CLAUDI CAMPS

DIRECTOR ASSISTENCIAL DE LA XARXA DE SALUT MENTAL

«La societat actual és una fàbrica de produir persones deprimides»

Aquest psiquiatre és el director assistencial de salut mental i addiccions de la xarxa de salut mental de la regió sanitària. És patró de la Fundació per l'Educació Emocional de Catalunya

–Per què hi ha més dones que homes amb depressió?
–«D'entrada, el rol social de la dona afavoreix que sigui més fàcil que es deprimeixi. I, a més, culturalment, és més fàcil que el malestar existencial de la dona s'acabi expressant com a depressió. Socialment està més acceptat que una dona estigui deprimida que no pas un home. Vivim en un home dissenyat pels homes. Les dones no només tenen més motius per deprimir-se, sinó que, a més, els és permès expressar-se.»
–Amb la crisi, han notat un augment de persones amb aquest tipus de trastorns?
–«Sí, des de l'atenció especialitzada hem notat un increment de la demanda d'aproximadament un 10%. I veiem sobretot més quadres de trastorns adaptatius, d'ansietat, amb símptomes depressius, casos dels que anomenem depressió narcisista, és a dir, la d'aquella persona que se sent humiliada, que viu situacions que fereixen la seva autoestima i que s'enfonsa. A més, en el món occidental hi ha una pauta que es reprodueix en situació de crisi econòmica: el nombre de suïcidis augmenta amb l'atur. Hi ha una clara correlació entre els dos fenòmens.»
–I, tenint en compte que la crisi ha posat en situació d'atur força homes, s'han escurçat les diferències entre els dos col·lectius?
–«Els especialistes hem notat un petit augment de consultes per part d'homes, però no és espectacular. S'ha de tenir en compte que als homes els costa més reconèixer que tenen un problema d'aquest tipus i són més reticents a consultar amb el metge, de manera que la problemàtica s'emmascara amb un consum més elevat de tòxics i més agressivitat, delinqüència, etc.»
–I què hi ha darrere d'aquests quadres depressius?
–«La major part tenen a veure amb l'educació emocional. La societat actual és un fàbrica de produir persones deprimides. Vivim en una societat en què no se'ns educa emocionalment per tenir una visió realista de la vida i per regular les nostres emocions. Quan la societat tenia marcats uns determinats valors, això donava un suport emocional impressionant a la gent. Quan la persona té la capacitat de triar el camí lliurement i tot és més relatiu, l'ésser humà no ho aguanta: no estem dissenyats per funcionar així.»
–I els metges quin paper hi juguen?
–«El metge utilitza les eines de té al seu abast, diagnostica una malaltia, la depressió, i dóna unes pastilles al pacient. És a dir, estem reconvertint el malestar en una malaltia. Sovint els metges no s'atreveixen a donar l'alta a un pacient, tot i veure clarament que el seu diagnòstic és que és una persona infeliç. Ens convertim en gestors de la vida íntima de la gent.»
–Què cal fer per revertir aquesta situació?
–«S'han de prendre mesures ja des de l'educació infantil, treballant amb els pares i els nens. S'ha d'anar a la base perquè, si no, això es convertirà en una epidèmia.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.