Més de la meitat dels pares que pensen que tenen un fill superdotat s'emporten una decepció

Guirado va explicar que, contràriament a algunes de les definicions existents, els alumnes amb altes capacitats no sempre tenen un bon rendiment acadèmic i continuat en el temps ni tampoc una estabilitat emocional lineal. «Justament perquè no són detectats a temps, alguns alumnes amb altes capacitats acaben sovint engrossint les files dels fracassats escolars, i una falta d'estabilitat emocional pot amagar altres problemes, però això no descarta que aquell alumne tingui altes capacitats», va raonar el director de l'Observatori.

Un alumne superdotat és, segons Guirado, aquell que, tot i no destacar en res en concret, té, en totes les àrees cognitives, una resposta superior a la mitjana. L'alumne talentós és aquell que sobresurt respecte dels altres en una determinada matèria. «Si, a l'hora de treballar, un alumne ho fa més bé i més ràpidament que els seus companys, podem estar davant d'un alumne amb altes capacitats», va afegir Guirado.

L'Observatori considera que a Catalunya encara hi ha un llarg camí per recórrer i a pesar del to pessimista que va emprar Guirado ahir en la presentació dels resultats de l'informe, va recordar que el govern català està en la línia, «per mandat parlamentari i perquè és de justícia», de dotar-se d'unes eines que permetin la detecció d'aquesta tipologia d'alumnes. «Les necessitats col·lectives d'un país no han de comportar el desinterès cap a un alumnat que té molt a aportar en un futur com a talent en el camp de la recerca, la seva aplicació en la gestió dels recursos industrials, comercials i tecnològics», s'indica en l'informe. Guirado va afegir que s'ha de fer el possible perquè els joves amb altes capacitats puguin desenvolupar tot el seu potencial, ser feliços i contribuir a l'evolució de la societat.