Caixa Girona presidirà la comissió de control transitòria de l'entitat fusionada
El 21 de desembre els consells d'administració han d'aprovar formalment l'operació: el balanç de la fusió i els estatuts
El setembre, al començament del procés de fusió, les consultores Deloitte i Analistas Financieros Internacionales (AFI), van redactar uns estudis econòmics i financers que establien que Caixa Terrassa (CT) i Caixa Sabadell (CS) tenien, cadascuna, un 35 per cent del pes financer de l'entitat financera resultant; Caixa Girona (CG), un 23 per cent; i Caixa Manlleu (CM) l'altre 7 per cent. Solvència, resultats i volum de negoci eren les macromagnituds financeres que es van fer servir.
Aquell pes no satisfeia ningú a les comarques gironines; dels debats interns en el si del consell d'administració se n'ha parlat a bastament, sobretot arran de lacarta del president de la Diputació, Enric Vilert, que va qüestionar la fusió. Dijous passat es va viure l'últim episodi, quan tres consellers gironins (2 d'ERC i un de CiU) van votar «no» al pla d'integració i els vicepresidents, tots dos vinculats a CiU, es van abstenir.
La carta de Vilert va tenir cua: reiterats posicionament crítics de CiU, d'ERC i d'alguns sectors socioeconòmics gironins. La gent de Caixa Girona insisteix a variar el polinomi per calcular el pes financer: mirar més cap al futur i no tant cap un passat en què el negoci es va basar tant en el mercat immobiliari.
Cap a la paritat
D'aquella referència de partida de 35%, 35%, 23% i 7% tan blasmada pels gironins, la proposta que es presentarà al Banc d'Espanya inclou paràmetres més propers a la paritat. Així, en el consell d'administració transitori, que s'estendrà des del 2010 fins al 2012, hi haurà 10 consellers de Caixa Sabadell; 10 més de Caixa Terrassa; 9 de Caixa Girona, i 4 de Caixa Manlleu. Proporcionalment, el consell d'administració queda així: 30,3%, 30,3%, 27,27% i 12,12%.
L'assemblea general de la nova caixa en el període transitori serà de 215 membres: 70 de Sabadell, 70 de Terrassa, 57 de Girona i 18 de Manlleu. En proporcions percentuals, l'assemblea general queda de la manera següent: 32,5%, 32,5%, 26,5%, i 8,3%.
En els dos òrgans col·legiats de màxim nivell, també s'assoleix la paritat: 2,2,2 i 1 per a la comissió executiva, i 3,3,2 i 1 per a la comissió de control. La comissió executiva pren decisions en matèria de risc i es reuneix setmanalment i agilita el consell d'administració. La comissió de control supervisa el consell d'administració; no és de caire polític i, per això, es busca més representació per sectors que no pas per territori.
La presidència de la comissió de control recaurà en un representant de Caixa Girona. El fet que actualment el president de la comissió de control de Caixa Girona és l'alcalde de Puigcerdà, Joan Planella (ERC), no implica que el president d'aquest òrgan de control en el període transitori sigui l'advocat ceretà mateix.
En canvi, ja se sap que Salvador Soley, president de Caixa Sabadell, serà el primer president del període transitori, i que Enric Mata, director general de Caixa Terrassa, serà el primer director general. A més, CS i CT han acordat que quan Mata es jubili, les dues entitats vallesanes alternaran els càrrecs: Jordi Mestre, director general de Caixa Sabadell, i Jaume Ribera, president de Caixa Terrassa, ocuparan la direcció general i la presidència, respectivament.
En obra social, Girona serà segona, després de Terrassa
El manteniment de l'obra social forta a les comarques gironines ha estat un dels principals punts de demanda del consell d'administració de l'empresariat i de la societat civil gironines. Es temia que la fusió impliqués la pèrdua de la feina feta per la Fundació Caixa Girona i una reculada en la incidència de les seves accions en el territori. L'acord de fusió garanteix que el 75% dels recursos de l'obra social es quedaran al lloc d'origen de cada entitat. El 25 per cent dels recursos es gestionaran a nivell global.
28, 34, 30, 8
Els estudis econòmics i financers de les consultores Deloitte i AFI van establir que les proporcions de l'obra social eren substancialment diferents al financer. El pes de Caixa Girona és del 30 per cent, només superat pel 34 per cent de Caixa Terrassa. Caixa Sabadell té un 28% de pes social i Caixa Manlleu, el 8%. Així, el 22,5% (el 30% del 75%) dels recursos de l'obra social seran gestionats a les comarques gironines mitjançant una fundació específica o a través d'un consell territorial, una fórmula de gestió descentralitzada. Els estatuts preveuen la possibilitat de quatre fundacions. Aquesta previsió es va fer perquè hi havia preocupació pel «patrimoni emblemàtic»: el centre Joan Riu, la Fontana d'Or... Però aquest aspecte s'ha solucionat introduint majories reforçades (del 75%) per vendre o gravar.
Quatre subseus especialitzades
Tot i que el domicili social és a Barcelona, el pacte de fusió estableix que els serveis centrals estaran repartits en les quatre subseus. Ara mateix es negocia l'àrea d'especialització de cada subseu. No es preveu gaire mobilitat laboral i ja s'han tractat amb els sindicats mesures no traumàtiques.
El pes gironí
La nova caixa culminarà el període transitori en dos anys, i el 2012 es constituiran els òrgans de govern definitius. L'assemblea general serà integrada per 160 membres i el consell d'administració, per 16. Les proporcions polítiques inicials varien, perquè s'entén que l'entitat s'haurà situat en una altra realitat. És a dir, impositors i empleats ja no seran una suma separada d'actius per cada entitat, sinó que seran u. Així, la proporció serà d'un 40% d'impositors, 30% entitats privades i fundacionals, 20% corporacions locals i 10% empleats. No obstant això, en el nou mapa, s'estableix una proporció de 3,3,3,2 dels 16 membres del consell d'administració que podran escollir les quatre fundadores: les entitats privades, culturals, econòmiques o socials, o la Diputació. Els altres 5 membres seran de la resta de Catalunya.
La Diputació n'escull dos del consell
Dels tres membres corresponents a les comarques gironines, la Diputació de Girona n'escollirà 2. L'altre pot ser escollit d'entre el territori; per exemple, de corporacions locals, d'un ajuntament important, com el de Girona. Quant a l'assemblea general, la Diputació de Girona n'escollirà 11. A més, 2 dels 37 de les entitats culturals, econòmiques i socials, seran escollits a les comarques gironines. Hi ha molt secretisme sobre quines seran les dues entitats gironines. Amb aquests dos, afegits als onze de la Diputació, són tretze membres gironins segurs, amb independència dels que surtin escollits en representació de les corporacions locals gironines, els impositors gironins o els treballadors gironins.