Andorra amb 12 d'avantatge i al peu d'Arcalís amb poc menys de 7. Semblava, pujant, que Feillu anava just i que seria el primer a caure, però a 2.000 metres d'altitud res no és segur fins que passa i el francès, a menys de sis quilòmetres, donava el cop definitiu al cirerer, d'on queia tothom menys ell, que va enfilar-se tot sol fins al triomf final. Nocentini, a la seva, va arribar quart a 26 segons, suficient per vestir-se de groc.