«Au revoir», Barcelona

La grand boucle va abandonar ahir Catalunya amb una gran cerimònia de comiat a l'avinguda de Maria Cristina de Barcelona, al davant de les fonts de Montjuïc. El Tour, com havia fet a Girona, va lliurar la medalla d'or a l'Ajuntament, que en aquest cas la va recollir el regidor d'Esports, Pere Alcober, l'home que en els últims anys havia fet totes les negociacions amb el director del Tour, Christian Prudhomme, per fer realitat el vell somni de portar la prova ciclista més mediàtica a la capital catalana.

Tota l'avinguda es va omplir de curiosos, turistes i aficionats, impressionats tots ells per l'enorme infraestructura que porta aquesta cursa. Hi va haver invasió de seguidors en la zona central, on els autobusos dels equips intentaven sense gaire èxit protegir les seves principals figures davant de les ganes de molta gent de tocar-los, abraçar-los, fotografiar-los, demanar-los autògrafs, etc. Els homes més mediàtics, Alberto Contador i Carlos Sastre, van ser els més perseguits. Lance Armstrong, a diferència de Girona, ni tan sols va pujar al podi i va entrar al pilot protegit d'una munió de personal del seu mateix equip.

L'alcalde, Jordi Hereu, es passejava per la vila saludant tots els convidats visiblement orgullós de l'èxit de les dues etapes, perquè s'havia guanyat allò que tant agrada als polítics, els semàfors i les fletxes verdes dels diaris més influents. Els problemes de trànsit ahir van tornar a ser gairebé insignificants, tot i que la sortida era en hora punta. Les úniques queixes possibles podrien ser les moltes caigudes del dia abans, que alguns ja han atribuït a la pintura especial que es fa servir per als passos de vianants. Una anècdota al costat de la gentada que va viure l'etapa Girona- Barcelona. Matt White, director del Garmin –equip amb base a Girona que segueix el Tour amb una senyera ben visible en el seu autobús– va confirmar que en tota la seva carrera de ciclista i director professional mai havia vist una cosa com la de Girona. «Per nosaltres era un dia especial, de fet el pilot va passar al davant de casa meva; la veritat és que mai havia vist tanta gent junta en una cursa ciclista com en la sortida d'ahir», va explicar White, que esperava una bona rebuda, però no una resposta tan massiva, ja que el seu equip, de la màxima categoria, sempre passa bastant desapercebut per Girona quan s'entrena. «Ho preferim així, perquè estem més còmodes, espero que ara la gent no es torni una fanàtica i ens segueixi arreu», va comentar White somrient.

La sortida d'ahir va tornar a ser un bona jornada per als venedors de marxandatge. El quiosc oficial del Tour oferia una gorra, un paraigües, la polsera Livestrong i el programa de la prova per només 15 euros. La cua per aconseguir-ne era considerable. Per la zona en què estava situat tot plegat, semblava una fira de ciclisme. Tots els corredors van mostrar la seva admiració per l'afició barcelonina i catalana, per haver desafiat l'aigua i haver-los fet sentir el seu afecte durant tota la jornada. El líder, Fabian Cancellara, va usar, fins i tot, les dues paraules més descriptives que hi ha per definir la situació: «im pressionant».

L'Ajuntament va calcular que només a Barcelona mig milió de persones van seguir la caravana i el pilot durant els dos dies. Hereu no va dubtar a qualificar l'esdeveniment d'històric i va celebrar-ne l'èxit. «Haurem de reflexionar si properament podem repetir-ho; tenim clar que no es pot portar el Tour cada any, però també tenim clar que no trigarà 44 anys a tornar a venir», va assegurar. La negociació amb el Tour, en qualsevol cas, no seria mai a «curt termini». «Estic molt content que una iniciativa que va sortir de Barcelona hagi tingut èxit a tot Catalunya», va afegir Hereu.