«La societat actual és una fàbrica de produir persones deprimides»

–«D'entrada, el rol social de la dona afavoreix que sigui més fàcil que es deprimeixi. I, a més, culturalment, és més fàcil que el malestar existencial de la dona s'acabi expressant com a depressió. Socialment està més acceptat que una dona estigui deprimida que no pas un home. Vivim en un home dissenyat pels homes. Les dones no només tenen més motius per deprimir-se, sinó que, a més, els és permès expressar-se.»

–«Sí, des de l'atenció especialitzada hem notat un increment de la demanda d'aproximadament un 10%. I veiem sobretot més quadres de trastorns adaptatius, d'ansietat, amb símptomes depressius, casos dels que anomenem depressió narcisista, és a dir, la d'aquella persona que se sent humiliada, que viu situacions que fereixen la seva autoestima i que s'enfonsa. A més, en el món occidental hi ha una pauta que es reprodueix en situació de crisi econòmica: el nombre de suïcidis augmenta amb l'atur. Hi ha una clara correlació entre els dos fenòmens.»

–«Els especialistes hem notat un petit augment de consultes per part d'homes, però no és espectacular. S'ha de tenir en compte que als homes els costa més reconèixer que tenen un problema d'aquest tipus i són més reticents a consultar amb el metge, de manera que la problemàtica s'emmascara amb un consum més elevat de tòxics i més agressivitat, delinqüència, etc.»

–«La major part tenen a veure amb l'educació emocional. La societat actual és un fàbrica de produir persones deprimides. Vivim en una societat en què no se'ns educa emocionalment per tenir una visió realista de la vida i per regular les nostres emocions. Quan la societat tenia marcats uns determinats valors, això donava un suport emocional impressionant a la gent. Quan la persona té la capacitat de triar el camí lliurement i tot és més relatiu, l'ésser humà no ho aguanta: no estem dissenyats per funcionar així.»

–«El metge utilitza les eines de té al seu abast, diagnostica una malaltia, la depressió, i dóna unes pastilles al pacient. És a dir, estem reconvertint el malestar en una malaltia. Sovint els metges no s'atreveixen a donar l'alta a un pacient, tot i veure clarament que el seu diagnòstic és que és una persona infeliç. Ens convertim en gestors de la vida íntima de la gent.»

–«S'han de prendre mesures ja des de l'educació infantil, treballant amb els pares i els nens. S'ha d'anar a la base perquè, si no, això es convertirà en una epidèmia.»