Ken Loach i l'estat d'Israel

Només arribar a casa, en la primera sobretaula el nostre amic israelià Ariel Schweitzer, crític de cinema que viu entre Tel-Aviv i París, va dir-nos: «Sóc més capaç d'entendre'm amb un palestí que no amb un europeu que, exhibint el seu suposat esquerranisme, condemna l'estat d'Israel.» Vam fer la cara de qui espera una explicació: «La diferència és que el palestí sap de què parla, mentre que el segon ho ignora i s'aferra a uns clixés que li permeten mantenir-se al costat dels bons. No fa cap esforç per intentar comprendre la complexitat d'una realitat en què molts israelians, vivint-ho amb sofriment, són crítics davant de les accions del propi estat pel que fa a la política d'ocupació.» Aleshores va comentar amb indignació el cas de Ken Loach, el qual fa unes setmanes va boicotejar el festival de Melbourne perquè, a través d'un dels seus organismes, l'estat d'Israel pagava el bitllet d'avió de la cineasta Tatia Rosenthal, que hi presentava el film animat 9,99. Amb l'argument que l'estat d'Israel patrocina el festival i que volia fer costat als palestins, que demanen el boicot, Loach va anunciar que, si no n'excloïen el film israelià, retiraria de la programació la seva última pel·lícula, Looking for Eric. El cas és que a Melbourne no s'hi va projectar la història d'un aficionat del Manchester United que admira Eric Cantona. Això, perquè Richard Moore, director del festival, no va cedir al que va considerar un xantatge.

Schweitzer està indignat amb Loach, perquè pensa que el cineasta cultiva la seva imatge d'home compromès d'una manera que li resulta fàcil: «Si creu en el que diu, per què no va boicotejar el festival de Canes, on van anar cinc cineastes amb el bitllet d'avió pagat per l'estat d'Israel? El que passa és que el de Melbourne és un festival petit, mentre que Canes és un gran aparador.» Schweitzer apunta que Loach hauria de donar suport als cineastes israelians que, encara que siguin subvencionats per l'estat, aporten una imatge crítica del seu país o que, en tot cas, en mostren les contradiccions i la complexitat. N'hi ha més exemples, però han vist Vals amb Bachir?