L'aeroport de Girona, a punt per començar una nova etapa
Les negociacions entre l'Estat i la Generalitat podrien desembocar les properes setmanes en una gestió autònoma de la infraestructura
En el cas de Girona s'apunta a una possible societat filial per treure'l a una concessió pública
El futur de l'aeroport de Girona podria canviar radicalment en els pròxims dies. Les negociacions entre l'Estat i la Generalitat han avançat fins al punt que dimarts que ve, quan es reunirà la comissió bilateral entre les dues administracions, hi haurà sobre la taula un canvi en la gestió dels aeroports secundaris catalans. En el cas de Girona, no es parla de traspàs. Però sí que s'apunta a una reforma que significaria un punt i a part respecte al model actual. Les declaracions d'ahir del ministre de Foment, José Blanco, més les del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, obren la via a una entesa en aquest sentit. El que s'ha de definir, però, és quin seria aquest nou model.
De fet, Blanco va insistir ahir que per ara no creu que es puguin desclassificar com d'interès general els aeroports de Girona, Reus i Sabadell. Això dificulta el traspàs de la infraestructura com a tal, que és el que fins ara ha reclamat la Generalitat. Però tot seguit Blanco va matisar que s'està estudiant crear una societat filial en algun d'aquests aeroports, que tindria així una gestió autònoma. Aquesta seria una solució en la línia del que s'ha fet al Prat i Barajas, o sigui, treure la gestió de l'aeroport a concurs a través d'una concessió pública. La infraestructura continuaria sent d'Aena, però tota la gestió i la política comercial quedaria en mans d'un operador, que podria ser públic, privat o mixt, i que seria qui dirigiria l'aeroport. Aquesta és la clau del futur.
Precisament, el conseller Recoder ja no va posar ahir l'èmfasi en el traspàs, tot i que el va mantenir com a objectiu final, sinó que es va centrar en la gestió. Parlant del Prat, va dir: “Ens sembla molt bé que es trenqui el model de gestió conjunta de tots els aeroports de l'Estat, però òbviament ens semblaria molt bé que aquest model es concretés amb tota la resta d'aeroports, inclosos Girona, Reus i Sabadell, ja que l'aspiració del govern és poder gestionar aquests tres aeroports. A més, hi va afegir que “els problemes” que hi ha hagut a Girona i Reus no s'haurien produït amb una gestió catalana.
Girona, amb beneficis
Arribats a aquest punt, les paraules de Blanco només es poden interpretar pensant en l'aeroport de Girona. Girona és un dels pocs aeroports amb beneficis econòmics, i veient el seu compte d'explotació és l'únic secundari de Catalunya susceptible de tenir una gestió autònoma. Aquesta seria la via per desencallar-ne la descentralització, un cop vista la impossibilitat del traspàs. S'acontentarien així les peticions territorials. Tot queda pendent, però, de negociar-ho i donar-li forma jurídica.
LA FRASE
LA DATA
Cap decisió definitiva
Ara mateix, el que és segur és que els aeroports secundaris de Girona, Reus i Sabadell estan sobre la taula de negociacions entre l'Estat i la Generalitat. Tot i haver-se fet públic aquest fet, ara mateix cap de les parts no vol avançar més aspectes de les converses, que hauran de rebre un impuls durant la comissió bilateral de dimarts de la setmana vinent. A hores d'ara no hi ha cap acord definitiu, i, si bé les línies estan traçades, s'han d'establir primer els paràmetres generals del possible acord i després els aspectes més específics. Tot plegat tenint en compte que les condicions poden ser diferents per a cadascun dels tres aeroports. El que sí que han admès diverses fonts és que dimarts serà un dia clau per a l'evolució del nou model, i que aquest serà un dels temes estel·lars del final de la legislatura. El canvi en la gestió de l'aeroport de Girona ha estat repetidament sol·licitat tant per la Generalitat com pel territori. Entitats patronals, sindicals i socials han acordat documents per reclamar el traspàs, i han organitzat actes per reivindicar un model diferent per a Girona, amb autonomia per definir la seva política pròpia.
