JOSEP FONTANA
HISTORIADOR
«L'historiador serveix per ensenyar a pensar i a no creure en les coses a ulls clucs»
Considerat un dels grans noms de la historiografia catalana, Josep Fontana (Barcelona, 1931) repassa, a partir de demà a Girona i en deu lliçons magistrals, la seva carrera i la seva visió del món com a convidat de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG
HISTÒRIA I IDEOLOGIA
Ningú pot ser neutral quan es refereix a fets que es relacionen amb la sort i la desgràcia de les persones, per això cal jugar net
catalunya
El nostre famós teixit industrial ha fet aigües i no sé cap on podem anar amb aquesta societat de paletes i cambrers
L'última de les deu lliçons del programa que oferirà a Girona és Per què serveix un historiador? Puc començar per aquesta pregunta?
–«Els historiadors serveixen per lluitar contra els que volen imposar veritats polítiques i socials establertes. Serveixen per obrir i fer obrir els ulls davant la complexitat social i ensenyar la gent a pensar pel seu compte, que no es creguin res a ulls clucs.»
–Com s'eviten les falses veritats?
–«Jugant sempre amb les cartes damunt la taula. Mostrant d'on es beu i quins són els referents que s'utilitzen. Jugant net i admetent, per començar, que ningú pot ser neutral quan es refereix a fets que es relacionen amb la sort i la desgràcia de les persones. Ningú té la raó objectiva i, per tant, cal una absoluta netedat respecte de les evidències, però sense amagar el punt de vista, l'enfoc.»
–I per a què no serveix, o no hauria de servir, un historiador?
–«El problema és l'ús públic de la Història. Els que estan al poder tenen una enorme capacitat d'exercir una pedagogia pública, promovent monuments o actes que sovint difonen missatges esbiaixats sobre fets històrics.»
–Com se'n pot defensar l'historiador?
–«Primer, sabent dir moltes gràcies, però em quedo a casa. Segon, expressant opinions encara que resultin molestes. Amb això segurament que no faràs carrera, perquè la majoria d'oportunitats estan obertes als que fan el joc, però et respectaran. I amb rigor l'historiador pot treballar al marge del poder.»
–En el seminari que comença demà també analitzarà el món actual. Queden certeses ideològiques, avui?
–«Tenim una situació de desconcert en un temps en què les suposades certeses del món ordenat dels últims anys han quedat greument afectades per la crisi, sense cap mena d'alternativa raonable que pugui presentar-se com a solució.»
–Per què ha perdut la seva històrica capacitat d'engrescar l'esquerra. De generar esperança?
–«Bé, una part de l'esquerra ja fa anys que ha renunciat a opcions de risc, amb uns partits socialistes que són partits d'ordre. Han renunciat a solucions ambicioses i no es visualitza cap diferència clara respecte a les dretes. No hi ha alternatives creïbles més enllà de petits grups sense una història d'arrelament als problemes concrets, que encara no susciten prou confiança. La prova, per exemple, són aquestes últimes eleccions, en què els votants d'esquerres s'han quedat a casa.»
–També hi ha incomprensió vers Europa.
–«Europa per a la gent vol dir moneda única, algunes subvencions i unes fronteres que es poden travessar per anar a fer una mica de turisme. No té un contingut social perceptible. El poder que sent la gent és el del seu estat.»
–Els vells estats-nació aguanten?
–«Més que els recels procedents del model d'estat-nació, allò que els estats volen seguir mantenint és el control de les seves societats. Si ens hi fixem, entre Espanya, Itàlia o França hi ha moltes diferències legislatives en coses que afecten profundament la gent, com ara l'avortament. No hi ha marcs comuns en moltes coses. Es donen solucions diferents en funció de realitats diferents.»
–Així, l'ideal de l'herència comuna europea també és una invenció?
–«Tot i les diferències, històricament s'han consolidat elements comuns. A Europa hi ha una cohesió social molt més forta, per exemple, que als EUA. Aquí els elements de l'estat del benestar van penetrar més profundament gràcies a una herència comuna que té les seves arrels en la Il·lustració, la Revolució Francesa i la Primera Internacional. A diferència d'altres llocs, a Europa hi ha una conquesta de drets socials que ha creat un substrat comú.»
–Però Europa ja no és el centre del món?
–«El segle XIX, fins al 1939, va ser el segle europeu. Des del 1939 fins al 2001 va ser el segle dels Estats Units. El segle XXI serà un temps nou, probablement el segle asiàtic.»
–I Europa?
–«Hem de seguir sent nosaltres mateixos en les millors de les nostres tradicions: societats cohesionades que evitin la pobresa i la marginació. I tenim un problema greu per resoldre: la capacitat d'integrar la immigració. El cas català ho exemplifica. Catalunya va tenir un gran èxit integrant la forta immigració espanyola i no és una societat fracturada, per més que des de fora ens vulguin presentar així. El desafiament és integrar la nova immigració.»
–Catalunya no havia estat mai tan bé a nivell polític en els últims 300 anys, però nacionalment sembla desorientada per anar més enllà.
–«És possible que políticament estiguem molt més bé que en molt de temps, però hi ha una incertesa. El nostre famós teixit industrial ha fet aigües i no sé cap on podem anar amb una societat de paletes i cambrers. De tota manera, no estic pas segur que nacionalment Catalunya estigui malament. De vegades sorprèn fins i tot la capacitat de generar identificació entre els nouvinguts. Malgrat tot, continuem sent una societat amb uns trets diferencials. Ara bé, cal fer les coses amb sentit comú, tractar d'assolir coses concretes i no promoure l'agitació per l'agitació.»
- Quines coses concretes?
- «L'encaix econòmic i l'assentament del nostre model cultural. No tot depèn de Madrid. Les nostres famílies empresàries s'han venut les companyies ja no a Madrid sinó a consorcis de més lluny. El nostre teixit industrial s'ha esvaït. I perdre el poder econòmic és tan greu com no tenir el polític Amb tot, el fet que Catalunya hagi estat històricament marginada ha generat una capacitat de resistència importantíssima. I avui encara molts catalans se senten marginats, o atacats, i això ens manté la capacitat de reacció.»
–Després d'una carrera tan llarga, modificaria res de la seva obra?
–«Mai no he sentit necessitat d'haver de fer penitència per pecats polítics i ideològics comesos. Sóc una persona d'esquerres, i això vol dir pensar que no tot està bé al món, encara que dir-ho faci emprenyar algú. La meva manera de veure el món no ha canviat gaire perquè els principis dels meus mestres, com ara Soldevila, Vicens Vives o Pierre Vilar, continuen sent vàlids: cal treballar per tornar la consciència a la societat catalana.»
–Estrictament com a historiador, reformularia alguna conclusió?
–«He après que les coses són més complicades del que semblen; no hi ha ni blanc ni negre. Potser canviaria algunes formulacions massa simplistes.»
k
El programa complet del seminari, a www.elpunt.cat
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.