Què t'ha semblat la de Von Trier?

Quan vaig tornar de l'últim festival de Canes, només em preguntaven per la nova pel·lícula de Lars von Trier. En relació amb la propagada controvèrsia a propòsit d'Antichrist, fins semblava que havia passat desapercebut el film guanyador de la Palma d'Or: La cinta blanca, de Michael Haneke, pel qual, per cert, em van preguntar molt més quan, al 2001, va presentar a Canes La pianista, el film en què Isabelle Huppert, metaforitzant la repressió sexual dins del malestar de la cultura en la societat centreeuropea, interpreta un personatge que s'automutila els genitals. En tot cas, un cop dita qualsevol poca-soltada per sortir del pas davant de la pregunta pel film de Von Trier, intentava parlar d'algunes pel·lícules discretes que em van commoure durant el festival: de l'evocació a través de les pàgines d'un dietari que, a Irene, fa Alain Cavalier sobre una dona que va estimar i que, en plena joventut, va morir fa més de trenta anys; de la poesia de Yuki et Nina, un film realitzat a quatre mans pel cineasta japonès Nobuhiro Suwa i l'actor francès Hyppolite Girardot; de la manera amb què, a El temps que resta, Elia Suleiman recrea la història de la seva família com a exemple dels palestins que, després de l'any 1948, van continuar vivint en el territori que des d'aleshores forma part de l'estat d'Israel. Tinc la sensació que pràcticament ningú no m'escoltava perquè, quan em despistava, em tornaven a preguntar per l'Antichrist.

Arran de l'estrena de la pel·lícula a l'Estat espanyol, que va tenir lloc ahir, em pregunto què va provocar que, en relació amb la programació de Canes, només semblava destacar-hi l'última de Lars von Trier. Una nova demostració del talent de l'excineasta «dogmàtic» per acaparar l'atenció? Què van dir-ne els mitjans? Que una parella s'embarca en un procés d'autodestrucció que acaba amb mutilacions sexuals? Que la seva visió pot resultar insuportable? No sé quin rendiment tindrà en taquilla, però el cas és que Von Trier ha aconseguit crear expectatives amb una forma de provocació elemental, encara que es revesteixi de transcendència. Quin petard.