Administracions

Tants caps, tants llums

Les làmpades s'encenen cada nit als carrers barcelonins, però veïns i comerciants dels diferents districtes tenen opinions divergents sobre l'enllumenat. Segons alguns hi ha poca llum i segons uns altres, la que hi ha ja és suficient. Mai plou a gust de tothom

143.239 làmpades s'encenen cada nit a Barcelona, però veïns i comerciants no veuen la mateixa llum. El president de l'associació de veïns Vila de Gràcia, Toni Ramón, considera que és un tema «molt personal; no opinen el mateix un jove que una persona gran, un comerciant o algú que no és comerciant...» Ramón també considera que a Gràcia, «des del punt de vista de la seguretat, potser hi ha poca llum, però des del punt de vista de la contaminació lumínica potser n'hi ha massa». Finalment, assegura que l'enllumenat «no és el principal problema de Gràcia». El president del centre social de Sants, Josep Maria Domingo, per la seva banda, opina que l'enllumenat de Sants ha millorat molt, tot i que de tant en tant hi ha fallades elèctriques. Domingo explica que l'Ajuntament ha anunciat que provarà els llums amb sistema LED al carrer Olzinelles, prop de plaça de Sants. Es tracta d'un sistema que fa llum blanca, un tipus de llum que Domingo considera que «molesta». El president de l'Eix Comercial Sants-les Corts, Josep Escofet, considera que el problema no és que la llum sigui blanca o groga sinó que «n'hi ha poca». A més, Escofet opina que els fanals estan mal col·locats, ja que sovint els arbres els tapen. Encara a les Corts, la presidenta de l'associació de veïns, Adela Angelet, considera que les zones més modernes estan il·luminades «adequadament i la llum està ben dirigida», però també demana que es revisi gradualment l'enllumenat. Al districte veí, la presidenta de l'associació comercial de Sarrià, Mar Roig, opina que a Sarrià hi ha «poca llum en algunes zones». En la mateixa línia, Carme Izquierdo, presidenta de l'associació de comerciants de la dreta de l'Eixample, Cor Eixample, considera que la seva zona és «molt fosca». I la seva associació exigeix que «s'il·lumini més la vorera». El president de l'associació de comerciants de la Marina, a la Zona Franca, Ramon Carner, considera que la seva zona en general està «ben il·luminada», tot i que la il·luminació d'alguns carrers «s'ha de millorar». Al districte de Ciutat Vella hi ha consens respecte a l'enllumenat. La presidenta de l'associació de veïns del Gòtic, Teresa Picazo, afirma que l'Ajuntament va canviar l'enllumenat fa poc i per això els veïns «estan satisfets», i també opina que la llum groga agrada més que no pas la blanca. Maria Dolors Àlvarez, de l'associació Amics de la Rambla, també explica que l'Ajuntament està renovant l'enllumenat de la Rambla. Tot i això, l'associació demana «més llum en algunes zones».

Un estalvi de 800.000 euros anuals

A Barcelona hi ha 34.000 semàfors, el 36% dels quals tenen 10 anys o més. Per això, l'Ajuntament té previst que el 2011 un terç de les cruïlles de la ciutat tinguin ja semàfors amb el sistema LED. De moment, només el 15% dels semàfors barcelonins funcionen amb aquesta nova tecnologia. L'Ajuntament de Barcelona calcula que quan totes les cruïlles de la ciutat funcionin amb LED l'estalvi serà de 800.000 euros anuals, l'equivalent al consum energètic de 1.600 famílies en un any. L'Institut per a la Diversificació i Estalvi d'Energia, que depèn del Ministeri d'Indústria, ha informat que la inversió necessària per instal·lar un semàfor convencional és d'uns 84 euros, mentre que la d'un semàfor amb sistema LED és de 700. Tot i això, el cost energètic del primer és de gairebé 96 euros l'any, mentre que el cost del semàfor LED serà de 10'50 euros anuals. Val a dir que les actuals bombetes tenen una durada de 8.000 hores, enfront de les 100.000 hores de les lents LED.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.