Acord de finançament i Estatut

Finalment, la Generalitat de Catalunya i el govern de l'Estat han arribat a un acord en el sistema de finançament previst en l'Estatut de Catalunya (EAC06). Des del meu punt de vista, no hi ha dubte que és un bon acord, tant en el model com en les xifres. De fet, així va ser, almenys implícitament, reconegut pel líder de l'oposició en el debat parlamentari, ja que estava disposat a reconèixer que era un bon acord sempre que els partits del govern acceptessin que no complia l'EAC06.

L'EAC06 és fruit d'un pacte polític, i com a tal és políticament interpretable; i és també una llei orgànica de l'Estat, i com a tal, jurídicament interpretable. Simultàniament, l'acord de finançament és també un acord polític, i com a tal és políticament interpretable. Molt aviat es convertiran en normes jurídiques l'actualització de la Lofca i la llei de cessió de tributs, com a mínim, i per tant serà també jurídicament interpretable. Però ningú té l'exclusivitat de la «bona» o «correcta» interpretació, ni política ni jurídica.

El nou acord desenvolupa l'EAC06 en la seva potencialitat en l'àmbit del finançament. Primer, perquè ens permet més autonomia financera, més coresponsabilitat fiscal i més suficiència de recursos, i amb això es compleix l'article 202 de l'EAC06. Segon, perquè amb la concreció de la cistella de tributs cedits i la concreció d'una capacitat normativa més gran sobre aquests tributs es compleix l'article 203 i les disposicions addicionals 7, 8, 9 i 10 de l'EAC06. Tercer, l'aportació a l'anivellament/solidaritat es limita als serveis de l'estat del benestar, cosa que permet que Catalunya se situï, per primera vegada, per sobre de la mitjana de les comunitats autònomes, ja que una part (25%) dels recursos de la Generalitat es corresponen amb la seva capacitat fiscal, i així es compleix l'article 206.1,3,5 de l'EAC06. Quart, el càlcul de les necessitats de despesa de les comunitats es fa bàsicament a partir de la població (que pesa un 97%), amb una ponderació especialment important de la població sanitària equivalent, i amb això es tenen en compte, almenys parcialment i implícitament, la població immigrada i els costos diferencials, responent així a l'article 206.1 i 6 de l'EAC06. Cinquè, es preveu l'actualització, anual i quinquennal, del sistema, i amb això es compleix l'article 208 de l'EAC06. Sisè, s'estableix l'aplicació gradual del model en uns terminis determinats, i en el tercer any ja es compleix que la posició relativa de Catalunya estarà clarament per sobre de la mitjana (104,2%), segons diu la disposició final 1a de l'EAC06. Setè, també es compleix la bilateralitat parcial, en la negociació, el contingut i la ratificació de l'acord, segons l'article 210 de l'EAC06. És evident, doncs, que des del nostre punt de vista el nou acord de finançament, a més de ser més just, més transparent, més potent, reductor del dèficit fiscal i necessari per al país i la seva ciutadania, permet desenvolupar l'EAC06 en la seva potencialitat en l'àmbit del finançament.