Medi ambient

Els fangs tòxics del pantà de Flix haurien d'estar encerclats al novembre

L'Estat continua sense concretar on es faran la planta de tractament, la depuradora i l'abocador

Dijous a la nit encara no era segur que Puxeu visités les obres prèvies a la descontaminació de Flix, tot i que feia setmanes que es rumorejava que el secretari d'estat de Medi Rural i Aigua havia de viatjar a la població riberenca. Però Puxeu, que al matí havia inaugurat diverses obres al Delta, va decidir acompanyar la presidenta de l'empresa pública Acuamed, Marta Morén, en la seua visita a Flix. Conscient del retard de més de tres anys que acumulen les obres, Puxeu va assegurar que la voluntat del Ministeri de Medi Ambient és «comprimir al màxim» els terminis d'extracció dels residus, a més de garantir «la màxima seguretat» en l'abastament d'aigua als pobles del tram final de l'Ebre. A més, Puxeu també va parlar de «blindar» els canals de regadiu del Delta, amb l'objectiu d'evitar afectacions sobre l'agricultura.

L'embassament de Flix reté unes 760.000 tones de sediments fluvials contaminats amb residus tòxics i radioactius, fruit de l'activitat centenària d'Ercros. Puxeu va recordar que es faran tres murs, un a la zona terrestre i dos més a l'aigua, i que també s'instal·laran uns sensors per detectar possibles filtracions riu avall. De fet, el projecte preveu que els residus queden encerclats en un recinte amb l'aigua estancada i independent de l'aigua que continuarà circulant per l'Ebre. Segons Puxeu, les obres del mur de planxes que servirà per aïllar els fangs tòxics començaran d'aquí a un mes i mig. Amb un termini d'execució de vuit mesos, el mur que encerclarà la muntanya de residus hauria d'estar construït cap al novembre. De fet, aquest va ser l'únic calendari d'obres que Puxeu va poder concretar. L'inici de les obres es va signar el 18 de gener, tot i que, en realitat, estan adjudicades des del març del 2008.

Però el govern de l'Estat defensa que la neteja del pantà de Flix ja ha entrat en un camí sense retorn i que, després d'aquesta primera fase dels treballs previs, aniran succeint-se la resta d'actuacions programades. Així, després de l'aïllament dels fangs tòxics, es podrà construir la planta de tractament dels residus; l'estació per depurar les aigües resultants de tot el procés, i l'abocador en què es dipositaran els fangs, un cop que estiguen premsats, deshidratats, inertitzats i estabilitzats. La segona fase dels treballs consistirà en el dragatge i extracció dels llots. Puxeu també va confirmar que s'ha descartat la construcció d'una cinta transportadora, i que caldrà fer uns 23.000 viatges amb camió per portar els fangs fins a la planta. Això també implica que els fangs es transportaran sense tractar, i que la planta estaria lluny del pantà.

Puxeu confia en les negociacions

gustau moreno

Puxeu només va poder afirmar que Acuamed i Ercros «continuen treballant i negociant» i que «s'ha avançat molt» per intentar desbloquejar la construcció de la planta de tractament i de l'estació depuradora, a més de decidir en quin lloc es fa l'abocador dels residus. L'alt càrrec de Medi Ambient va negar, però, que les negociacions puguen interferir en la neteja de l'embassament, ja que confien a tenir una solució quan estiguen acabades les obres del mur. Segons va avançar dimarts El Punt, una de les possibilitats és renunciar a l'ampliació de l'abocador del Racó de la Pubilla, de propietat municipal però gestionat per Ercros, i construir la planta de tractament, la depuradora i l'abocador en uns altres terrenys, fora del polígon electroquímic. Puxeu tornarà a Flix el 12 de març per signar amb el conseller de Medi Ambient el pla de restitució territorial, que garantirà el subministrament d'aigua en cas d'accident.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.