urbanisme
torredembarra
El govern recorrerà contra la sentència de Muntanyans II
Urbanisme creu que el jutge s'ha confós perquè ha valorat el disseny inicial i no el final del pla
Portarà el cas al Suprem, i descarta retocar el projecte ja pactat amb l'Ajuntament i l'empresa
El govern no s'ha pres bé la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que declara nul de ple dret el pla parcial Platja de Muntanyans II per permetre l'edificació en terrenys inundables. El director general d'Urbanisme, Pere Solà, va qualificar ahir la resolució de “molt greu”, i va anunciar que el Departament de Territori i Sostenibilitat presentarà un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, perquè considera que el jutge s'ha basat en estudis ja desfasats i no ha tingut en compte “ni els arguments de l'advocat de la Generalitat ni l'informe pertinent del pèrit”. “Hi ha hagut una confusió del tribunal, perquè la seva apreciació es basa en un document anterior, l'informe de l'ACA a l'aprovació inicial del planejament, però els sòls de l'aprovació definitiva no són inundables”, assegura Solà. “El jutge parla d'una ordenació que no ha existit mai; és un problema processal d'incongruència, perquè no ha valorat la documentació més recent, on els vials ja no són inundables”, corrobora el director de Territori al Camp, Cèsar Puig.
I és que, arran tot just de l'informe favorable que l'ACA va emetre el març del 2004 al disseny original, que advertia, però, del perill d'inundació en alguns carrers, la comissió va suspendre el desembre d'aquell mateix any l'aprovació inicial –fins i tot la promotora hi va presentar un recurs– i va obligar a introduir-hi un seguit de canvis que creu que el jutge ara no ha tingut en compte.
Disseny modificat
Així, després d'acordar-ho amb l'empresa i l'Ajuntament de Torredembarra, en el text refós Urbanisme va baixar de 80.700 a 70.000 metres quadrats de sostre, només va deixar dues illes edificables, concentrades en un sector allunyat de la zona inundable, va ampliar a un 74,6% l'espai lliure (per sols un 25,4% d'aprofitament privat), va apujar les cotes dels carrers un metre i va dictar mesures per drenar els sòls. “Amb aquestes prescripcions es va fer l'aprovació definitiva”, recorda Solà, sobre la qual “la plataforma no va presentar cap recurs d'alçada”. “Entenem que és una bona solució, i no ens plantegem tornar-ho a estudiar”, conclou, ja que a més troba que mirar de traslladar a altres punts part de l'aprofitament, com va intentar fer l'Ajuntament, “és una gestió molt complicada”. Solà, a més, recorda que ja es va alliberar molt de sòl a la zona, perquè en la planificació urbanística anterior, fins al pla general del 2001, tots els terrenys eren urbanitzables. En aquest sentit, el director general d'Urbanisme també recorda que els demandants també demanaven que els terrenys passessin a ser catalogats com a no urbanitzables, un punt que el TSJC desestima perquè evita entrar a valorar el règim dels sòls.
Pagaria l'Ajuntament
El govern està convençut que té la raó, i per això evita parlar de les indemnitzacions que caldrà pagar als promotors si es confirma la sentència, que per a l'Ajuntament podrien pujar als 109 milions en què està taxat el sòl. Puig creu que en tot cas caldria contrastar la xifra, si bé admet: “Entenem que això tocaria a l'Ajuntament pagar-ho, però li seria una càrrega econòmica brutal”. El recurs podria allargar el procés uns anys més, durant els quals l'empresa pot construir si ho vol.
