Administracions
JORDI HEREU I BOHER
ALCALDE DE BARCELONA
«La Diagonal no va convèncer una Barcelona amb la qual connectarem pel model de ciutat»
L'alcalde de la capital de Catalunya esvaeix dubtes sobre la seva candidatura a la reelecció i es mostra convençut de capgirar les enquestes
pacte psc-iniciativa
No repetiré un govern en minoria com l'actual perquè els costos són alts i jo els estic patint
model de ciutat
La Barcelona atractiva en el món no es pot permetre la fractura social que provocaria la dreta
CONSULTA PER LA DIAGONAL
El missatge va ser rotund: una mala pregunta formulada en un mal moment. No tocava
EL PLA DEL BARÇA
Defensarem el que hem aprovat perquè és un magnífic pacte entre la ciutat i el club
el suport del psc
El partit és qui pren les decisions perquè això no és cap monarquia, però em sento amb tot el suport
el palau de la música
N'hi ha que hem ajudat una institució i altres que són amics del senyor Millet. És molt diferent
les prioritats
Combat contra la crisi, suport total a les polítiques socials i defensa de l'espai públic
el polèmic hotel
Defenso l'honorabilitat de tota la gent del govern municipal i de la Generalitat que hi ha intervingut
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, afronta el repte més important de la seva carrera política. Amb les enquestes en contra i llastrat per casos com ara el fracàs en la consulta de la Diagonal o l'afer de l'hotel del Palau de la Música, haurà de fer front a les eleccions municipals en menys d'un any. En una entrevista feta en un marc imponent com el del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Hereu admet errors com ara la consulta de la Diagonal o el fet d'haver format un govern en minoria, però defensa el seu projecte per a Barcelona. L'alcalde assegura que es presentarà a la reelecció i plantarà cara malgrat tot.
–La consulta sobre la reforma de la Diagonal ha estat un fracàs polític?
–«Des del primer moment vam entendre clarament el missatge de la ciutadania que volia que aprofundim en el nostre programa i prioritats, i que la remodelació de la Diagonal no tocava.»
–Va ser un error la iniciativa?
–«Va ser una idea que el setembre del 2008, quan es formula, té un sentit i que un any i mig després és una mala pregunta formulada en un mal moment.»
–S'ha sentit sol o mal acompanyat?
–«Sol no. Nosaltres defensàvem una tesi urbana en la qual creiem molt sobre transformació però que va quedar envoltada de moltes altres variables que tenen a veure amb tacticismes polítics.»
–La consulta de la Diagonal es va convertir en un «plebiscit trampa» amb l'opció C?
–«En la C hi ha l'oposició política i la suma de moltes coses. Però amb un 80% de resultat no es poden fer matisos. Quan les coses són clares ho són i prou.»
–«En la C hi ha l'oposició política i la suma de moltes coses. Però amb un 80% de resultat no es poden fer matisos. Quan les coses són clares ho són i prou.»
–Li ha faltat suport del seu partit en aquest projecte?
–«No. El nostre partit es va mobilitzar per aquest tema però no va connectar amb una Barcelona amb la qual estic convençut que sí que connectarem a l'hora de decidir el model de ciutat.»
–L'error va ser tan greu que calia que acabés dimitint tot un primer tinent d'alcalde?
–«Nosaltres tenim una cultura d'assumpció de responsabilitats polítiques i de no amagar-nos. Conjuntament, Carles Martí i jo vam decidir que havíem comès un error polític de base i vam voler expressar-ho amb la seva dimissió, per honestedat.»
–Repetiria un govern en minoria com el que ha fet amb Iniciativa si aconseguís ser reelegit com a alcalde?
–«No.»
–Per què?
–«Perquè necessites forjar majories.»
–Va ser un error?
–«Els costos associats a la minoria són alts i jo els estic patint. Són uns costos que, malgrat tot, no ens han impedit desenvolupar amb plenitud el nostre projecte. Però sí que ens ha demanat un sobreesforç i ens ha suposat un cost polític que és necessari reconèixer. En una altra oportunitat intentaré construir una majoria, però insistiré que el que cal és un PSC fort a Barcelona i a Catalunya.»
–Les eleccions autonòmiques seran bàsiques per a les aspiracions a les municipals?
–«En el pròxim combat electoral per Catalunya les ciutats i els pobles ens hi juguem molt.»
–En algun moment d'aquests últims mesos li ha passat pel cap no presentar-se a la reelecció com a alcalde?
–«No. Nosaltres ens veiem plenament il·lusionats i amb capacitat per anar a un debat que algú va voler fer l'endemà de la Diagonal però que cal fer quan toqui. Plantejarem el nostre projecte de Barcelona amb plena força. I contrastarem model i estratègies. I jo em veig totalment capaç d'encapçalar-ho.»
–Vostè va dir que es posava a disposició del partit i això va generar dubtes sobre la seva continuïtat....
–«Vaig dir una obvietat...»
–I per què, doncs, s'interpreta com un signe de feblesa?
–«Perquè en el context actual hi ha alguns sectors socials, polítics i mediàtics, no gaires, que legítimament tot ho interpreten en una determinada direcció. Això és inevitable.»
–El PSC ha vacil·lat massa en tallar aquestes interpretacions?
–«No. Jo vaig respondre que era decisió del partit que jo fos el candidat perquè jo no estic en cap monarquia sinó en una organització democràtica que pren les decisions com cal i sobre les quals jo no tinc cap dubte.»
–Se sent, doncs, amb el suport del conjunt del partit, també a escala nacional?
–«Em sento amb el suport del partit, això sí, en un moment complicat del socialisme democràtic a Europa, a l'Estat, a Catalunya i també en una gran ciutat com Barcelona. No negaré que he viscut moments complicats però també d'aquests s'extreuen punts de fortalesa. Aniré a totes.»
–Com ha vist que s'hagi contraposat la seva figura amb la de l'exregidor i exconseller Ferran Mascarell?
–«El nostre partit té, per sort, molts actius. Les idees sobre Barcelona de Ferran Mascarell són les nostres i hem compartit projecte. Ara és moment de cohesió i unitat, però no de tancament.»
–On són els sectors socials que les enquestes ara ja no atribueixen al PSC?
–«Són al camp de la incertesa.»
–Què els ha dut aquí?
–«En alguns casos per un enfadament legítim per molts motius. No podem oblidar que estem davant la pitjor crisi dels últims 70 anys. Això suposa que nosaltres hem de prendre decisions, mantenint els nostres valors, que no són fàcils ni populars.»
–Quines són les seves prioritats actuals?
–«Tres. El combat contra la crisi econòmica, suport total a totes les polítiques socials i la defensa i el desenvolupament de l'espai públic. Això no és només discurs. És discurs i realitats.»
–La crisi no afectarà les polítiques socials de la ciutat?
–«En plena crisi hem augmentat un 30% totes les inversions del pla d'acció contra la pobresa i més d'un 20% les polítiques d'inclusió social, que inclouen des de la teleassistència fins a l'atenció domiciliària, passant per totes les actuacions cap als col·lectius més vulnerables. El nostre valor rau no només en el fet que estem augmentant recursos en polítiques socials i ho continuarem fent, sinó que ho fem en uns moments en què tothom retalla. Això, però, no seria possible sense centenars d'entitats que fan un teixit social que treballa en xarxa a la ciutat.»
–Com es defensa l'espai públic?
–«Per exemple, amb la nova promoció de guàrdia urbana o la nova contracta de la neteja.»
–La victòria de CiU pensa que seria un retrocés en aquests eixos que ha expressat?
–«La Barcelona més conservadora posaria en perill tot això.»
–Quina és la Barcelona conservadora?
–«No ho dic només des del punt de vista socioeconòmic, sinó d'actitud vital. Gent temorosa amb el futur, que mai no ha confiat en Barcelona. La Barcelona nacionalista que es tanca en ella mateixa i que perd molts dels atributs del que ha de representar el catalanisme de Barcelona.»
–Però si els barris amb més vot socialista estan desmobilitzats. Com els pensa convèncer?
–«A amplis sectors dels barris més populars els diré que jo sóc el seu garant de forma clara. I també m'adreçaré molt a un sector central de la ciutat que pot tenir temptacions de donar una sortida conservadora a la situació actual, als quals diré que no s'equivoquin. Perquè optar per opcions conservadores té com a mínim una conseqüència, que és una enorme fractura social.»
–Com s'evita la fractura social?
–«La lluita contra la fractura social no és només qüestió de gent molt conscienciada socialment. La Barcelona atractiva en el món no es pot permetre fractura social. Perquè deixaria de ser admirada i, per tant, d'atreure riquesa. Cal tenir en compte tant aquesta ciutat com la Barcelona de la quotidianitat i dels barris. Tot és la mateixa Barcelona. Això és el que genera el model de ciutat més potent i atractiu, però sobretot més just, d'Europa.»
–El seu elector tradicional ja no és incondicional?
–«No podem donar a ningú per descomptat. Als companys del partit els dic que molts cops hem parlat dels nostres. La Barcelona dels nostres i els altres s'ha acabat. Ara som nosaltres els que hem de passar a ser els seus. Que és molt diferent. Mai abandonarem els nostres valors, però sí fórmules prefabricades.»
–El cas de l'hotel del Palau de la Música ha portat responsables municipals als jutjats. Assumiran responsabilitats si cal?
–«Nosaltres només vam voler ajudar una institució a tirar endavant un projecte en el qual vam creure i que si no hagués passat fa onze mesos el que va passar ara s'estaria tirant endavant. Hi ha un abans i un després, perquè vull recordar que estàvem a punt de donar a Fèlix Millet una medalla d'or de la ciutat que tot Catalunya ens havia demanat. Des del punt de vista estrictament urbanístic, aquesta no era ni la primera ni l'última operació d'aquest tipus amb voluntat estrictament d'ajudar una entitat.»
–El preocupen les possibles imputacions judicials en el cas de càrrecs municipals?
–«Jo responc absolutament de tot el que hem fet. Han estat simplement actuacions d'impuls urbanístic. Ara hem d'esperar perquè en aquests moments no sabem les conseqüències que tindrà el procés judicial. De moment només s'ha declarat i refermo l'honorabilitat de tota la gent, tant del govern municipal com de la Generalitat.»
–Hi va haver un excés de confiança?
–«Teníem al davant gent que pensàvem que era honesta i era tot el contrari. És tot el país el que va tenir un excés de confiança amb un dels símbols culturals i nacionals que va generar allà dins un espai d'impunitat.»
–Caldrà, doncs, millorar mecanismes de control?
–«Hem donat suport ple a la nova etapa del Palau i a la nova junta, que ha decidit fer net, de forma clara. Cal reflexionar i actuar des de les institucions sobre com s'ha de fer el seguiment de les fundacions i aquest tipus d'entitats per dificultar comportaments com els del senyor Millet.»
–No creu que aquest cas afecta tota la classe política?
–«De cap manera. Hi ha gent que hem ajudat el senyor Millet amb un projecte per les institucions. I altra gent és amiga del senyor Millet. Que és molt diferent. Jo no sóc amic del senyor Millet, sinó responsable d'una institució que ha volgut ajudar el Palau. Em preocupa la banalització del debat polític i el combat que hi ha contra la política. No tots som iguals.»
–I en què es diferencien?
–«Ser amic o no del senyor Millet també és una diferència de projecte i de fer bon o mal govern. Jo defenso el bon govern i l'autonomia de la política democràtica respecte a determinats poders.»
–Un cop esclatat l'escàndol, a l'Ajuntament li ha costat arribar a la decisió final per cancel·lar el projecte. Per què?
–«No judicaré els ritmes de les coses. El que cal és que tot avanci i que anem fins al fons de la qüestió.»
–Però, un cop s'és conscient del canvi de titularitat dels terrenys de l'hotel a una empresa privada, no caldria haver decretat de forma immediata la supressió del projecte?
–«Nosaltres al juliol ja vam dir que faríem allò que la nova junta del Palau decidís. Necessitàvem deixar passar el temps per saber la seva opinió, que al final ha estat abandonar el projecte de l'hotel.»
–I el projecte ara?
–«Farem equipaments.»
–De quin tipus?
–«L'escola de música i equipaments que permetin créixer allà a l'Orfeó. Ha de ser un punt de trobada entre ciutat i Palau.»
–Això vol dir, tal com s'ha aprovat, desfer tota la tramitació urbanística de l'hotel?
–«Tirar enrere totalment.»
–Hi ha un col·legi i una companyia hotelera afectada...
–«Jo marco l'objectiu. Ara caldrà veure què cal fer per anar en aquesta direcció i restituir la situació amb tots els afectats.»
«Assumpta Escarp és un missatge clar que guanyarem la convivència a Ciutat Vella»
-
1. -
2. -
Dues càmeres de vigilància a Ciutat Vella, el camp del Barça i primera pedra de la Sagrera. O.D / A.P.
–Ciutat Vella és l'epicentre de la lluita en defensa de l'espai públic? Està garantida l'eliminació dels episodis de degradació viscuts?
–«Ciutat Vella té garantit que hi esmerçarem el màxim de recursos en seguretat, prevenció social, urbanisme, polítiques de convivència i col·laboració entre administracions. Hi ha una gran coalició des del punt de vista institucional i social que aposta per Ciutat Vella, i una minoria que es dedica a denigrar-la. Haver aconseguit incloure el Raval sud en la llei de barris, juntament amb altres nuclis de la ciutat, és un projecte clau.»
–Assumpta Escarp és la tercera regidora en pocs mesos al districte. Per què l'ha triada?
–«Assumpta Escarp és un missatge clar que hi ha una qüestió de convivència i de regles de joc que guanyarem. Amb un concepte integral de seguretat. He triat algú que és la responsable de la seguretat de tota la ciutat. Que s'entengui el missatge.»
–Això vol dir més policia?
–«Vol dir més policia de proximitat. També reforma del Codi Penal o suport al comerç del barri perquè són les nostres antenes.»
–El Barça té nou president. Quin és el futur del projecte del Nou Camp i el Miniestadi?
–«Nosaltres hem aprovat un planejament en què crec fermament. D'entrada, cal felicitar el nou president i mantindrem les bones relacions institucionals que hem tingut amb totes les juntes anteriors. Crec que tindrem molta capacitat de diàleg però defensarem l'aprovat perquè és un magnífic pacte entre la ciutat i el club.»
–La crisi posa en perill la construcció de nous centres urbans com la Marina o el 22@?
–«Si la pregunta és si la crisi ha afectat el 22@, puc dir que sí. Però l'ha aturat?, rotundament no. Se segueix desenvolupant. Com la Marina o el projecte de les casernes de Sant Andreu. Barcelona té prou força perquè la crisi no ens provoqui aquests paisatges fantasmagòrics que es poden veure en alguns llocs de l'Estat espanyol que van apostar rigorosament pel totxo. Barcelona és l'antítesi d'això i continuarem desenvolupant habitatge protegit amb força. Per això hem desallotjat amb rapidesa les cases degradades del Bon Pastor ocupades. Perquè s'han d'enderrocar per fer la tercera fase dels nous habitatges per als veïns. I farem el mateix a Colònia Castells, o la Bordeta veurà com comencem a transformar Can Batlló.»
–I a la Sagrera?
–«No hi haurà una aturada de dècades. Hi haurà desenvolupament perquè genera interès i és atractiu. Però cal dir que va caldre un cop de força i que amb la dreta no hi hauria Sagrera. Hi hauria estacions fora de Barcelona i per això demano sacrificis a altres parts de la ciutat que han de suportar les obres del TAV. És un sacrifici per a la Sagrera. La dreta no demana mai res perquè vol quedar bé amb tothom, però no fa mai res.»
«Responc absolutament de tot el que hem fet a l'Ajuntament pel Palau de la Música»
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.