els miralls de la ficció
L'actualitat d'Hipàtia
La metàfora laica que proposa «Ágora» no està assimilada. A Banyoles,
una clínica religiosa s'ha transformat en pública, però encara manté els crucifixos
Entre les moltes raons que expliquen l'èxit d'Ágora, d'Alejandro Amenábar, hi ha la de l'actualitat del seu missatge. Com tantes pel·lícules històriques, no ens parla del passat sinó del present. En un moment en què vivim el que els francesos anomenen la revanche de Dieu contra els intents de secularització del món, la figura d'Hipàtia és un símbol, una màrtir del laïcisme. Hipàtia és la dona que creu en la veritat del coneixement científic en una societat en què les religions volen imposar, mitjançant la força i el terror, el domini dels discursos mítics. Hipàtia té confiança en l'ésser humà en un temps en què la superstició esdevé coneixement.
El debat que proposa la figura d'Hipàtia no para d'expandir-se. El Vaticà –recordem que els dolents d'Ágora són els cristians– acaba de mostrar-se perplex perquè la Cort dels Drets Humans d'Estrasburg considera que la presència de creus a les aules constitueix «una violació del dret dels pares a educar els seus fills segons les seves conviccions». Quantes escoles públiques encara mantenen creus a les classes? Quanta gent es planteja el significat dels símbols?
És cert que, com deia Pasolini, tots som fills d'un vell i arcaic catolicisme i que aquest no para de frenar els possibles horitzons del laïcisme. Una metgessa de Banyoles, commocionada amb la història d'Hipàtia, m'explicava que està duent a terme una batalla d'instàncies amb l'Institut Català de la Salut perquè l'obliguen a fer guàrdies a la Clínica Salus Infirmorum, propietat de les religioses de Sant Josep. L'ICS ha fet un concert amb la clínica per transformar-la en punt d'atenció continuada del Pla de l'Estany. La metgessa es nega a visitar els seus pacients en unes sales on encara hi ha penjats alguns crucifixos a les parets. La professional considera que si la Generalitat vol utilitzar els serveis d'un espai religiós per a la sanitat pública, la primera cosa que ha de fer és netejar els símbols de l'espai religiós i respectar la seva posició laica. Creu que com a ciutadana té el deure de ser aconfessional, i a més a més ho recull la Constitució. El dispensari no només és per als catòlics, sinó també per als musulmans o els budistes que viuen a Banyoles. Si transformem un espai religiós en públic, no l'hem de secularitzar? Europa, amb el 20% de la societat secularitzada, és l'únic continent on el laïcisme comença i és compartit per una part de la població. A la resta del món, els déus encara no volen abandonar la seva presència a l'espai públic.
